Font: Diarilaeu.cat
Manuel Lillo i Usechi / Castelló de la Ribera
Fotos: Joanjo Puertos
Enguany es compleixen 50 anys de la primera desfilada de Moros i Cristians a Castelló de la Ribera. L’efemèride no seria curiosa si no fora perquè aquesta localitat, que actualment compta amb vora 7.000 habitants, va ser la primera de les ubicades al nord de la Vall d’Albaida que va impulsar aquest festeig i hui, encara, el manté amb l’entusiasme i la implicació dels veïns i veïnes. Tot en una comarca en què les Falles compten amb un protagonisme indiscutible. Però Castelló, a banda de «més llarg que rodó» –tal com diu la dita local–, també és més singular que altres pobles adjacents.
A inicis dels setanta, Castelló era un poble en què les festes eren com les de qualsevol altre. Els bous eren grans protagonistes, com també les cavalcades de carrosses amb les festeres i la regina, amb concursos de poemes que es pretenien romàntics o seductors i amb celebracions paral·leles als cicles agrícoles, que es feien al setembre, coincidint amb la sega de l’arròs. Ho explica Lluís Piqueras, pioner en les festes de Moros i Cristians a Castelló. «En aquell moment es va buscar una manera més participativa de fer la festa, i els festers d’eixe any van decidir convidar filaes d’Ontinyent, idea que va arrelar perquè només un any més tard, el 1972, a Castelló ja hi havia dues comparses –Alfàrabes i Castellet– i al 1978 n’hi havia set», diu. Més endavant n’hi arribarien a haver 13, tot i que els estatuts de la festa van reduir el nombre de filaes per evitar-ne la creació de moltes integrades per pocs festers. De fet, ara el límit està en huit, que és la xifra vigent d’aquestes agrupacions.
Tornant a fa cinquanta anys, la segona filada constituïda (Castellet) lluïa la creu i la mitja lluna a l’estendard, sense distingir si la comparsa era de moros o de cristians, prova de la confusió generada per la inexperiència. Ara, la festa té un recorregut ampli que l’allibera de les ambigüitats i que la consolida més al nord de la Vall d’Albaida, límit fronterer d’aquesta celebració fins fa unes dècades. Tal com explica Piqueras, «fins als setanta hi havia Moros i Cristians pràcticament només al sud, però quan nosaltres les vam adoptar es van estendre per la Ribera i vam començar a participar en els aplecs festers de la comarca fins al punt d’atraure pobles aliens a la Ribera que van decidir celebrar també els Moros i Cristians», diu referint-se a localitats de l’Horta com Benetússer o Quart de Poblet.
Tant ha sigut així que fins i tot, hui, el nombre de comparses de Moros i Cristians a Castelló de la Ribera supera el nombre de falles, que en són sis. Dues festes compatibles, indica Piqueras, amb un orígens, evolucions i motivacions diferents. Si bé, tal com apunta Eduard Ferrando, president de l’Associació Festera de Moros i Cristians de Castelló, amb el desarrelament inicial de la festa –en termes geogràfics– era complicat que els Moros i Cristians experimentaren tal evolució davant festes tan importants i consolidades com les de les Falles.
Alhora, els Moros i Cristians de Castelló van ser pioners també en la integració de la dona en la festa. Al congrés d’Ontinyent de 1985, quan es reunien representants de les localitats en les quals aquesta celebració té vigència, els representants del poble de la Ribera van fer una ponència per reclamar el reconeixement de la participació femenina, aleshores limitada o anul·lada. «No va ser senzill de plantejar», recorda Piqueras, atès que en aquell temps aquest tipus de debats no comptaven amb el suport social que tenen ara.
La festa, en definitiva, també va experimentar les seues evolucions, incloses les socials, i a Castelló enguany compleix mig segle. Cinquanta anys que expliquen el recorregut d’una celebració i l’etnografia d’una localitat que va posar les festes de Moros i Cristians al mapa d’unes comarques que fins fa poc no les coneixien, però que ara les celebren amb la seriositat i la convicció d’una tradició arrelada, assumida i compartida.
Font: Diarilaeu.cat
