Sempre he cregut que la política és l’art noble amb el qual uns hòmens i unes dones serveixen els ciutadans. La política no un espectacle ni tampoc un vodevil. Ni encara menys no és un concurs de despropòsits, insults o falta de delicadesa envers l’adversari. Per això els polítics s’haurien de limitar a resoldre els problemes dels ciutadans, i no a crear-ne de nous, ni tampoc s’haurien de dedicar a fer boutades. Si tothom ha de pensar el que ha de dir, això és més necessari encara en els polítics, que haurien de pensar amb el cap, no amb les visceres.
Els polítics no haurien de dedicar-se a fer piulades “gracioses” o ofensives a les xarxes. I menys encara a incitar a l’odi, com ha fet el senador Carles Mulet, amb motiu de la retirada de la creu del parc Ribalta de Castelló de la Plana. He trobat ofensiu i de molt mal gust el comentari d’aquest senador, tot incitant a l’odi amb la seua “piulada” d’enderrocar la creu de Cuelgamuros amb dinamita. I no s’hi val a dir que era una piulada irònica o feta de broma. ¿Com qualificaria el Sr. Mulet a algú que diguera que s’ha de volar amb dinamita el Senat, l’ajuntament d’Alacant, la basílica de Santa Maria d’Elx, el Micalet, l’ermita de la Magdalena de Castelló de la Plana, els estudis de la televisió valenciana, À Punt o la cocatedral de Sant Nicolau?
Vaig ser molt amic de Francesc de P. Burguera i de Francesc Ferrer Pastor fundadors del PNPV, embrió del BNV i de l’actual Compromís. I sóc molt amic del president de les Corts Valencianes, Enric Morera i de Mª Josep Ortega, l’exalcaldessa de Carlet per Compromís. I també dels professors Joan Francesc Mira i Vicent Pitarch, hòmens i dones extremadament respectuosos amb les idees dels altres. Per altra part, sempre he admirat la sensibilitat de l’exvicepresidenta del govern del País Valencià, Mónica Oltra, per les festes i les tradicions valencianes i per la religiositat popular, pel que fa a les seues declaracions, tan assenyades.
Però la “piulada·” incendiaria (ni que siga irònicament) incitant a l’odi del senador Mulet, s’assembla a la barbàrie dels talibans que destruïren amb dinamita autèntiques obres d’art. M’és igual que la creu de Cuelgamuros no siga una obra d’art com ho eren les que van destruir els talibans.
El senador “Dinamita” hauria de recordar que els qui utilitzen o inciten la violència (ni que siga irònicament), és perquè els hi falten raons. La paraula és l’arma dels demòcrates i encara més dels polítics. No la dinamita. Perquè és la força de la raó i no la raó de la força, el que hauria de caracteritzar el treball dels polítics.
En política no se resolen les coses amb dinamita, ni amb la “dialéctica de los puños y las pistolas”, que deia aquell. Sinó amb la paraula i la raó. Per això en valencià tenim aquesta expressió tan bonica d’enraonar, és a dir: d’utilitzar la raó.
Si fa uns mesos un altre dirigent de Compromís, el Sr. Natxo Costa, també per fer conyeta, digué que prohibiria les misses i les processons, ara el senador “Dinamita” imita el seu company de Compromís i ens ix amb la conyeta de dinamitar la creu de Cuelgamuros.
A diferència del senador “Dinamita”, he trobat de sentit comú l’actitud del govern municipal de Montfort, d’Esquerra Unida i de la seua alcaldessa, Mª Dolores Berenguer, de no traure la creu que hi ha en aquesta vila del Vinalopó Mitjà (per considerar-la un element religiós), però sí de tapar o de traure la inscripció franquista que hi ha al peu del monument. Per això la sensatesa de l’alcaldessa de Montfort, contrasta amb l’actitud agressiva del senador “Dinamita”. I és que no tots els polítics són iguals. Hi ha alguns que pensen amb el cap i troben solucions raonables, com ho ha fet l’alcaldessa i el govern municipal de Montfort i d’altres que pensen amb els peus, i que en compte de buscar solucions als problemes, es limiten a incitar a l’odi amb “piulades” agressives.
