Des del meu objectiu maig 2020, la ‘Nova Normalitat’ és sorprenent

 

Açò de la nova normalitat està resultant-me sorprenent, o és que vaig assolint metes sense adonar-me’n?

Potser a tu res et diga, però aconseguir la instantània d’una ‘Urraca‘, tan esquiva i recelosa ella, amb els seus negríssims ulls pintant-li la cara, és un goig aconseguir-ho.

I què dir d’una granota esmorzant, no és el fet, en si és l’acció que plasmes, és el fet de poder variar, poder presentar en altres facetes la vida quotidiana que ens envolta, perquè sé que trobar-me una oronella o un abellerol, o l’esmerla, l’àguila o el falcó no són ja cap novetat.

Però coincidir amb un jove i un poc inexpert Agró Roig, sí que ho és, perquè encara que tots els anys ens sol visitar, no s’estableix ací a Castelló, i ens alegrem de veure’l, però no com aquestes ‘Americanes’ tortugues, establertes ja al Xúquer.

Però per acabar en positiu, destacaria el comportament dels peixos vistos per baix l’assut de l’Escalona, a la fàbrica, amuntegats ballaven un estrany i bell ritual, tan bell o més que el que interpretaven aquells dos estornells, el dia abans de passar a la Fase 1.

Valerià Benetó