Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC
I no pas de fets. Tots ens omplim la boca de coses que cal fer i, sens dubte, l’economia circular no queda fora d’aquesta roda. Economia circular és un concepte del tot vell, no és cap invenció moderna. Els drapaires eren, per exemple, uns clars exponents de l’economia circular.
Doncs bé, a Catalunya, com en altres indrets sobretot de l’Aragó o també el País Valencià, les restes orgàniques de la ramaderia són un problema de primer ordre i clarament identificat. També algunes restes agrícoles o, fins i tot procedents de la indústria agroalimentària.
Fa no gaire mesos, un grup de 36 socis relacionats amb aquestes activitats portaven a terme el més intel·ligent que es pot tirar endavant. Tancar cercle amb els purins i les restes orgàniques com a matèria primera de la planta que evita empastifar el territori i, d’aquest residu en fa gas. Un gas 100% aprofitable com a combustible. És la primera iniciativa a tot l’estat des del sector privat.
És la planta de la Galera, al Montsià, però que tot i haver lligat el març del 2021 la venda del gas a Enagas, ha de deixar perdre el biogàs que produeix perquè no l’autoritzen, de moment, a connectar-se a un gasoducte situat a només un quilòmetre. Tenen el gas venut, però no el poden subministrar perquè no disposen del permís per connectar-se a una canonada situada a un quilòmetre de la planta.
L’empresa hi perd diners mes rere mes, i és que el gas que crema la torxa d’aquesta planta té un valor de més de 100.000 euros mensuals. No obstant això, la legislació estatal no regula la injecció de plantes de biogàs i la Generalitat diu que no pot autoritzar-ho perquè no té competències en la matèria.
Tot i això, no s’aturen i busquen alternatives per vendre el gas i salvar el projecte.
Biometagás La Galera es planteja envasar el gas i transportar-lo en camions, una alternativa més cara i menys eficient, però que permetria al projecte obtenir ingressos i sobreviure. L’empresa Biometagàs La Galera produeix biometà a partir de residus orgànics biodegradables, la qual es tracta d’una alternativa renovable als combustibles fòssils, amb una composició similar a la del gas natural, que es pot injectar a les xarxes de gas o com a combustible per a vehicles.
La producció de biometà a partir de residus de la indústria agroalimentària permet tractar residus contaminants i aconseguir-ne recursos energètics, cosa que el converteix en una opció renovable i d’economia circular.
Es tracta clarament, d’un d’aquells casos que clamen al cel en el fet que les normatives i lleis estan obsoletes i l’enrevessada i lenta administració necessita agilitat immediata i determinació per part dels legisladors i del poder executiu.
