El gran gat mediterrani

CN | Jose Mena Àlvarez

Fotografia de linxs ibèrics en estat salvatge i fauna autòctona, un assolellat dia de finals d’agost. Peñalajo.

Peñalajo, als contraforts més septentrionals de Sierra Morena, ja a la província de Ciudad Real, per la seua alta densitat a les seues poblacions de perdius i conills de muntanya s’ha convertit en un dels enclavaments més importants dins dels programes de conservació del linx ibèric, que com sabem és el felí més amenaçat d’extinció que hi ha al planeta.

Esta zona natural, que com ja hem esmentat anteriorment, és l’últim cop de cua de Sierra Morena, es caracteritza per tenir serres baixes de bosc mediterrani de devesa i de secà, ben conservat, aïllat de tota activitat humana i amb abundant matoll i sotabosc, hàbitat principal del linx ibèric.

És un felí de mida molt més gran que un gat domèstic. Es caracteritza pel seu aspecte robust, les potes llargues i la cua curta amb una borla negra a l’extrem i que sol mantenir dreta batent-la en moments de perill o excitació.

Les seues orelles estan rematades per uns característics pinzells compostos per pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigua la de descompondre la rodona silueta del cap, afavorint així el seu mimetisme.

També són característiques les patilles que pengen de les galtes i que augmenten progressivament de mida amb l’edat. Els joves de poques setmanes no tenen patilles i quasi pinzells i en els individus d’un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que pengen a penes per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles més llargues que les femelles. Les plantes de les potes són amples i encoixinades i li permeten desplaçar-se silenciosament. La seua coloració varia de marró a grisenc amb els flancs clapejats de negre.

És un àgil caçador. S’aproxima sigil·losament a la peça i salta sobre ella amb rapidesa. És l’únic carnívor considerat especialista en la captura de conills, encara que també es pot alimentar segons l’època de l’any d’anàtides, ungulats, micromamífers i aus com la perdiu.

Viu de manera solitària i nòmada, mostrant-se més sociable a l’època de zel, que comença entre gener i febrer. En aquesta època de l’any sol romandre amb la parella, però la resta de l’any, el linx és un animal d’hàbits solitaris. Els caus es fan en llocs ben protegits i amagats com penyals, arbres buits, etc.

La gestació dura 62 o 63 dies, després de la qual la femella te una mitjana de 2 cries. És la mare la que es fa càrrec dels menuts. A les quatre setmanes sol canviar de cau, i al cap de dos mesos les cries són capaces d’acompanyar la seua mare a les caceres. A la tardor comença la fase de dispersió, durant la qual els individus juvenils abandonen el territori natal.

El 1966 es va declarar al linx com a espècie protegida. El 2002, es va comptabilitzar que quedaven menys de 50 individus adults en dos nuclis aïllats d’Andalusia. Dins de les causes del declive de la població estan al minvament del conill de muntanya, principal aliment del linx, la destrucció del bosc mediterrani, l’endogàmia, la caça furtiva o els atropellaments.

El projecte europeu LIFE “Lynx Connect” és el quart projecte de conservació de l’espècie. Compta amb una inversió de 18 milions d’euros per interconnectar les diferents àrees de reintroducció del linx ibèric, millorant-ne l’hàbitat i la gestió genètica i demogràfica d’este felí.

Les dades del darrer cens de linx a la Península Ibèrica són realment esperançadores, amb un total de 1.365 exemplars, un augment del 22,62% respecte al cens de l’any 2020. Haver superat els mil exemplars de linx ibèric vivint en llibertat és un gran èxit per a la conservació a Espanya i al món. Poques espècies són capaces d’escapar d’una situació tan crítica com ha estat el linx, que ha passat de “En perill crític d’Extinció” a “En perill d’extinció”.

Tot i això, el Fons Mundial per a la Natura insisteix que hem de continuar lluitant per treure esta espècie del perill d’extinció en què viu.

Segons WWF, el linx deixaria d’estar amenaçat amb almenys 3.000/3.500 individus i 750 haurien de ser femelles capaces de reproduir. Des d’esta organització fa dos dècades que treballen per la conservació del linx, concretament des de la seua creació. Des de l’ONG s’han encarregat del manteniment d’acords… continuar llegint