Hui dia de la Immaculada, el papa Francesc beatificarà els set monjos trapencs del monestir de Tibhirine. Va ser la pel·lícula “Dels déus i dels hòmens”, estrenada el 2010, que descriví els últims mesos de la vida dels monjos de la Trapa del monestir de Tibhirine, a les muntanyes d’Algèria. La pel·lícula, dirigida per Xavier Beauvois (que va obtindre el Gran Prix en l’últim festival de Cannes) narra l’experiència d’uns monjos trapencs francesos que varen compartir la seua vida amb la població musulmana, esdevenint així, testimonis de simplicitat, de generositat i d’austeritat fins al martiri.
A finals de gener el papa Francesc aprovà el decret que reconeix el martiri del bisbe d’Oran, Pierre Claverie, i de 18 religiosos i religioses, entre els quals els 7 monjos trapencs de Tibhirine, assassinats tots ells a Argèlia pel fonamentalisme islàmic.
La mort d’uns estrangers per part d’extremistes islàmics provocà el pànic a la regió. Davant el clima violent que hi havia a la zona on estava el monestir, les autoritats oferiren protecció als monjos, però ells la rebutjaren, ja que no volien cap diferència en relació a la resta dels veïns.
Davant el dilema entre quedar-se al monestir o anar-se’n del país, els monjos optaren per no abandonar la població en aquella situació de perill, ja que els trapencs atenien en el seu dispensari mèdic la gent de la zona.
La nit del 26 de març de 1996, el grup islàmic armat (tot i que hi ha seriosos dubtes sobre els autors del segrest) entrà al monestir i s’emportà 7 monjos (dels 9 que hi havia) que foren degollats el 21 de maig següent.
Els monjos compartien amb els veïns la pobresa, la fragilitat i la recerca de la veritat. En un clima d’amistat havien creat un grup de pregària, i en el silenci i el servei humil, havien apostat per la no violència i pel diàleg amb els germans musulmans.
Els monjos de Tibhirine ens són un exemple de que amb el treball callat i senzill i amb l’estimació als altres (pensen com pensen) es fan visibles els dons de Déu. I també ens parlen d’una manera de viure senzilla i pobra, que esdevé plena des del moment que es comparteix. Des del moment que es pren el compromís d’estar al costat d’aquells que sofreixen. Perquè només l’amor dóna sentit a l’existència. A la nostra i a la dels altres.
El mes de febrer de 2011, el G. Jean-Pierre, l’únic supervivent de la comunitat de Tibhirine, era entrevistat per Le Figaro Magazin. Amb 88 anys, el G. Jean-Pierre deia: “Tinc la certesa que ells estan prop del Senyor. L’he tinguda des del primer moment per raó del seu martiri”. És en el silenci del cor, per mitjà de l’amor, que l’home s’allibera de les pors i de les cadenes que l’esclavitzen. I és també en el silenci de la natura, que Déu parla al cor dels hòmens.
En un món caracteritzat per les preses, el silenci ens acosta a Déu, a un mateix i als altres. Perquè el silenci no és ni mutisme ni absència de soroll, sinó aquella actitud que ens fa escoltar allò que hi ha en el nostre interior i que ens fa acollir Déu i els altres.
Quin missatge ens donen hui els monjos màrtirs de Tibhirine? Van ser uns hòmens que van renunciar a la societat de confort i al consumisme del Primer Món, per viure al costat dels més pobres, amb una vida austera i senzilla, amarada de pregària, de silenci i de servei.
Com diu el G. Jean-Pierre, “per fidelitat a la nostra vocació havíem elegit quedar-nos, ben conscients del que podia passar. Teníem la voluntat de ser fidels a la gent del nostre voltant, per no abandonar-los”. Per això van acceptar el risc a ser assassinats, perquè, confiadament, abandonaren les seues vides a les mans de Déu.
En un món on tot es pot comprar, els monjos de Tibhirine ens parlen avui de la primacia de l’amor fet servei i de l’anhel de trobar la faç de Déu. Perquè només la gratuïtat de l’amor dóna sentit i plenitud a la vida. Com declarava el G. Jean-Pierre, “hem d’esperar que l’amor siga sempre més fort”.
Com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, “la nostra Església necessita testimonis que contagien la seua experiència de l’Evangeli. Necessitem creients de veritat, atents a la vida i sensibles als problemes de la gent, buscadors de Déu, capaços d’escoltar i d’acompanyar amb respecte, els hòmens i les dones que pateixen i que busquen i no troben la manera de viure més humanament ”. Eixa és una missió fonamental en els monjos d’ahir i de sempre: comunicar i compartir l’experiència de Déu i estar al costat dels qui sofreixen. Perquè com deia el G. Jean-Pierre en aquesta entrevista, “l’amor de Déu tindrà l’última paraula”.
Com ha dit el bisbe d’Argel, Paul Desfarges, que “la beatificació dels màrtirs de Tibhirene siga un signe de pau per a tothom”.
