El 24,5% dels autònoms encara no ha obert el negoci i el 37% ha reiniciat l’activitat facturant la meitat que l’any passat
Per Marta Escobar Martí / AMIC
La covid-19 ens ha canviat la vida a tots, alhora que ha capgirat les preocupacions dels autònoms. Si fins ara la morositat era el seu principal maldecap i motiu de tancament, ara la falta d’ingressos, la caiguda de les vendes, els impostos i els lloguers l’han rellevat a la cinquena plaça. Com a conseqüència d’això, el 24,5% dels treballadors per compte propi continuen sense activitat, mentre que el 37% l’ha vist reduïda en un 50% en relació amb l’any passat. “Això és greu”, avisa el president d’Autònoms Pimec, Miquel Camps. Passejar pel centre de Barcelona s’ha convertit en un indicador de la situació ja que encara es veuen moltes persianes baixades fruit de la falta de turisme. A això s’hi suma el fet que tres de cada quatre autònoms tenen problemes de tresoreria i, sense les mesures econòmiques necessàries per salvar els plats, molts ja preveuen que hauran d’acomiadar personal.
El panorama incert es barreja amb un horitzó poc esperançador. “Ens fa molta por quan s’hagin de començar a retornar els ICO amb menys ingressos, facturació i despesa”, assenyala Camps durant la presentació -altra vegada telemàtica- de l’enquesta Impacte econòmic derivat de la crisi de la covid-19 sobre els autònoms de Catalunya, motiu pel qual reclama al Govern espanyol allargar dos anys la carència d’uns ICO que “han arribat tard i malament”, rebre ajudes a fons perdut i no retirar ajuts als autònoms i microempreses que acomiadin després de fer un ERTO per causes de força major. “Demanem que les inspeccions dels ERTO es facin amb molta empatia, es tracta d’ajudar”, insisteix.
I és que el 52,9% dels treballadors per compte propi creu que haurà de retallar ja de forma permanent la seva plantilla, mentre que el 28,7% s’ha plantejat la possibilitat de tancar definitivament el negoci. Tot i que les dades de l’enquesta milloren en relació al mes de maig, i que un 4,2% situa el seu nivell d’activitat per damunt del que tenia l’any passat, un 73,2% assegura que el seu problema “no és la capacitat de fer la feina sinó la poca demanda, si la gent no té capacitat per consumir o té por i costa tornar a consumir ens farem mal”, adverteix.
Els ànims no estan per tirar coets, però la situació i l’optimisme milloren lleugerament. La majoria dels autònoms continuen titllant de “dolenta” o “molt dolenta” la situació i la puntuen amb un 1,75 d’un total de 5 punts. El conferenciant Víctor Küppers ja advertia a principis de maig que “el gran perill que tenim és el desànim” i es preguntava que “què ens quedarà si decidim viure des de la inèrcia, l’apatia i l’abandonament”. I és que, si bé és cert que els autònoms són un dels col·lectius més damnificats d’aquesta crisi, també ho és que, malgrat que les mesures que se’ls pugui aplicar -o no- no depenen d’ells, sí que està a les seves mans l’actitud que emprenen a l’hora d’afrontar-la.
Filosofia Küppers i la benzina de l’empatia
La situació continuarà sent la mateixa independentment de l’estat d’ànim, però per poder sortir endavant, Camps demana “la màxima empatia” amb els autònoms, i més ara que molts d’ells han hagut de tornar a baixar persianes a Lleida pel segon confinament. Si la represa ja estava fent-se de forma gradual i amb moltes diferències segons el sector, la tornada es veu encara més afectada pel pagament de l’IVA i l’IRPF, el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i el pagament dels lloguers.
Tant l’IVA com l’IRPF, assenyala el president d’Autònoms Pimec, estan relacionats amb l’activitat econòmica desenvolupada en el període anterior i, per tant, “és poc proporcional al volum de negoci actual”. A més, les cotitzacions a la Seguretat Social no varien segons el volum de facturació i això moltes empreses ho pagaran car perquè, enlloc de condonar el deute, les administracions han optat per ajornar els pagaments, cosa que suposarà un problema a llarg termini. “La sensació és que fins ara no hi ha hagut ajudes sinó ajornaments”, lamenta.
Precisament per això, cap de les valoracions de les mesures aplicades pel Govern espanyol arriba al 3,5 sobre 5 de nota i, de fet, la majoria consideren que les administracions públiques no han posat en marxa mesures suficients per al col·lectiu. Això ho atribueixen al desconeixement dels governs, un problema que amb la covid-19 s’ha agreujat, però que ve de lluny.
Küppers deia que “el gran problema d’avui són els pessimistes i cal entendre que no ho controlem tot”, però també té clar que “el descoratjament és molt lògic”. “Això és dolent, però no és la fi del món, el 2023 continuarem existint”, afegia. I és que si bé és cert que “hi ha problemes en categoria drama”, com una defunció, malaltia o no tenir diners per arribar a final de mes, també ho és que els que no passem per aquesta situació “el que tenim són circumstàncies a resoldre”: ajudar als que sí que pateixen i, en conseqüència, aprendre a relativitzar.
Recomençar, una segona oportunitat
Sigui com sigui les mesures no són suficients i ja fa mesos que els autònoms ho criden als quatre vents. Segons recorda Pimec, les pimes i els autònoms de Catalunya van sol·licitar finançament per un import mitjà de 195.000 euros, cosa que representa un 9,3% del volum total de la seva facturació mitjana.
La cosa no ha estat fàcil perquè, entre d’altres, el 88,8% de les pimes i els autònoms van afirmar que se’ls va aplicar una comissió d’obertura en el finançament demanat, mentre que un 80,5% va apuntar que li van aplicar una comissió d’amortització anticipada. Per tot plegat, la patronal demana que es tingui més present que mai el concepte de segona oportunitat i que, així, els autònoms tinguin l’opció de recomençar de nou enmig de la tempesta.
I és que, com sentencia Camps, “un teixit de 550.000 autònoms no es pot cremar, no es pot perdre” i, per molt que “no triem les circumstàncies, però sí les formes de reaccionar a elles” com deia el neuròleg Viktor Frankl, les administracions tenen a les seves mans contribuir en el teixit empresarial del país i no deixar que morin negocis ni que els autònoms encara s’endeutin més.
