Hui, 13 de març, fa deu anys de l’elecció del papa Bergoglio el papa que va vindre de l’altra part del món. Com va dir el periodista José Manuel Vidal, (Religión Digital, 10 de juliol de 2022), “tots els papes han tingut adversaris interns i externs. Però la diferència de Francesc amb Joan Pau II o Benet XVI, és que no només té adversaris sinó enemics declarats i públics” que, per a més gravetat, “formen part de l’alta jerarquia”. I això ho estem veient amb més claredat després de la mort de Benet XVI.
El més greu de tot és que la primavera del papa Francesc i l’esperit renovador de Bergoglio, té enemics interns al si de l’Església, “que tenen en comú el rigorisme” i que per això mateix “volen sabotejar les reformes del papa”, elegit bisbe de Roma fa deu anys.
I és que Francesc és el papa de les perifèries, no de la Cúria, és el papa dels pobres, no dels poderosos, és el papa de l’aggiornamento, no del conservadorisme ni de la nostàlgia. Francesc és el papa de la “Laudato si”, on defensa la protecció de la casa comuna que és el nostre planeta i no el papa que calla o que lloa i fa costat a l‘especulació i a la destrucció de la nostra terra. I per això, perquè Bergoglio no és el papa de l’establishment, és atacat per aquells que, amb malícia i aprofitant que veuen Francesc en cadira de rodes, ja somien un nou conclave per escollir un nou bisbe de Roma i traure’s del damunt un papa profeta, valent per denunciar les injustícies del nostre món i sol·lícit pels més desvalguts. Francesc és el papa que ha anat a Lampedusa a trobar-se amb els refugiats i que abraça els pobres i els qui la societat rebutja. És el papa que denuncia els qui tenen les mans (i els diners que guanyen venent armes) tacades de sang, ja que amb els seus negocis armamentístics provoquen la guerra o la misèria, que afecta a tantes i tantes persones del nostre món.
El papa, qualificat despectivament de peronista, és atacat des de dins i des de fora de l’Església, perquè va arribar a dir que no havia “estat mai de dretes” (Ara, 19 setembre 2013). I això no li ho perdonarà mai ni el sector més dretà de l’Església, ni el de la política, ni els mitjans de comunicació més conservadors. Al llibre “El Pastor”, de Sergio Rubin i Angela Ambrogetti, el papa rebutja així, ser peronista: “Mai no vaig estar afiliat al Partit Peronista, ni vaig estar afiliat a la Guàrdia de Ferro, com diuen alguns”. Però el papa sí que afirma que els seus “escrits sobre la justícia social, portaren alguns a dir que sóc peronista. Però en la hipòtesi de tindre una concepció peronista de la política, ¿què hi hauria de dolent?” (Religión Digital, 26 de febrer de 2023).
Quan el papa és acusat de fer política, respon en aquest mateix llibre: “Que sí, que estic fent política, perquè tothom ha de fer política. el poble cristià ha de fer política”. I per això, Francesc afirma: “Quan llegim el que deia Jesús, comprovem que feia política”. ¿O no va fer política el papa Joan Pau II recolzant el sindicat anticomunista polonès, Solidaritat?
Acusat pel poder econòmic, el papa diu en aquest mateix llibre: “No estic en contra del mercat, sinó a favor del que Joan Pau II definia com “economia social del mercat”. Això implica la presència d’una “pota” reguladora que és l’estat, que ha de fer de mitjancer entre les parts”. Per això, “la taula econòmica amb dues potes no funciona. La taula econòmica amb tres potes, sí: l’estat, el capital i el treball”.
Francesc ha estat qualificat de papa “antiespanyol”, pel fet que el 16 d’octubre de 2021, i en relació al bicentenari de la independència de Mèxic, Francesc afirmà que “la independència és afirmar la llibertat i la llibertat és un do i una conquesta permanent”. El papa també ha estat titllat d’“antiespanyol”, perquè demanà “humilment perdó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica”, ja que reconeixia que es van cometre “molts i greus pecats contra els pobles originaris d’Amèrica, en nom de Déu”. I encara, perquè en el capítol 26 del seu llibre, “Sobre el cel i la terra” (2010), l’aleshores arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, denuncià els abusos dels conqueridors espanyols, “perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se l’or”. Per això el periodista Francisco Marhuenda va arribar a dir que “l’Esperit Sant es va confondre i els cardenals”, en el conclave de març de 2013, elegiren un candidat catastròfic” (La Razón, 29 de setembre de 2021).
El papa, segons denunciava José Manuel Vidal, té enemics externs que van “des de Vox als sectors més conservadors del PP, passant pel poder mediàtic de Jiménez Losantos o Marhuenda, així com, d’una manera més subtil, per Carlos Herrera” des de la Cope, que, per a més inri, és la ràdio dels bisbes.
El papa, qualificat malèvolament pels seus enemics d’heretge i usurpador, ha denunciat diverses vegades el fet que Àfrica no tinga vacunes o només tinga les dosis mínimes i l’economia que mata, perquè exclou els més desafavorits. El papa també ha demanat una eixida col·lectiva de la crisi, sense deixar ningú enrere, “arriscant i agafant la mà dels altres”. Per això el papa ha denunciat que mentre que augmenta la riquesa, també augmenta la desigualtat, ja que “hi ha gent que es mor de fam”. I és que, com ha dit el papa, “el problema econòmic més important, és que hui manen les finances”. Per al papa, “l’especulació és com un xarampió” i “especular és una malaltia perquè perjudica sempre l’altre”.
El papa ha dit que “el rebuig als gais no és un rebuig de l’Església, sinó de persones de l’Església”. I és que “l’Església és mare i convoca tots els seus fills”. Per això en el cas “dels pares amb fills gais, ignorar-los o apartar-los és una falta de paternitat i maternitat”.
Pel que fa als abusos sexuals per part de membres de l’Església, el papa, adolorit i avergonyit, ha dit que “no només és un delicte, sinó un delicte greu amb un dany irreparable” i demana “una condemna severa”. I per això Francesc ha dit en relació als abusos, que “no hi ha prou en demanar perdó”.
Amb valentia, el papa ha denunciat la indústria bèl·lica, que té “una estructura de venda d’armes que afavoreix les guerres” i ha lamentat que l’ONU no tinga “poder per parar una guerra”. I encara, el papa està decidit a fer canvis en l’Església, tant en la litúrgia, com en l’economia, per evitar la corrupció i també per reformar la Cúria.
Francesc, que és un regal que Déu ha donat a l’Església i al món, és el papa de la tolerància zero amb la pederàstia i el papa de la sinodalitat. És el papa que vol donar un paper més rellevant a la dona, que denuncia la mort dels immigrants i refugiats a la Mediterrània i que posa l’Evangeli i els pobres (que és el mateix), al centre de l’Església. Per això la mirada de Francesc envers els pobres prové bàsicament del que feia Jesús i del que diu l’Evangeli. El papa, coherent amb això, ha dit que “amb les meves limitacions i pecats, procure ser fidel a l’Evangeli”.
Francesc és el papa que lamenta que “molts creients es refugien en els dogmatismes per defensar-se de la realitat” (Àngelus, 10 de juliol de 2022). Francesc és el papa que s’ha atrevit a donar un toc d’atenció als nostàlgics i a dir, amb valentia, que, desgraciadament “el Concili que recorden més alguns pastors, és el de Trento” (Religión Digital, 14 de juny de 2022), ja que alguns capellans i bisbes enyoren el passat i rebutgen el Concili Vaticà II.
Francesc, amb valentia, ha dit que “la criminalització de l’homosexualitat és una qüestió que no hem de deixar passar”, perquè “condemnar una persona així és un pecat”. I és que “criminalitzar les persones amb tendències homosexuals, és una injustícia”.
Home de diàleg i de pau, el papa ha dit també que està “obert a reunir-me amb els presidents d’Ucraïna i de Rússia”.
Amb la mort de Benet XVI s’ha desencadenat amb més força i virulència (fins i tot a dins de l’Església), aquesta guerra bruta plena de prejudicis i de falsedats contra el papa Francesc, amb alguns cardenals i bisbes, com el secretari de Ratzinger, com a instigadors dels atacs contra Francesc. Per això el papa s’ha vist obligat a dir que “els qui instrumentalitzen Benet XVI són gent sense ètica, són gent de partit, no de l’Església” (Religión Digital, 5 de febrer de 2023). El mateix cardenal Baltazar Porras, arquebisbe de Caracas, ha dit que els qui maquinen contra el papa “estan buscant un nou papa, per fer enrere les reformes de Francesc”. Segons el cardenal Porras, el papa és atacat “per grups de poder del Primer Món, ja que el papa no els representa i per això desqualifiquen el seu origen i les seues capacitats com a mestre de la fe”. Per això, aquests són “fariseus amb pell de xai”.
Com ha dit Austen Ivereigh, “Francesc va a sentir-se més sol” i per això, “l’intent del cardenal Pell”, que va morir fa unes setmanes, “era tractar de canviar el perfil del pròxim papa, i ell s’estava perfilant com a candidat o promotor de papables” (Religión Digital, 20 de gener de 2023)
Francesc, que és bona notícia de l’Evangeli i profeta d’esperança per al nostre món i per al nostre temps, amb els canvis que ha propiciat en aquests deu anys, és un reformador de l’Església i un gran papa, senzill i humil, ple de la força del Ressuscitat.
Per això, com a cristians, ara més que mai, i davant l’atac injust al papa des del sector clerical més conservador i més immobilista de la Cúria i d’alguns bisbes, cal fer costat al papa Bergoglio (el papa del nou món), que amb el seu ministeri episcopal renovador i reformador, està portant l’Església per nous camins d’esperança, d’aggiornamento i de fraternitat.
Conscient de les dificultats que troba per implantar les reformes a l’Església i dels atacs que rep, el papa Francesc deia a un grup, fa uns dies: “Els done les gràcies pel seu recolzament en la pregària. Realment ho necessite, perquè aquest treball no és fàcil”. I és que el papa, amb els seus gestos i les seues paraules, ens assenyala el camí de l’Evangeli.
