Diumenge 15 de setembre assistirem al darrer acte de les festes del 2019, la processó ajornada del dimarts de festes, per causa de la pluja. Amb exquisida puntualitat, formaven els protagonistes de l’acte, una representació dels creients castelloners i castelloneres envoltaven per aquest ordre, festeres, ‘anda’ processional i clero.
A aquests quatre personatges cal afegir-li un més, la música local, formada per un atrevit conjunt on predominava la joventut amb clara concordança amb el grup de festeres i festers, elles que mostraven orgulloses els seus vestits impol·luts i blanquíssims, i ells mudats per a l’ocasió, i tots ells i elles, dignament representant al poble que matineja i treballa, que es busca la vida i s’arrisca i no oblida que té un deure amb la festa, siga com siga, i siga la que siga.
Però bastant separats del grup de creients en exercici, que per molta voluntat que li posaren foren incapaços de portar les dues files de processionàries igualades en tot el trajecte, és clar, per això va la creu, o millor dit deu anar, controlant, evitant que es disgregue, i la volta que va discórrer en aquesta ocasió pels carrers de la Sang, Mestre Fayos, Sants de la Pedra, Franco, del Cine, Séquia, Pla i Plaça de l’Església, tal com ho concebeix el clergat, donant un tribut a la modernitat, a la innovació, en plantar-li cara al fer sempre el mateix, no, no els podem acusar de no innovar, de no fer coses noves, no comprendre certes actituds, que o s’expliquen millor o no hi ha per on agarrar-ho, ja que després de molts anys, després d’imposar-se contràriament al que és normal, per fi de nou va poder gaudir el ‘costaler’, voluntariós i anònim de tot el pes, de tot l’esforç que, per descomptat, ben segur agrairà el màxim ser que en celestial indret, espera per premiar tan esforçada, clara, i justa, demostració …
De segur que ja no tornaran els infernals aparells amb rodes, que eviten l’incommensurable plaer de sentir tot el pes de la creença, de la verdadera, de l’única fe, que fa que no ens enganyem en res i que apreciem allò que més dolor provoca i més costa d’aconseguir; menyspreem la facilitat, la comoditat, i com no, acceptarem el pes volgut i sentit als acords de la música, de la nostra banda que explotant en alegre simfonia, omplirà l’aire, les places i els carrers d’un Castelló que diumenge dia 15 acaba les festes, inoblidables, irrepetibles, com les que es feien abans, potents, sentides, sense cap concessió al que no és el nostre deure… Mostrar, possessionar, patir.
Ací baix teniu unes quantes fotos del reportatge de Valerià Benetó, per veure i baixar-les totes piqueu ací.
Processó Festes de Castelló 2019
