Publicada en Levante-EMV, pàgina ‘Panorama’, en “Qüestió de llengua”, 1 d’abril de 2011.
L’empobriment fonètic i la interferència lingüística poden causar situacions jocoses o inconvenients i, fins i tot, modificar el missatge, com va ser el cas d’una coneguda presentadora de Canal 9, que digué en directe “Éels gais no posen ousÉ”, amb les oo ben tancades.
A l’amic que ho va sentir se li posaren les orelles com a pàmpols i els ulls com a plats, admirat de l’atreviment de la locutora. Perquè posar ous a una situació seria “prendre una decisió valenta o arriscada”, com també diríem vulgarment tindre collons, expressions associades a un llenguatge vulgar i impropi d’un mitjà de comunicació. Però no hi havia grolleria ni temeritat: la xica volia dir que els pollastres no ponen.
Més destrossa lingüística, en tan poques paraules, impossible: en lloc de galls pronuncià gais i a allò que fan les gallines i no els pollastres, que és pondre, digué que “no posaven ous”; també sobraven els ous, perquè el verb “pondre” ja els du incorporats, i pondre’s ho fa el Sol.
Si Canal 9 no tinguera tanta laxitud lingüística, eixos equívocs no s’hi produirien i la presentadora haguera dit que “els galls no ponen” o que “els pollastres no ponen”.
L’escassa exigència lingüisticocultural de Canal 9 la demostrà també un reporter que va dir “Éel grup valencià Ol TolÉ”, amb dicció anglesa. No era un conjunt nou de projecció cosmopolita, no. El jove locutor es referia a Al Tall. Però no va ser inconseqüent del tot; ¿com anava a pensar ell que en Canal 9 li passaren un text referit a un conjunt musical amb nom valencià?
Eixes extravagàncies no solen ser habituals en la casa, i com que Al Tall li degué paréixer una locució estrangera, ho digué en anglés.
