Que ho arregle Trump
CN | Un entre tants
Passat un temps prudencial, havent llegit i analitzant la sentència del dijous passat sobre el topònim del poble, i després d’esperar en va les reaccions dels polítics, historiadors, intel·lectuals i afectats, he decidit donar la meua opinió. Perquè si esperem molt més, acabarà pronunciant-se Donald Trump.
Diga el que diga la sentència, la realitat és que ningú la comenta. I si algú ha dit alguna cosa, ha sigut per repetir el mateix discurs de sempre, sense aportar res de nou. Però sí que hi ha moltes novetats en aquesta resolució. La qüestió no és que tot s’haja fet correctament —que així ha sigut—, sinó que això no ha sigut suficient per a convéncer el jutge. I això és el que preocupa. Perquè d’un jutge esperem que ens diga com hem de procedir, no que expresse dubtes personals o inseguretats dins del text de la sentència.
Per començar, no li dóna la raó a ningú, ni a l’Ajuntament de Castelló ni als recurrents. Una altra cosa és que aquests últims es vegen beneficiats per la decisió, però no perquè el jutge els haja donat la raó. Més bé al contrari: premia a uns i castiga als altres en base a les seues pròpies contradiccions.
La sentència reconeix que el procés ha sigut correcte, que totes les parts han tingut el seu moment processal i que el nom proposat era adequat per a la finalitat perseguida. Però el jutge no ha vingut a jutjar res, sinó a “evitar” que passen coses que potser no passaran mai, però que, per si de cas, ja estem avisats.
I clar, sempre ha d’haver-hi un “però”. Perquè si no, el camí s’hauria tancat ací. El jutge, en la seua particular lògica, considera al meu entendre que fer les coses bé no mereix cap premi, però fer-les malament, sí. Per què, si el tràmit s’ha fet correctament, no s’ha de respectar el resultat? O és que el problema és que Castelló de la Plana juga amb dos noms i vol decidir sobre un altre?
Si realment el que preocupa és la confusió entre els topònims, com és que “Vilanova de Castelló” i “Villanueva de Castellón” no generen també dubtes? Des de sempre eh tingut notícies i no poques de gent que anat a parar a un Castelló (Ribera Alta) o un altre Castelló de la Plana (Plana Alta), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Castelló de Rugat (Vall d’Albaida) i Castelló de Farfanya (La Noguera).
La confusió dels topònims: un debat incoherent?
Si realment el que preocupa és el risc de confusió entre els noms dels municipis, com és que “Vilanova de Castelló” i “Villanueva de Castellón” no generen també dubtes? La lògica sembla no aplicar-se a tots els casos per igual.
Al llarg dels anys, no han sigut poques les persones que, en buscar Castelló, han acabat en el municipi equivocat: Castelló de la Ribera (Ribera Alta), Castelló de la Plana (Plana Alta), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Castelló de Rugat (Vall d’Albaida) o Castelló de Farfanya (La Noguera). La coincidència de noms ha portat a nombrosos malentesos, i no només a nivell administratiu, sinó també en el dia a dia de veïns i visitants.
Aleshores, si el problema és la confusió, per què es qüestiona només un nom i no tots aquells que podrien generar el mateix efecte?
I ara, la solució que havia sigut plantejada de manera clara i legal torna a quedar en l’aire. Els que volien una consulta ciutadana tornen al punt de partida, però algú s’ha preguntat com reaccionarà el bàndol que perda? Aquells que ja havien sigut derrotats intentaran ressuscitar la seua proposta, mentre que la millor opció, la més justa, ha sigut tombada per un jutge que sembla més preocupat per justificar-se que per resoldre.
Si la sentència reconeix que tot està bé, per què aquest espectacle? Per què les exhibicions de dubtes quan ningú les ha demanades? Per què Castelló ha de ser l’únic “Castelló” que no pot decidir sobre el seu nom, quan el temps, de manera natural, acabaria resolent qualsevol confusió?
La prova empírica està ben feta i es pot interpretar que el jutge, davant l’evidència, només ha pogut concloure: No s’ha de considerar.
Xiquets, no estudieu, no penseu i, sobretot, feu les coses mal fetes. Perquè al pas que va això, eixa és l’única manera d’aconseguir un premi. Això és el que ha deixat clar esta sentència: el problema de Castelló és, simplement, ser Castelló.
