- PUBLICITAT -

 

Els estudis realitzats al puig del Castellet en els últims anys s’han centrat en dos aspectes: per un costat, en la prospecció visual arqueològica d’estructures i restes en superfície i, per l’altre, en l’estudi topogràfic.[1]

Parlarem, en primer lloc, de les restes més antigues, les que corresponen a un poblat del Bronze Mitjà (1600-1200 aC). Entre elles trobem ceràmica realitzada a mà, dents de falç o molins barquiformes.[2] A més a més, hi han possibles murs reutilitzats en la fortificació islàmica. A la Ribera del Xúquer, durant el Bronze Mitjà, hi existien assentaments tant en elevacions de considerable altura com en petits monticles, com és el cas del jaciment de la muntanyeta del Castellet. Cal dir que no existixen restes que ens indiquen una continuïtat amb la cultura ibèrica. En canvi, sí que observem algunes peces de ceràmica romana molt dispersa, segurament en relació amb la possible vil·la romana ubicada al peu del Castellet, on trobem ceràmica romana comuna i de terra sigillata.

Sabem que durant la conquista cristiana, i concretament durant el llarg procés de la conquista de Xàtiva, Castelló i el seu castell tingueren un paper important, tal com apareix en el Llibre dels Fets (§§ 326-327). D’este castell de Castelló al qual fa referència la crònica de Jaume I observem encara, hui en dia, estructures i materials en superfície. Segons l’estudi arqueològic realitzat, la fortificació degué construir-se cap al segle XII, ja que hem documentat: vidriats verd turquesa dels ss. XII-XIII; ceràmica d’esmalt blanc amb decoració en verd i en verd manganés del s. XII; ceràmica vidriada en melat i decoració en manganés dels ss. XII-XIII; ceràmica amb decoració en manganés directament sobre la pasta, molt típic de la ceràmica comuna islàmica dels ss. XII-XIII; tapadores de tipologia islàmica; ceràmica comuna domèstica de gran dimensió com llibrells o sitges que tenen una decoració amb pinta, amb incisions o a pessics, i ceràmica esgrafiada amb motius típics d’època islàmica.

Actualment, l’estructura més visible del Castellet és la torre semicircular de tapiera de mamposteria o mamposteria encaixonada. En la part més alta –208 metres d’altura– tenim l’aljub. A la banda sud trobem una torre quadrada, que aventurem que pot correspondre a l’entrada històrica al Castellet. Prop d’esta estructura trobem uns murs perpendiculars que es devien recolzar sobre la mateixa muralla, i que deuen pertànyer a estances per a guardar el gra o l’aliment en sitges grans. Una altra resta interessant que queda fora del cim i de la muralla, a la part de l’ombria, és un segon aljub construït de tapiera calicastrada, amb tres nivells d’altura per a salvar el desnivell. Amb esta estructura, possiblement posterior a les restes que trobem al cim, parlem d’un episodi concret en la història del Castellet: la seua destrucció en 1358 per part de Pere el Cerimoniós; ja que observem que l’aljub té dos roques a l’interior i dos forats a la base, amb la qual cosa va restar inhabilitat. Al vessant sud, i fora del recinte emmurallat, observem un mur de tapiera calicastrada que no sabem ben bé a què pertany (estances, habitatges…) però és interessant perquè és una estructura aïllada del cim.

PUBLICITAT

Per tant, podem descriure el Castellet com un castell-refugi on degué hi haver una guarnició que en cas de perill avisava la població del pla per tal que poguera refugiar-se. Es tracta d’un punt idoni per a assentaments en altura, ja que té vistes al castell de Xàtiva, el puig de Santa Anna, Castelló, Senyera, el riu d’Albaida i el riu Xúquer, a més de trobar-se prop d’un curs d’aigua.

Segons els estudis topogràfics realitzats sobre totes estes estructures i altres alineacions de pedres que s’observen, podem dir que el recinte emmurallat degué tindre un perímetre de més de 130 metres. A més, estos estudis ens han permés conéixer l’aspecte, la tipologia i el traçat del conjunt d’estructures que observem en l’actualitat. El resultat d’este treball conjunt entre l’arqueologia i la topografia es publicarà prompte.

Conéixer i aconseguir una bona interpretació del conjunt patrimonial del Castellet, és avançar cap a la conservació i recuperació d’un dels monuments més importants del nostre poble.

Lydia A. Castan Mateu

[1] Treballs realitzats l’any 2017 pels topògrafs Mònica Martí Gómez i Guillem Reig Sanz.
[2] Segons el registre material que inclou la fitxa del Castellet en l’Inventari de Patrimoni Cultural Valencià en la Secció de Béns d’Interés Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.

Font: Article publicat en ‘El Miragall‘ de paper del mes d’abril de 2021.

- PUBLICITAT -