La UNESCO alerta que la diversitat lingüística està amenaçada i demana una educació de qualitat en la llengua materna
La Conferència General de la UNESCO del 1999 va aprovar celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna el 21 de febrer amb l’objectiu d’enaltir aquestes maneres d’expressar el món en la seua multiplicitat, comprometre’s amb la preservació de la diversitat de les llengües com a patrimoni comú i obrar per una educació de qualitat –en la llengua materna– per a tots.
La iniciativa va partir de Bangladesh, ja que el 21 de febrer del 1952 estudiants i activistes del Moviment per la Llengua Bengalí (Bhasha Andolon) que es manifestaven pel reconeixement dels seus drets lingüístics van ser tirotejats pels militars i la policia de Pakistan a la Universitat de Dhaka. En els incidents, tres joves estudiants i altres persones van ser assassinades. A la llavors Bengala Oriental (hui Bangladesh), que pertanyia al Domini de Pakistan, malgrat que el bengalí era parlat per la majoria de la població, l’urdú era l’única llengua oficial.
El Domini del Pakistan va ser un estat federal independent de la Commonwealth establit el 1947 arran de la partició de l’Índia britànica en dos estats independents (l’altre fou el Domini de l’Índia). El primer incloïa els actuals Pakistan i Bangladesh i es va crear per servir de llar als musulmans del subcontinent indi. Bangladesh es va independitzar el 1971 després d’un dels genocidis més sagnants dels temps actuals executat per l’exèrcit pakistanés sobre civils bengalís innocents.
El moviment de la llengua del 1952 va establir els drets de la comunitat bengalina per a parlar en el seu propi idioma. El fet que aquesta haja sigut l’única revolució duta a terme amb el propòsit de preservar el dret a parlar una llengua va ser decisiu per al reconeixement de la UNESCO d’aquesta data com a Dia de la Llengua Materna.
En la resolució aprovada per la UNESCO hi ha trenta-set recomanacions de mesures per a promoure el multilingüisme, en particular mitjançant la promoció de l’accés universal al ciberespai i el multiculturalisme a les xarxes mundials d’informació.
Així mateix, l’UNESCO exhorta els Estats membres i la Secretaria a promoure la preservació i protecció de tots els idiomes que empren els pobles del món. En aquest sentit, remarca que «creu en la importància de la diversitat cultural i lingüística per a les societats sostenibles». Per això, «en el marc del seu mandat en pro de la pau, treballa per a preservar les diferències de cultures i idiomes que fomenten la tolerància i el respecte dels altres».
En aquesta data es lliura el premi Linguapax que reconeix accions dutes a terme «en favor de la preservació de la diversitat lingüística, de la revitalització i reactivació de comunitats lingüístiques i de la promoció del multilingüisme”
La diversitat lingüística, amenaçada
Segons adverteix l’organisme internacional, «cada dues setmanes, com a mitjana, una llengua desapareix, emportant-s’hi tot un patrimoni cultural i intel·lectual».
A més, «el 40% de la població mundial no té accés a una educació en una llengua que parle o entenga». No obstant això, «gràcies a la comprensió de la importància que tenen les llengües maternes, s’han aconseguit assoliments en matèria d’educació plurilingüe, en particular des dels primers estudis i el compromís cada vegada més gran que evolucionen en l’esfera pública», apunta.
Educació de qualitat en la llengua materna
Enguany s’ha triat el tema «Educació Multilingüe (EML), la necessitat per a transformar l’educació» a fi d’explorar i debatre el potencial del multilingüisme per a transformar l’educació des d’una perspectiva d’aprenentatge permanent i en diferents contextos.
S’articula entorn de tres punts interconnectats entre si: «potenciar l’educació multilingüe com a necessitat per a transformar l’educació en contextos multilingües des de l’educació infantil i molt més enllà; donar suport a l’aprenentatge mitjançant l’educació multilingüe i el multilingüisme en contextos globals canviants i en situacions de crisis, inclosos els contextos d’emergència, i «revitalitzar les llengües en vies de desaparició o en perill d’extinció».
