L’alcaldessa de Castelló de la Plana i l’advocat ultra porten el canvi de nom de la localitat al Tribunal Superior de Justícia valencià.
La setmana passada explicàvem la curiosa i complexa història de la toponímia de Castelló, un petit poble ubicat a la Ribera Alta que ha canviat de denominació més d’una desena de vegades al llarg de la seua història. El nom d’aquest poble ha sigut motiu de disputa local i ha marcat, també, la politització del municipi.
L’últim episodi d’aquest historial toponímic té l’origen l’any 2019, quan Castelló de la Plana va adoptar aquesta denominació per rebatejar-se. En aquell moment Castelló de la Ribera, que oficialment lluïa la forma castellana Villanueva de Castellón, va aprofitar l’avinentesa per adquirir el nom senzill de Castelló. Era la manera amb què reconciliar la disputa històrica al poble adoptant una denominació sense cognoms i que és, alhora, la mateixa que sempre ha servit per distingir el poble entre els seus veïns i en els municipis pròxims. La solució també està avalada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que justifica Castelló per ser la distinció tradicional del poble a les rodalies i pel fet històric que Jaume I l’anomenava així al Llibre del Repartiment.
Tot i la vocació de consens d’aquesta fórmula, hi ha qui ha presentat batalla judicial. I, curiosament, els qui ho fan, tot i tindre un objectiu compartit, no comparteixen, ni de bon tros, espai polític. El Tribunal Superior de Justícia valencià ha rebut fins a tres demandes per aquesta qüestió.
El primer cas és el de tres veïns de la localitat vinculats al Partit Popular. Es tracta d’Antonio Alborch, Antonio Aviñó i José López Vidal, que representats pels advocats José Luis Espinosa i Isabel Martí, acusen l’AVL de no haver justificat «detalladament els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació», resumits en els paràgrafs anteriors d’aquest article –al final del text poden consultar l’estudi sencer en format pdf-. Aquests demandants també fan referència a la petició d’un únic veí, José Calvo Fernández, que va presentar al·legació per fer una «consulta popular» i votar en referèndum el canvi de denominació, una proposta rebutjada per majoria absoluta del consistori, que s’emparava en el consens de la nova toponímia, que només va rebre un vot en contra dels tretze regidors de la corporació… continuar llegint
