En temps del coronavirus ni tan sols el majestuós mes d’agost ha resultat igual. Sí que ha complit en el que li corresponia pel que fa a la calor, i quasi secar-se l’Albaida, però el més festiu per excel·lència ha mostrat una cara diferent, desconeguda i no gens agradable, la dualitat contagis-concentracions inqüestionable per altra banda, no ha sigut obstacle per a que ben organitzat i amb bona voluntat dels espectadors s’han pogut fer uns quants actes festius , que no Festes.
La resta és el conegut inventari de la fauna castellonera que començant per l’Oriol, els Agrons Blaus, les Garses Blanques, el Xatrac o l’Àguila i una bona mostra de petits i menuts ocellets que ens confirmen i demostren la bona salut del nostre habitat.
Però el que més m’ha sorprès és eixa posta roja inesperada, però sobretot la presència, tan poc freqüent de la boira a la nostra terra, sempre impressionant, i benvinguda.
Espere que vos agraden!!
Àlbum flickr, piqueu ací.
Des del meu objectiu, agost 2020
