CN | Eugeni Gregori-Climent
SI le passé c’est une facticité qu’aucune intervention humaine peut modifier (1) com va dir el filòsof, Jean Paul Sartre, negar-lo o falsificar-lo – ja sia, idealitzant-lo o no – és, crec, un impossible. Un cas, potser, de hybris (2).
En conseqüència, el passat no admet alteracions, crec. Més: quan menys ho esperem, es manifesta sorprenguent-nos. Com ara, en les irrupcions de l’inconscient, botant-nos la repressió, o en el passat-present, una mena de passat empotrat: estant en temps present, en aparença, però vivint realment en passat.
Evidentment, encarar-lo i assumir-lo quan no és grat és un treball dur i feixuc. Entre altres raons, perquè comporta tant un qüestionament personal com l’assumpció del nostre propi self real(3) – amb les ferides narcisístiques consegüents. D’aquí, que com més fort siga el nostre jo més fàcil aquest treball.
Siga com siga, és preferible emprendre’l que evitar-lo. Hi ha coses vitals en joc. Per exemple, a) no repetir-lo (4) i b) aprendre de la nostra experiència, dels encerts i dels errors, per a construir-nos un present i un futur més dignes.
Més encara: segons el sociòleg, Lluís Aracil, Qui es fa una biografia es fa un self – l’ancoratge al món. En conseqüència, la negació o falsificació del passat – idealitzant-lo o no – els abocarà a un pseudoself (3), a un desarrelament de nosaltres mateixa. a esdevindre una gent sense ombra, sense ancoratge al món, – estil Zelig (5)-, i a viure en una mena de buit a mercè dels esdeveniments quotidians.
Per contra, l’enfrontament i l’assumpció del nostre passat ens pot portar a construir-nos un self real i, per tant, a arrelar-nos a nosaltres mateixa i a tindre un ancoratge en el món. I les ferides narcisístiques sanaran i podrem amb més aire encarar els avatars de la nostra vida.
I no és tan difícil encarar-lo i assumir-lo. És un treball que es deixa fer. La condició sine qua non i punt de partida l’honestedat personal. I per a arrancar el treball i per a continuar-lo, ens pot servir el fabricando fabricamur (6) del teòleg, filòsof i educador, Johanness Amos Comenius. Enfrontant i assumint el nostre passat amb honestedat personal, ens enfortirem i guanyarem en honestedat personal amb la qual cosa ens enfrontarem i assumirem millor el passat, etc. Un cercle virtuós, que ens permetrà millorar la nostra biografia i la d’aquells qui depenen de nosaltres. Noblesse oblige.
-
- El passat és una facticitat que cap intervenció humana pot modificar.
- L’ergull desmesurat. El voler ser Déu.
- Segons ell sociòleg, Lluís Aracil, el self és la nostra autoimatge, el me anglés, el qui vegem quan ens miren a l’espill. L’ancoratge al món.A afegir-hi que pot ser canviant per a bé i per a mal. El pseudoself és una autoimatge falsa.
- Those who cannot remember de past are condemned to repeat it(Aquells qui no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo), va dir el filòsof, George Santayana. I la repetició serà patètica com va afegir-hi algú.
- Zelig és el protagonista de la pel.lícula de Woody Allen amb el mateix nom.
- Fent ens fem.
