Supose que aquesta afirmació contundent i clara de l’arquebisbe Santiago Agrelo, va deixar descol·locats aquells que encara pensen, nostàlgicament, en aquell nacionalcatolicisme que identificava Déu amb la dreta pura i dura. Segur que, si van llegir aquesta notícia fa cinc anys, quedarien en estat de xoc els dirigents del PP i de Cs. I ara els de Vox.
En una entrevista al diari Levante, el 27 de febrer de 2014 i a preguntes del periodista Paco Cerdà, l’arquebisbe de Tànger digué veritats tan grans com una catedral, quan contraposava el món de la fe al món dels interessos i quan denunciava la manera com els rics legislen sobre els drets dels pobres. Només fa uns dies, l’arquebisbe Agrelo qüestionava la línia informativa de la Cope i d’una manera més concreta l’actuació del periodista Carlos Herrera (Religión Digital, 12 de gener de 2019). L’arquebisbe Agrelo denunciava que la Conferència Episcopal Espanyola pagara periodistes, com Herrera, que justifiquen que es crucifique de nou Jesús de Natzaret o que es profane l’Eucaristia, ja que això és el que es fa en aquesta emissora de la CEE, quan justifiquen la profanació de Crist en el cos dels emigrants.
L’arquebisbe Agrelo, un home profundament evangèlic, criticà també una “política equivocadament economicista” i apostà per “canviar polítiques i consciències”, per tal de fer possible un món més humà.
Però va ser a la pregunta de Paco Cerdà sobre l’associació tan íntima de l’Església espanyola amb el PP, quan l’arquebisbe Agrelo va respondre amb sinceritat i valentia: “L’Evangeli no és de dretes”. I encara: “Déu és d’esquerres”. I argumentava aquesta idea afirmant que “Déu seria de dretes si es preocupara de Déu. Però és d’esquerres perquè es preocupa de tu i de mi”. D’ací que l’arquebisbe Agrelo deia que “l’Església ha de mostrar que no es preocupa d’ella mateixa, ni de Déu, sinó de l’altre”. I per això l’arquebisbe de Tànger lamentava que s’identificara tota l’Església amb la dreta, amb un partit “amb polítiques que es preocupen del diner i de coses que no toquen”.
Ja abans del Nadal de 2013, l’arquebisbe Santiago Agrelo havia denunciat amb valentia els ganivets de la reixa de Melilla, posats pel Govern espanyol. Com deia l’arquebisbe de Tànger: “la reixa és una política economicista i opressora del poble”.
Però de bisbes que defenen una Església que no siga de dretes, n’hi ha més! El 2012, l’arquebisbe de Munic, Reinhard Marx, denuncià igualment “l’avarícia de molts dirigents” (Información, 21 de maig de 2012). L’arquebisbe Marx creia que la seua missió com a bisbe, no era “tranquil·litzar les consciències d’aquells catòlics que fan pràctiques incompatibles amb l’Evangeli” i per això demanà “la regulació dels mercats”, afirmant que “l’economia de mercat pressuposa una moral”. A més, defensà que “les idees de dignitat humana, s’imposen en les relacions laborals”. L’arquebisbe Marx també denuncià l’escàndol que suposava “les grans diferències d’ingressos entre els directius dels bancs i empresaris, i els seus treballadors”.
Aquesta valentia evangèlica dels arquebisbes Agrelo i Marx, també s’ha donat en bisbes com Pere Casaldàliga, i la seua aposta pels indígenes de Sao Fèlix d’Araguaia, en Òscar Romero i el seu compromís a favor dels Drets Humans o en Hélder Câmara, identificat amb la lluita dels pobres. O també en el cardenal Tarancon, quan defensava la llibertat i la independència de l’Església davant el franquisme.
Però ¿per què a l’Estat espanyol els bisbes (encara que no tots) tenen una afinitat tan escandalosament manifesta amb el PP? ¿Per què els bisbes espanyols no són capaços de plantar cara al PP i sempre van a remolc d’aquest partit? ¿Per què els bisbes valencians no van denunciar mai l’abús de poder i l’autoritarisme del PP amb els malalts dependents? ¿Per què no van denunciar l’atac del PP a la llibertat d’expressió, quan els Presidents Camps i Fabra van clausurar, despòticament, els repetidors de TV3 i les emissions de Catalunya Ràdio? ¿Per què els bisbes valencians no han defensat l’autoritat de l’AVL davant el menyspreu (i l’analfabetisme) que ha mostrat el PP per aquesta entitat? ¿Per què els bisbes valencians no han denunciat la corrupció que es va produir en la visita del papa Benet XVI, amb el cas Gürtel? Per què els bisbes valencians no denuncien també la política del PP d’exterminar la nostra llengua? ¿Per què, ells que defensen la llibertat de centres, no denunciaren l’actitud de la Conselleria d’Educació (quan l’ostentava el PP) que deixava milers de xiquets i de xiquetes sense poder estudiar en valencià? ¿I per què no van denunciar clarament l’actitud del Govern del PP pel que fa a les morts d’emigrants a Ceuta?
Els bisbes valencians parlen constantment de l’avortament, el divorci, el matrimoni homosexual o la religió a l’escola, però no són capaços de defendre la nostra llengua, la llibertat d’expressió i el caràcter científic que hi ha a l’AVL.
Sembla que per ser bon deixeble de Jesús s’haja de ser militant del PP. O ara, de Vox. O com a mínim això ens volen fer creure. I certament que hi hauran bons cristians en les files del PP i de Vox, però “Déu és d’esquerres”, com ha dit l’arquebisbe Agrelo. Perquè és un Déu per als altres. És el Déu-amb-nosaltres. És el Déu dels oprimits i no el Déu dels opressors.
Per si els militants del PP no es van escandalitzar prou amb les declaracions de l’arquebisbe Santiago Agrelo, encara cal que recorden que el papa Francesc, en una entrevista a les revistes dels jesuïtes, el setembre de 2013, deia també: “Mai no he estat de dretes”.
Tant de bo l’Església del País Valencià siga una Església lliure. Una Església que no caiga en el partidisme de dretes, com deia el bon mossèn Josep Espasa. El canonge Espasa contava aquesta anècdota tan sucosa: “El papa Joan Pau II deia que no era missió dels capellans, fer política. D’acord, estic d’acord”. I afegia mossèn Espasa: “Però tampoc no hi ha que fer política de dretes, que és el que normalment es fa”.
Tant de bo l’Església del País Valencià deixe d’una vegada per sempre el festeig amb el PP. O amb Vox, de qui ‘arquebisbe de València digué que no és un partit d’extrema dreta (Levante, 10 de desembre de 2019).
