CN | José Mena Àlvarez
El picot garser gros Dendrocopos major és una mena de pardalet de mida mitjana, molt característic pel seu plomatge blanc i negre, de bec fort, punxegut i d’actitud desperta. Tots dos sexes tenen taques roges molt vistoses al ventre, i només els mascles en tenen una altra al clatell, mentre que els exemplars joves se’ls pot identificar per una taca roja per tot el píleo, o sigua, a la part superior del cap.
Este ocell fuster és capaç de copejar l’escorça dels arbres repetidament amb força freqüència, un copejament característic que podem escoltar, fins i tot a molta distància, a les nostres caminades pel bosc. Esta poderosa capacitat de foradar amb el seu poderós bec les fustes més fortes, li permeten instal·lar-se en una gran varietat d’hàbitats forestals o semiforestals, des de pinedes de muntanya fins a boscos de ribera, a més d’alzinars o suredes.
Els Picots construeixen el niu als troncs dels arbres, a una altura de 3 o 4 metres del terra. A l’interior del forat hi col·loquen encenalls de fusta. La femella pon de 4 a 7 ous entre maig i juny.
S’alimenta principalment d’insectes com formigues, erugues i escarabats. Els troba a les escorces o a les esquerdes dels troncs dels arbres. Quan són escassos complementa la seua alimentació amb llavors i fruites….. sobretot, en èpoques hivernals.
El seu vol, ondulat, alterna fortes batudes d’ales amb desplaçament amb les ales tancades.
El seu cant és estrident, en la forma d’un “piik-piik-piik”.
Si teniu l’oportunitat a les vostres passejades per alguna zona boscosa d’escoltar el seu martelleig a la llunyania, ja sabeu que es tracta del nostre amic, l’ocell fuster, que amb aquests sons està buscant el menjar.
