Per Ramon Font / Fòrum.ad / AMIC
Recepta més que fàcil perquè part d’ella ja la tenim elaborada. Em refereixo al confit d’ànec que ja el comercialitzen cuit. Aquest producte, amb un toc de forn, per a daurar la seva pell, és suficient.
Per tant, per aquest plat, tan sols farem una guarnició senzilla, però, ben saborosa. Quants cops hem sentit allò de “estan més bones les patates que el tall”. No patiu perquè trobareu tan deliciós l’ànec com la guarnició.
O sigui, ja podeu adquirir una llauna de confit d’ànec si heu de cuinar per a vàries persones (sinó, les podeu trobar individuals). El confit es comercialitza amb la peça sencera de la cuixa i l’entrecuixa o bé amb ales que, al ser d’ànec, semblem “pernilets” de pollastre. Fixeu-vos que, per a aquesta recepta, jo, prefereixo la segona opció. El confit amb la cuixa sencera la utilitzo per a altres elaboracions. En una altra ocasió us presentaré alguna proposta.
El primer que farem serà posar una base de ceba tallada a rodanxes, d’un centímetre de gruix, aproximadament, en una safata de forn. També hi repartirem, sense por, 8 o 10 dents d’all sencers, sense pelar, tan sols un xic aixafats. I, amb un parell de fulles de llorer, incorporarem força trossos de patata (tallada a daus o a grills). Quan tinguem tot això a la safa, salpebrem i reguem tots els ingredients amb el greix del confit. En aquesta recepta no hi posem ni un raig d’oli.
Amb tot el que us acabo d’explicar, agafem la safata i la introduïm al forn a uns 180º o 200º i ho deixarem fer-se fins que la patata estigui cuita i una mica dauradeta. En aquest moment retirem la safata i hi posem els talls d’ànec, amb la pell mirant cap a dalt. Ho fiquem altre cop al forn i ho deixem uns 15 minuts més, ara, a uns 210º.
I, fent tot això, ja ho tindríem. En primera instància, podreu comprovar quina flaire i quin aspecte visual tan bo. Després, ja en gaudireu del gust. Els ingredients hauran deixat una mica de suc que ho haurà impregnat tot. La ceba i la patata hauran suat la seva aigua; els alls hauran exercit de potenciador i el greix del confit de brou consistent.
Sense perdre temps perquè no se’ns refredi, servim en un plat xulo. Uns minuts abans haurem obert una bona ampolla de vi, amb caràcter, com la recepta que haurem fet. Opcions: un Empordà o Pla de Bages que, fàcilment, ens oferiran una graduació de 14 o 15 graus. També ens hi aniria bé un Montsant, Priorat o Terra Alta, vins que, igualment, arriben als 14 graus.
Animeu-vos i feu aquest plat tan fàcil d’elaborar, però, com jo dic sovint, encara que no sigui complicat de cuinar, no vol dir que el resultat final no sigui de categoria. Bon profit i fins a la propera.
