Fa 100 anys que hui 9 de desembre moria Josep Meseguer i Costa, bisbe de Lleida. Meseguer, que va nàixer el 9 de novembre de 1843 a Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, estudià a Barcelona al costat del seu parent, el bisbe Costa Borràs i també a Tarragona, Tortosa i València. Va ser doctor en Teologia i en Dret Canònic i llicenciat en Dret Civil. Va ser ordenat prevere el 1867 i fou catedràtic dels seminaris de Tortosa i de Tarragona. El 1868 fou nomenat secretari de cambra del bisbe d’Oviedo, Benito Sanz i Forés. El 1881 Josep Meseguer va ser nomenat canonge de la catedral de Valladolid i el 1889, bisbe de Lleida. La seva consagració va tindre lloc a Valladolid el 19 de març de 1889, per la imposició de mans dels bisbes d’Oviedo, Zamora i Ciudad Rodrigo.
Meseguer va fer la seva entrada a Lleida com a nou bisbe el 19 d’abril de 1890. Durant els 15 anys que va ser el pastor del bisbat lleidatà, Meseguer va tindre una gran activitat pastoral. Així, va ser decisiva la seva intervenció en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, ja que sense la seva presència física o moral a Madrid, aquest canal no s’hagués fet.
Meseguer va ser un bisbe políticament no correcte, ja que en acomiadar els soldats que anaven a la Guerra de Cuba, els va dir algunes paraules que no van agradar als poderosos: “Si no fossin els interessos econòmics?”.
El bisbe Meseguer va fundar el 1893 el Museu Diocesà de Lleida, recollint objectes i comprant-los a les parròquies i ermites que es trobaven mig abandonades. I és que Josep Meseguer tenia la idea de crear un museu per guardar l’abundant patrimoni que hi havia al bisbat, que aleshores comprenia també les parròquies de la Franja de Ponent. Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges, objectes litúrgics i elements patrimonials, que ell intercanviava o comprava a les parròquies que visitava i que es trobaven en molt mal estat. De fet, de no haver estat pel bisbe Meseguer, moltes obres d’art s’haguessin perdut o malvenut i haguessin desaparegut del bisbat.
Meseguer va ser senador durant la legislatura 1899-1900, per l’Arquebisbat de Tarragona i del 1905 al 1907, senador per dret propi.
La seva obra més notòria va ser la construcció del Seminari de Lleida. En el seu Dietari personal, el bisbe Meseguer anava anotant amb detall les visites pastorals que li serviren per conèixer l’estat en què es trobava el patrimoni artístic de les parròquies de la seva diòcesi. Com ha dit el professor Ximo Company, el bisbe Meseguer és “l’artífex d’una col·lecció única sobre la història del bisbat”.
Després de 15 anys a Lleida, el 27 de març de 1905 Josep Meseguer va ser nomenat bisbe de Granada, on va morir el 9 de desembre de 1920, avui fa 100 anys.
Josep Miralles, en aquell moment bisbe de Lleida, demanava als lleidatans que preguessin pel bisbe Meseguer, “aquell excels baró, poderós en obres i en paraules, que va morir beneint tothom”.
En aquests moments difícils per al Museu Diocesà de Lleida, cal recolzar el treball del bisbe Salvador a favor del Museu i reconèixer la tasca i la valentia del bisbe Messeguer de comprar i aplegar les obres d’art de les parròquies del bisbat, que d’una altra manera haurien desaparegut o s’haurien fet malbé.
