El silenci és música… quan està pautat

 

CN | Valerià Benetó

Memorable i sentit concert el d’ahir dissabte, concert que quedarà en el record de tots els participants, intèrprets, autoritats, públic, perquè com tot acte a l’ús, no hi va haver opció a la improvisació, tot va transcórrer com s’havia preparat, res podia fallar i així va ser, altra cosa és que el cartell oficial obviara el que anava a passar.

Un dia festiu, una celebració important, la banda jove plantilla al complet, es va veure nodrida per components que la integraren fa anys, i del poble de Novetlè hi va haver representants, gran detall de tant simbolisme per a un dia com aquest.

A l’hora programada per qui ho havia acordat, una formació de músics eixia del carrer Franco cap al Pedró on sorprengueren Raül, atenent a convidats i familiars, la banda tantes voltes a la seua ordre semblava, i així era, que anava a buscar al seu director, no és que no portara direcció, que més d’un director l’acompanyava, sinó que sabia el que d’ella s’esperava, i se sabia que amb creixes compliria.

Primer Sergio, i després Eliseo, li oferiren una distinció, però si alguna cosa impressionà a Encarna va ser que la banda no passava per davant de sa casa, anava a ella i a l’ordre convinguda en senyal de respecte i atenció, com un sol músic tot el cos de la banda va fer una variació a la dreta sense deixar d’interpretar, quedant d’enfront de la parella, sorpresa, i a algú li s’escapà unes llàgrimes.

D’alegria, no cal dir-ho, com la que dona la música pels carrers passant, diversos d’ells passejaren, l’objectiu era presentar-se en l’ajuntament, volien imposar-li a Raül una nova distinció, i mentre es feia l’hora de començar el concert que dedicat als nostres Majors, la presidenta de l’associació de pensionistes i jubilats va ser cridada a l’escenari per oferir-li un detall i el concert dedicat.

Des de la primera nota fins a la darrera i final, ja no va haver més protagonista que la Banda Jove, i cadascun dels músics que va vindre, perquè l’ocasió no es podia deixar passar, i els joves i valuosos presentadors de l’acte, i les col·laboracions com la d’Eli, i Bojos per la dansa, i Marta sorprenent-nos cada dia més, i un Raül segur, sentint-se acompanyat, reconegut, estimat i de tant en tant sorprés, ara un vídeo amb alguna foto massa amputada, ara un ram de flors, ara un pergamí emmarcat, distinció de l’Ajuntament de Castelló que allí estava present, cosa que em va estranyar, perquè o molt enganyat estic o aquest concert no el va anunciar El Miragall, segur que s’enterarien per Castelló Notícies, cosa que celebrem, ja que ha nascut per a informar.

Cosa que esperem també de la Junta de la Societat Musical, que tan prompte ho comunique donarà aquesta publicació el nom del qui substituirà al mestre que ahir dirigia per última vegada al poble de Castelló la formació cinquantenària que ell va conéixer fundar, i sota la seua direcció, certamen inclòs, pot dir-se que ha arribat el més lluny que li ha estat permés, seguirà la banda jove, continuarà fent planter, de músics que aniran a certàmens, guanyaran concursos, però sobretot ompliran de música, que per a uns és esforç, estudi, dedicació i per al poble és alegria i llibertat pel carrer.

Valerià Benetó