CN | Eugeni Gregori-Climent
Si ens guiem pel principi del desig, tot és possible, però només en la fantasia. Més: la nostra consciència de la realitat corre perill i podem caure en el “és veritat allò que desitgem que siga veritat”. És a dir, en el món dels deliris. Un món que si arribem a confondre’l amb la realitat, ens serà molt difícil o impossible eixir-ne.
I no sols es tracta de mons individuals, sinó també de mons col.lectius si a) prenguem els seus fonaments com a axiomes matemàtics o dogmes sagrats o b) en cas de dubtes, els resolguem fent percepció/coneixement inútils – “ho veig, però no m’ho crec” (1) – evidentment, per la por a eixir-nos del grup de pertanyença o ser-ne expulsats i acabar per sentir-nos ningú (2) i presos per l’horror vacui (3)).
Una bona guia per a la vida aquest pensament del dramaturg i guionista de cine especialitzat en el camp científic, Robert Ardrey: While we pursue the unattainable, we make the achievable impossible. És a dir, transformar el principi del desig en principi de realitat – que, prèviament, demana és clar tindre consciència de la realitat. És a dir, en comptes de creure en fantasies, partir, assumir i basar-nos en allò real, tot ajornant per a quan siga possible el compliment del desig.
Òbviament, la condició sine qua non serà l’acceptació de la fustració que suposa la renúncia al goig promés per les nostres fantasies, que serà preferible fer-la per endavant que després del xoc amb la realitat. És a dir, millor com a antídot que com a remei curatiu. Una frustració que, evidentment, comportarà el dolor, la decepció, la ràbia,…un conjunt d’emocions i sentiments desagradables, però que si li fem cas al poeta i filòsof, Rabindranath Tagore, If you cry over losing the sun, the teas will prevent you fromseeing the stars (5), podrem després trobar-nos amb un gran guany real.
En conclusió – provissional, és clar – només amb el principi de realitat, es pot dur a cap un bon programa d’acció per a avançar en la satisfacció de les nostres necessitats, interessos, desitjos i volicions.
Una veritat, per tant, a acceptar i a practicar el pensament del filòsof, Henri Bergson, Seule la realité a des possibilités* – que, per cert, li haguera segut de profit a Antoñita la fantàstica per a anar millor per la vida.
*Només la realitat té possibilitats.
(1) Els conceptes de percepció/coneixement inútils tenen practicament el mateix significat. El primer és del filòsof, Clément Rosset i el segon del psicòleg, Abraham Maslow.
(2) Veure COSES DE LA VIDA (IV): The worst pubishment imaginable. Eugeni Gregori-Climent. Diari la Veu.
(3) Veure COSES DE LA VIDA (VIII) : L’horror vacui. Eugeni Gregori-Climent. Diari la Veu.
(4) Mentres perseguim allò inassolible fem inassolibre allò possible.
(5) Si plores per haver perdut el Sol, les llàgrimes t’impediran veure els estels.
