El conveni amb el Vinalopó hipoteca el futur del Xúquer i l’Albufera, segons denuncia Xúquer Viu
La plataforma indica que la recuperació dels aqüífers sobreexplotats del Vinalopó implicaria la sobreexplotació del Xúquer, que transvasaria 280 hectòmetres cúbics més en els pròxims 10 anys
Segons indica la plataforma Xúquer Viu, «la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està tramitant un conveni amb la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, la Marina Baixa i l’Alacantí, que asseguraria aigua del Xúquer al Vinalopó durant els pròxims 10 anys». Per a la Confederació es tractaria d’una «senda de creixement» que, segons les dades publicades, començaria amb l’enviament de 7,9 hm3 en 2023 per a finalitzar els últims sis anys transvasant 34,1 hm3 cada any, «una quantitat molt superior a la que s’ha transvasat aquests últims anys, en total 278,2 hm3». Aquest conveni, que Xúquer Viu ha demanat formalment, va ser aprovat el passat 29 de setembre per la Junta del Vinalopó.
La filosofia del transvasament al Vinalopó que sempre s’ha defensat des del Xúquer és que fora «a sobrants», és a dir, «que la quantitat a transvasar dependria dels sobrants del Xúquer, en tant que les necessitats ambientals i de reg estigueren suficientment cobertes». Això, indiquen des de la plataforma, és el que en el Pla Hidrològic es denomina com a excedents.
«Aquests sobrants no poden prefixar-se en un conveni a 10 anys, sinó que han d’establir-se, com ha ocorregut fins ara, any a any, depenent de la situació del riu. Establir en un conveni unes quantitats determinades trenca amb aquest principi de transvasament a sobrants, i desperta unes expectatives entre els usuaris de la conca receptora, que en cas que no es pogueren complir generaria conflictes, com passa amb el Tajo-Segura», alerten des de Xúquer Viu
Xúquer Viu, que sempre ha afirmat que al Xúquer no li sobra aigua, considera irresponsable aquesta proposta davant el canvi climàtic, perquè «suposa una reducció de les precipitacions que s’aguditzarà en els pròxims anys. El fet que les abundants pluges d’aquesta primavera ens hagen permés comptar amb aigua abundant, no pot fer-nos oblidar que la situació de sequera que estan vivint altres conques es donarà al Xúquer amb molta probabilitat en un futur pròxim», consideren.
L’actual situació de «sobreexplotació del Xúquer» i els seus sistemes associats, com ara l’Albufera, «fan impossible qualsevol transferència periòdica d’aigua a altres conques sense posar en perill la seua pròpia supervivència». Segons la plataforma, tant el riu Xúquer com l’Albufera estan lluny d’assolir el bon estat ecològic, «i és molt improbable que aquest bon estat s’aconseguisca per al 2027, com indica la Directiva Marc de l’Aigua. La prioritat actual, per tant, ha de ser recuperar aquests ecosistemes que formen part de la Xarxa Natura 2000».
Segons Xúquer Viu, «és del tot inacceptable que el cabal ambiental dels quatre últims quilòmetres del riu, a partir del punt dels transvasament a l’assut de la Marquesa, siga completament ridícul i insuficient per al riu més important dels valencians i valencianes: tan sols 0,5 m3/segon, un 1% del que porta el riu en règim natural. Aquest exigu cabal de l’estuari està molt relacionat en garantir cabal suficient per a dur-se al Vinalopó», diuen.
També lamenten que «al Xúquer li pesa com una llosa la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, que priva al riu de gran part del seu cabal base. Els cabals ambientals, especialment del Baix Xúquer, són completament insuficients. Tampoc es garanteixen els cabals ambientals per a l’Albufera i no hi ha, clarament, una aportació directa d’aigua del Xúquer, sense estar condicionada a la modernització de regadius», asseguren.
Per últim, en el futur Pla Hidrològic «es diu que el sistema Xúquer mostra un dèficit, per atendre els drets d’aigua existents, de 250 hm3/any, molt superior als 60 hm3/any de dèficit del sistema Vinalopó-Alacantí. El mateix Pla reconeix la gravetat de la situació futura, i per tots aquests motius Xúquer Viu considera que qualsevol transvasament al Vinalopó ha de condicionar-se a la recuperació del bon estat ecològic del Xúquer i de l’Albufera, ja que no hauríem de posar en perill unes zones a costa de recuperar-ne d’altres».