És un dilema ineludible i urgent, quan més tardem en decidir-nos més difícil serà tot
CN | Pedro Domínguez
Rècords de temperatures als continents, als oceans, als mars, pertot arreu1. Nits tropicals que no abaixen dels 20ºC i nits equatorials amb temperatures de 25ºC o més, que mantenen les temperatures interiors dels nostres habitatges per damunt dels 30ºC, dificultant-nos descansar i dormir. Tronades potents que amollen una allau d’aigua en minuts i ho inunden tot o arrasen les collites amb una pedregada. Incendis forestals que la sequera i les altes temperatures amplifiquen fins a fer-los quasi imparables. Pujada del mar i tempestes furioses que se’n duen l’arena i destrossen les platges. Etc.
Els amos de les companyies petrolieres, gasistes, automobilístiques, bancs, fons d’inversió, turisme, comerç i altres, encara que controlen els grans mitjans de comunicació i amb ells l’opinió pública, ja no poden negar el canvi climàtic ni qualificar-lo de fenomen natural, com han vingut fent durant dècades. Ara el patim tots i cada any sol ser més calent i més dur, amb fenòmens climàtics més extremats que els anteriors.
Les classes altes no tenen problemes perquè disposen de segones i terceres residències en zones fresques i segures, i se’n van de vacances lluny de la calor. Les classes mitjanes encara podem capejar les onades de calor amb l’aire condicionat i altres pal·liatius. Són les classes baixes, com sempre, les qui patixen durament el problema perquè viuen en cases o pisos mal aïllats i no tenen diners per a comprar aparells d’aire condicionat ni per a pagar tanta i tan cara electricitat.
Així doncs, per la calor, cada any moren milions de persones al món (a Espanya2 l’any passat 4.700), sobretot malalts, majors, xiquets i pobres… Un altre efecte que colpeja directament les classes baixes és la pujada de preus per la minva de collites, perquè plou menys o perquè pedrega i perquè els intermediaris i especuladors aprofiten per a pujar més els preus, fins a nivells quasi prohibitius per als pobres, i la fam creix globalment afectant ja a 828 milions de persones3.
I la crisi ecològica és molt més gran pels plàstics i els tòxics que s’escampen pertot arreu, per la destrucció accelerada d’ecosistemes tan vitals com les selves i els boscos, per l’augment de zones sense vida als oceans4, etc. etc. La senyal més clara de la gravetat de la situació actual pot ser l’extinció de milers d’espècies cada any, la VI Gran Extinció…
Per si tot l’anterior fóra poc, després de segles de consumir recursos naturals de forma creixent, com si no hi hagueren límits, ara s’estan esgotant molts elements fonamentals: Hg (del qual ja hem extret el 92%), Ag (79%), Au (75%), Sn (75%), As (75%), Sb (72%), Pb (72%), Cu (59%), petroli (48%), inclús l’aigua dolça i les terres fèrtils han tocat sostre. I comencen a originar greus problemes ja, abans d’esgotar-se; al petroli concretament li queden la meitat de reserves però les d’extracció fàcil i de major qualitat s’han acabat i cada any resulta més difícil i més car seguir extraient-ne milions de tones, de manera que la seua producció ha sobrepassat el peak oil, està declinant i s’encarix5.
Davant açò, què fan els dirigents de les grans nacions i els de les grans companyies que controlen l’economia mundial? Doncs xafen l’accelerador i busquen apropiar-se dels jaciments més importants, amb armes inclús. I les guerres augmenten i s’agreugen, malgrat el risc, cada volta major, que en qualsevol moment provoquen la III (i última) Guerra Mundial6…
Sens dubte, aquest sistema socioeconòmic està col·lapsant7, perquè el creixement continu és impossible en un planeta finit com la Terra i perquè la capacitat de regeneració de la biosfera és també limitada i estem sobrepassant-la. El calfament del clima és el més perillós hui perquè influïx en tot: supervivència, qualitat de vida, aliments, terres, etc., i després de 44 anys parlant d’ell sense fer pràcticament res efectiu ja no podem ajornar-ho més: en esta dècada hem de reduir a la meitat les emissions de gasos hivernacle (IPCC, ONU)8 i per tant els combustibles fòssils i sobretot el sector transport, que és qui més combustibles crema. Si no ho fem, el món no s’acabarà però els fenòmens autoalimentats (fusió gels, tundra, acidificació oceans, etc.) faran irreversible la situació i el calfament s’accelerarà més i més…
Inevitablement, les solucions passen per decréixer, no hi ha succedanis. Però els qui s’han lucrat i acumulat fortunes milmilionàries no volen canviar per no perdre beneficis, encara que estiguen esgotant els principals recursos i ens duguen al desastre climàtic, ecològic i humà, al col·lapse d’aquesta civilització, potser inclús a l’extinció de la humanitat. Són psicòpates, addictes als diners i el poder, poquíssima gent, però ells governen el món i controlen els grans mitjans informatius.
Tots hauríem de ser ecologistes, per pur instint de supervivència, però sobretot les classes baixes (i els joves) perquè són les qui més van a patir el desastre climàtic i mediambiental, de fet ja estant patint-lo i cada volta serà més greu, amb l’impacte creixent dels fenòmens climàtics extrems i la fam amenaçant en girar la cantonada. També les classes mitjanes haurien de ser ecologistes radicals perquè des de dalt les van espoliant i tirant cap avall, i cada volta són més classe baixa i menys mitjana, i patiran més tots els colps de l’emergència climàtica. Fins i tot les classes altes haurien de ser ecologistes, si no per elles mateixes pels seus fills i nets, als qui estan deixant un món moribund.
Lamentablement els governs no ens fan cas i les classes altes ens boicotegen, negant-nos als ecologistes poder informar a la població des dels seus grans mitjans de comunicació. I les classes mitjanes i baixes ens veuen amb desconfiança i a penes ens escolten. Com estaran de manipulades aquestes que molts treballadors en volta de votar als qui els han pujat el salari mínim un 22% han acabat votant als corruptes que tan sols els pujaven un 1% i molts pensionistes als qui ara els havien pujat la pensió un 8’5% han votat als qui la pujaven només el 0’25%… Així no resulta estrany que passen de l’ecologisme i que molts voten a negacionistes i meninfotistes climàtics, que ens duen directament al col·lapse.
Perquè ignorar els problemes i enganyar la gent no va a resoldre res, ni tan sols ho ajornarà més, tot el contrari, ho agreujarà i accelerarà. Hem d’elegir, tots, entre decréixer o col·lapsar, i prompte. Si seguim com fins ara també decreixerem (perquè s’acabaran els recursos, el clima es calfarà més, etc., ja avisaren en 1972 amb Els límits del creixement), però ho farem d’una forma caòtica, catastròfica, potser violenta, en un col·lapse civilitzatori com mai abans s’ha conegut. I no s’equivoqueu, ningú ens salvarà a última hora, sols podem salvar-nos nosaltres mateixos, si comencem ja…
I decréixer no implica necessàriament viure pitjor, si ho fem de manera racional i justa podem inclús viure millor. Per exemple, si a les nostres ciutats circularen la meitat d’autos això ajudaria molt a resoldre l’emergència climàtica i l’esgotament de recursos, a més tindríem l’aire la meitat de contaminat, hi haurien menys accidents de trànsit, gaudiríem de més salut, estalviaríem diners, etc. I alguns sectors encara poden créixer, com els de l’estalvi i l’eficiència, les reformes i millores d’habitatges, les reparacions d’aparells, les instal·lacions fotovoltaiques sobre cobertes i sols degradats9, etc. etc.
Pedro Domínguez
2 https://www.rtve.es/noticias/20220907/muertes-atribuidas-calor-espana/2397831.shtml
5 Petrocalipsis: https://www.youtube.com/watch?v=k0o3wWg3RFk
6 https://rebelion.org/nos-llevan-hacia-la-iii-y-ultima-guerra-mundial/
7 https://www.ecologistasenaccion.org/188042/obsolescencia-no-programada-del-capitalisme/
8 https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2022/04/IPCC_AR6_WGIII_PressRelease_Spanish.pdf
9 https://aliente.org/wp-content/uploads/2022/12/ALIENTE_RENOVABLES-SOSTENIBLES-FOTOVOLTAICA.pdf
