Fa cinc anys (enguany no ho he fet, però ací tenen les “dues versions” CAT i VAL) vaig perdre el temps llegint el discurs nadalenc que el rei (en aquell moment, Juan Carlos de Borbón) va fer el 24 de desembre de 2013. Un discurs que, en la pàgina web “Casa Real” va ser traduït del castellà a les altres “quatre” llengües de l’Estat: català, “valencià”, basc i gallec. Vaig estar comparant la gran diferència que hi havia del text en valencià amb els textos en basc, gallec i castellà, cosa que demostra que són llengües distintes.
Però a l’hora de comparar el text del rei de les versions valenciana i catalana, vaig trobar (en la primera pàgina del discurs, perquè ja no vaig voler continuar més) que d’un total de 309 paraules, només 13 eren diferents: este i aquest, tots i tothom, eixida i sortida, exagere i exagero, hui i avui, patix i pateix, seua i seva, pense i penso, jóvens i joves, alcen i lleven, este i aquest, hui i avui i assegure i asseguri.
Torne a dir-ho: d’un total de 309 paraules que n’hi havia en la primera pàgina del discurs, només 13 eren diferents en el text en valencià i en el català! Ja m’imagine la diferència de llengües que hi ha entre el valencià i el català, quan comparteixen el 96% de les paraules! Quan dues llengües com el valencià o el gallec, l’eusquera o el castellà tenen la majoria de paraules diferents, demostrem que són llengües diferents! Però quan “dues” llengües com el valencià i el català tenen el 96% de les paraules iguals, ¿són llengües diferents?
El 2013, ni l’alcaldessa de València, ni el Sr. González Pons, ni el Sr. Font de Mora que, neguen sistemàticament la unitat de la llengua que parlem a Maó, Vinaròs, Lleida, Elx, l’Alcúdia, Manresa, Borriana, Ciutadella, Vic o Alcoi, denunciaren la “catalanització” que feia la casa reial de la nostra llengua, amb paraules com assolit, altres, termini, garantir o vosaltres.
Tampoc la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, denunciaren la “Casa Reial”, per no traduir el discurs del rei en les normes que utilitzen aquestes dues entitats.
Ni l’exconseller Font de Mora protestà a la “Casa Reial”, per haver fet dos textos que compartien el 96% de les paraules i que, d’aquesta manera, refermen la unitat de la llengua, que aquell exconseller, de trista memòria, negava.
És evident que malgrat l’argument que presenta les “dues” versions del discurs del rei, aquestes persones no van fer cap acte de reconeixement de la unitat de la llengua, com demostren totes les universitats del món. El PP juga a la mentida i a la manipulació. Com Ciudadanos. Saben i reconeixen en privat, que encara que hi hagen paraules diferents (com n’hi ha també entre el castellà de Màlaga i el de Bogotà) allò que parlem a Verdú, Vila-real, Manacor, Benicolet, Santpedor i Sueca, és la mateixa llengua. Però ho amaguen i juguen amb els sentiments de la gent.
Les versions “valenciana” i “catalana” del discurs del rei (el que f cada any) no va servir perquè el PP, comparant els dos textos, acabe per sempre amb una postura irracional que nega allò que és obvi! De fet, quan un valencià de Borriana i un català de Gironella comencen a parlar, s’entenen perfectament. Amb distints accents (com el castellà de Salamanca i el de Mèxic) però s’entenen. I no és pel miracle de Pentecostès! No sé si serà perquè el rei amb el seu discurs, va fer el miracle d’escriure “dues” versions en “dues” llengües “diferents”, però amb el 96% de les paraules iguals?
Crec que les versions valenciana i catalana del discurs del rei, fa dos anys, l’any passat i enguany, que entenem sense necessitat de traduccions ni de diccionari català-valencià, demostren un obvietat: la unitat de la llengua. I és que el 2015 vaig comparat només el primer paràgraf del discurs del nou rei, i de 34 paraules, només una és diferent: “aquesta”, en català i “esta”, en valencià. És a dir, un 2,9% de paraules diferents en aquest paràgraf i per tant un 97,1% de paraules exactament igual.
Ara resultarà que el text del rei demostrarà que valencians i catalans compartim la mateixa llengua, una llengua que l’exconseller Font de Mora s’obstinava a no reconèixer, no respectant les diverses sentències judicials del Tribunal Constitucional, del Suprem i del Superior de Justícia Valencià, que validaven la unitat lingüística i la legalitat de la denominació català.
