3 d’octubre de 2024: Els Borja de Castelló
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria, especialment a l’arxidiòcesi de Valencià, de sant Francesc de Borja (Gandia 1510-Roma 1572). Duc de Gandia, marqués de Llombai, virrei de Catalunya… Però, quan va morir la dona, amb qui havia tingut huit fills, ho va deixar tot i va ingressar en la Companyia de Jesús. Va ser elegit tercer general de la Companyia, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració.
Els qui s’anomenen Francesc o Francesca solen celebrar el seu sant demà, que és el dia de Sant Francesc d’Assís. En els darrers anys trobem el cognom Borja com a nom. El més normal és que els noms s’empren com a cognoms, però en este cas ha passat al revés. Per això, a Castelló hi ha quatre persones, si més no, amb el nom ‘Borja’. De totes maneres, primer que res està la ciutat aragonesa de Borja, d’on van prendre el llinatge, no solament la noble família Borja, sinó també tots els Borja del món.
El llinatge s’establix a Castelló cap a l’any 1860, procedent de Montesa. El cap del llinatge castellonenc és Bartolomé Borja Tormo (* Montesa ca. 1814), casat amb Innocència o Innocenta Tomàs Escuder, natural de la Granja. Van tindre 9 fills i, per això, el cognom es va escampar abundantment en el nostre poble. Gràcies a la inestimable labor de Matilde Borja Talens hem reconstruït l’arbre genealògic de la família. Entre els seus membres podem destacar a José Borja Tomàs (ca. 1847-1876), solter, sergent primer de l’exèrcit; Juan Borja Sarrió (Castelló 1912 – 2006), guàrdia de l’antic Cuerpo de Seguridad (grup uniformat); Ramon Borja Tomàs i Ramon Borja Puertos, pare i fill, carters de Castelló (mireu el llibre de festes d’enguany).
Desgraciat accident el que va ocórrer en casa de Joaquín Borja Francés el 16 de març de 1914, quan es produí una gran explosió de pólvora, a causa de la qual va morir sa mare, Concepción Francés, i va resultar greument ferida la cunyada.
Filiberto Borja Francés regentava la Fonda o Posada la Moderna, fins que la va traspassar a Eugenio Peris Salom. Es trobava al núm. 4 del Ravalet.
Des de 1947 i fins al 19 de gener de 1961, dia en què van tancar definitivament, Rosa Borja Pedrós (filla de l’anterior) i les seues filles portaven el casino que s’anomenava la Columbòfila, situat a la plaça de l’Església núm. 11. Des de 1961 Rosa Borja tenia fonda al carrer de Sant Roc núm. 22.
I tots recordem entranyablement a Pepica Borja Puertos (Castelló 1924-2002), administrativa de l’antiga CNS o Hermandad Sindical de Labradores. Una de les primeres dones de Castelló que va estudiar el Batxillerat. En aquell temps en què la majoria de la població vivia de l’agricultura, qualsevol ciutadà que volia ajuda per a gestions administratives trobava en Pepiqueta informació clara, assessorament, facilitat en els tràmits i solució als seus problemes. I no li importava atendre a l’oficina o a casa. I tot ho feia no solament amb professionalitat sinó també amb una amabilitat i una atenció exquisida, especialment amb els més necessitats.
D’altra banda, l’evangeli de hui ens parla de l’enviament de setanta-dos persones per a anunciar el Regne de Déu: “Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops”. ¿I els llops disfressats de corder?
