Aquesta va ser l¡eixerida resposta d’un escolà de Montserrat, quan el P. Jordi Castanyer, professor de l’Escolania, va preguntar a classe quin nom tenia el nexe que uneix més directament el fetus i la mare durant l’embaràs. I és que l’escolà va confondre “umbilical” amb “dominical”.
He recordat aquesta simpàtica anècdota, perquè durant el confinament degut a la pandèmia de la Covid-19, molts mossens van fer mans i mànigues per retransmetre l’Eucaristia per la xarxa, ja que per motius sanitaris, les parròquies no celebraven la missa amb fidels. Va ser un molt bon servei que s’oferí perquè els malats, els ancians i tots els qui es trobaven a casa, confinats, pogueren seguir la missa des de l’ordinador.
Però ara, una vegada la pandèmia està més o menys controlada, molts cristians continuen seguint la missa per youtube, sense fer acte de presència als temples. Està bé que els ancians i els malalts puguen seguir la missa per la xarxa, degut a la fragilitat dels anys o de la malaltia, que els impedeix fer-se presents als temples. Però els deixebles de Jesús que segueixen l’Eucaristia per la xarxa, sense fer acte de presència a les parròquies, estan perdent el cordó dominical, és a dir, allò que, cada diumenge, uneix els cristians, com a fills, a la mare Església, de la mateixa manera que el cordó “dominical” que deia l’escolà, uneix el fetus a la mare. Degut a la importància de l’Eucaristia, les primeres comunitats cristianes “prenien part amb assiduïtat en la fracció del pa” (Ac 2:42), és a dir a l’Eucaristia que celebraven a les cases. I per això mateix, la Carta als Romans demana als deixebles de Jesús, assistir sempre a la pregària (Rm 12:12). I és que si l’Eucaristia és el centre, la font i el cimal de la vida cristiana, no podem deixar “d’assistir a les reunions, com alguns ho han pres per costum” (He 10:25). Per això la Carta als Hebreus advertia a aquells que no assistien a l’Eucaristia, que havien d’aplegar-se en comunitat, degut a la importància de celebrar la Cena o el Memorial del Senyor. I és que, com repetia el P. Cebrià Pifarré, “l’Església fa l’Eucaristia i l’Eucaristia fa l’Església”.
L’Eucaristia, sobretot la que celebrem els diumenges, dia del Senyor, hauria d’aplegar els deixebles de Jesús, presencialment, en una assemblea de lloança i d’acció de gràcies, tal com Jesús mateix ens ho va manar, quan en instituir l’Eucaristia, digué: “Feu això en memòria meua” (Lc 22:19). Cal tindre en compte que l’Eucaristia i el rentament dels peus, és a dir, la missa i el servei sol·lícit als altres, estan estretament units, ja que en rentar els peus als deixebles, Jesús també els va dir: “Vos he donat exemple perquè, tal com jo vos ho he fet, ho feu també vosaltres” (Jo 13:15). Així, cada vegada que rentem els peus als altres, és a dir, cada vegada que servim els altres, fem present Jesús enmig de nosaltres. Per això és tan important la missa presencial i no només per mitjà d’internet.
I és que no és el mateix veure el València, el Vila-real o l’Hèrcules per televisió, que vore aquests equips als seus estadis. O vore el bàsquet València a la Fonteta de Sant Lluís, que vore’l a casa a la tele. L’ambient, les sensacions, l’emoció i la passió per animar l’equip, no és el mateix asseguts al sofà de casa que a l’estadi. Com no és el mateix “veure” la missa per internet, que aplegar-se al voltant de l’altar, a la parròquia.
És tan important l’Eucaristia per als cristians, que a més de les referències explícites de la institució de l’Eucaristia als Evangelis (Mt 26:26; Mc 14:22 i Lc 22:19), encara trobem la narració més antiga de l’Eucaristia a la primera Carta als Corintis (1C 11:23ss).
Però també els Pares de l’Església van escriure sobre l’Eucaristia, per ressaltar la seua importància a la vida de les comunitats cristianes. Així, Sant Justí, en l’Apologia primera en favor dels cristians, escrivia: “No mengem l’Eucaristia com si fóra un pa ordinari, ni la bevem com si fóra una beguda usual, sinó que, tal com Jesucrist, el nostre Salvador, es féu carn per la paraula de Déu i va tindre carn i sang per la nostra salvació, així mateix hem après que aquell nodriment sobre el qual va ser dita l’acció de gràcies que conté les paraules de Jesús i amb el qual s’alimenta i transforma la nostra carn i la nostra sang, és precisament la carn i la sang del mateix Jesús que es va encarnar”. Sant Justí narra així, com celebraven l’Eucaristia les primeres comunitats cristianes: “El dia que anomenem del Sol (el diumenge), hi ha una reunió de tots, tant dels qui viuen a les ciutats, com dels qui viuen a la ruralia: llegim els profetes o els tractats del Apòstols, el temps que ens és possible”. El primer que destaca Sant Justí és que tots els cristians es reuneixen per celebrar l’Eucaristia: els qui viuen a prop del lloc on se celebra i els qui viuen lluny.
Sant Justí continuava així: “Després, quan el lector ha acabat, el qui presideix fa una admonició, una exhortació, perquè imitem de paraula i d’obra uns misteris tan sublims”. I l’Eucaristia continuava així: “Després ens alcem tots i recitem unes pregàries, i, tal com ja he explicat, acabada l’oració, portem pa, vi i aigua; el president diu amb gran fervor les pregàries i l’acció de gràcies, i el poble aclama: Amén. I es distribueix l’aliment sobre el que s’ha donat gràcies”. Sant justí destaca que d’aquest aliment que és l’Eucaristia, “en participen tots els presents, i és portat pels diaques als qui no han pogut assistir-hi”, és a dir, als malalts, tal com també es fa ara quan es porta la comunió als que no han pogut anar a missa.
Sant Justí remarca també que a l’Eucaristia es fa una col·lecta per recaptar diners, “que són entregats al president, el qual socorre els orfes i les viudes, els qui es troben en la indigència a causa de malalties o altres causes, també els empresonats i els pelegrins vinguts de molt lluny”, perquè així, “ningú no queda desatès”. I és que com he dit abans, l’Eucaristia i el rentament dels peus, és a dir, la lloança i la sol·licitud pels qui pateixen, no es poden separar.
Sant Justí insisteix de nou al final del seu text, que “el dia del Sol”, és a dir, el diumenge o primer dia de la setmana, “ens reunim tots”. D’ací la importància d’assistir presencialment a l’Eucaristia. El 5 de febrer de 2014, a la plaça de Sant Pere, el papa ens recordava que l’Eucaristia no és només un banquet, sinó un memorial, una paraula aquesta, que no “només és un record, sinó que ol dir que cada vegada que celebrem aquest sagrament (l’Eucaristia), participem en el misteri de la passió, mort i resurrecció de Crist”. D’ací la importància de fer-nos presents a l’església per participar de la Cena del Senyor o Eucaristia.
Per això, si encara no assistim d’una manera física i presencial a l’Eucaristia, cal fer-ho, per retrobar el cordó dominical que ens uneix, com a fills de Déu, a la nostra mare, l’Església, de la mateixa manera que el cordó umbilical uneix el fetus a la seua mare.
