PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Hui fa 75 anys (12/03/1945) que va morir al camp de concentració de Bergen-Belsen, amb 15 anys, Ana Frank, l’autora d’un dels diaris més celebres de tots els temps.

El tifus i el nazisme van posar fi a la vida d’aquesta jove narradora jueva, que va contar-nos a les generacions posteriors, amb la veu d’una adolescent que mai va perdre el somriure malgrat les circumstàncies, què era la repressió, l’exclusió xenòfoba i l’horror nazi.

La seua crònica autobiogràfica de les seues activitats i pensaments quotidians deixa entreveure, sense dramatismes gratuïts però amb una ressenyable ambició descriptiva, l’alienant ambient d’una xiqueta que viu amagada amb la seua família pel fet de ser jueus, la minoria social objecte de la neurosi genocida dels opressors alemanys dels anys quaranta.

La lectura de “El Diari” d’Ana Frank és adient pels xiquets i xiquets del segle XXI (i pels pares que —inexplicablement— no l’hagen llegit) per tal de contextualitzar un text lúcid, que reflecteix amb la tendresa de la mirada infantil la seua vida quotidiana a l’Amsterdam dels anys quaranta, en el context social del nazisme.

Així, “El Diari” és el generós legat d’una xiqueta que en la primera meitat del segle XX descriu una realitat històrica pels xiquets i adults que vendrien després, perquè assoliren/assolim la responsabilitat ètica de no permetre que torne a passar la barbàrie.

Un text de lectura inexcusable per entendre què va passar i, fins i tot, què pot estar passant ara.

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -