El poder del client 

CN | Eugeni Gregori-Climent

“(…) El 6’3% dels rètols ii el 2’4 dels cartells del xicotet comerç del País Valencià estan en valencià. En les grans superfícies, els percentatges són del 0’21% i del 2’6 % respectivament (…) Només el 11’1% dels dependents parlen en valencià des del principi en el xicotet comerç i en grans centres el 1’26% (…)” (1)

Una de les causes d’aquest alarmant desús del valencià és, evidentment, el nostre ús restrictiu (2), un comportament lingüístic, per cert, en relació de causalitat circular amb la situació minoritària (3), l’última etapa del procés de la nostra extinció com a gent. El teorema del sociòleg, William I. Thomas (4) de nou: si prenguem, ja sia conscientment, ja sia inconscientment, que no es pot parlar en valencià als xicotets comerços o les grans superfícies, hi parlarem en castellà i la profecia s’autorealitzarà.

El canvi de la nostra situació com a gent als xicotets comerços i a les grans superfícies, precisa, evidentment, d’intervencions institucionals. Però, en tractar-se de negocis estan regulats per l’oferta i  la demanda i, per tant,  la principal intervenció està, potser, en les nostres mans. A saber, prendre consciència de la nostra condició de clients valencianoparlants (avalats a més per l’Estatut d’Autonomia (5) ) i passar de fer-hi un ús restrictiu (2) a un ús intencional (6) amb assertivitat (7).  I, una altra vegada, el teorema del sociòleg, William I Thomas, potser, complint-se: si creguem que es pot parlar als xicotets comerços i grans superfícies en valencià, potser ens hi trobem amb interactuacions d’alternança de codi o  interactuacions exclussivament en valencià. És a dir, podrem passar de la reclusió a fer del valencià una llengua pública.

A remarcar, que en el cas de prou interlocutors no- valencianoparlants, la seua receptivitat o la seua empatia cap a nosaltres els valencianoparlants deguda a la seua dispositio o habitus (8) poden ser decisives per tal com poden fer que s’esforcen a  comprendre el valencià – un codi, d’altra banda, no tant inintel·ligible.

1. De la tesi doctoral, “Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial”, 2021, de la sociòlega, Yazia Pérez Alonso dins del reportatge, “Les eternes rebaixes de la llengua” de Violeta Tena, El Temps, 7-I-2022- es pot trobar en Internet.
2. Vore “L’entrellat d’un automatisme”, Eugeni Gregori-Climent, Castelló Notícies.
3. Vore “La resignació fatalista”, Eugeni Gregori-Climent, Castelló Notícies.
4. Si es pren una situació com a real, aquesta serà real en els seus efectes.
5. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. El valencià és l’oficial en la

   

   Comunitat Valenciana de la mateixa manera que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat.

6. Vore “Per una concepció constructivista”, Eugeni Gregori-Climent, Castelló Notícies.
7. L’assertivitat seria la capacitat humana de fer valer els propis drets amb fermesa i amabilitat.
8. La dispositio o habitus es un concepte del sociòleg, Pierre Bourdieu, que la comunicóloga, Cecilia Falshland, dedinix com “el conjunt de modes de vore, sentir i actuar que, encara que semblen naturals, són socials. És a dir, que estan motlejats per les estructures socials i, per tant,, s’aprenen”. A afegir-hi també, que no sols són els modes de vore, sentir i actuar, sinó també les creences, els pressupostos i els pensaments.

(Ciutat de València, a 6-8-2004. Revisat el 14-2-2024 per a Castelló Notícies)