CN | Eugeni Gregori-Climent
Tothom, per raons diverses, hem deixat pel camí al llarg de la nostra vida dedicacions amb les quals ens sentíem identificats. I hem arribat, potser, a creure’ns que hem paït les derivades frustracions. Però si férem conscient allò inconscient (1), potser, voríem que les hem reprimides i que el desig de realitzar-les encara està en nosaltres.
De totes, les més fàcils de reprendre, potser, siguen aquelles que estan implícites en les escenes originàries positives (2) per haver aquestes generat una mena de segona natura.
Però la dedicació en qüestió, no ens autoenganyem, només està en estat potencial. I per tant, si volem materialitzar-la, per una banda, caldrà actualitzar-la i, per una altra, emprendre una formació. I és ací on entra el procés d’aprenentatge.
Un procés per al qual és vàlid el preconitzat per la política, Marcela Lagarde, consistent en l’apropiació de recursos externs que, aplicats a la vida, esdevindrien bens propis – a afegir-hi el desplegament de recursos interns.
I, per a desenrotllar-lo en concret, ens poden servir els esquemes de l’aprenentatge del biòleg i psicòleg, Jean Piaget, i del filòsof de la Ciència, Michael Polany- per cert coincidents- :
- Assimilar: entendre els nous coneixements i destreses i fer-los propis, cosa que pot implicar la trasnformació dels nostres esquemes previs.
- Acomodar: aplicar allò assimilat als casos concrets pertinents.
Però que no seran útils de veritat sense:
- Un mestre que practique l’efecte Pigmalion – creure des del principi que nosaltres podem assolir la dedicació desitjada- i l’actitud terapètica rogeriana – que ens entenga i ho verbalitze.
- Un grup de plausibilitat. Un grup en el qual:
a) Podem sentir-nos estimats.
b) Podem sentir confirmat el nostre self – la seua autoimatge – i no necessitar cap
c) Tindre un crèdit i un reconeixement.
d) Fer possible que el nostre marc de sentit – esquemes de percepció i interpretació- siga més adaptat a la realitat.
e) Ser un home (3) per a nosaltres
Potser, el procés de des-repressió, el de fer conscient allò inconscient i el d’aprenentatge siga un treball dolorós per a nosaltres, però el guany paga la pena. No sols es tracta de la represa de dedicacions aparcades,però desitjades, sinó que està en joc la nostra autorrealització com a persones – un fi per al qual, evidentment, val la pena viure.
*Mai no és tard per a ser allò que hauries pogut ser.
La novel·lista i poetessa, Georges Elliot
- Segons el psiquiatre, psicoanalista, terapeuta de parella i terapeuta familiar, Ricardo Sanz, la psicoanàlisi consistix bàsicament a fer conscient l’inconscient.
- Una escena originària positiva genera una predisposició a la seua reproducció i induix a la seua repetició sempre que ens topem amb situacions anàlegues. Veure COSES DE LA VIDA (V): On peut améliorer la biographie de la personne, Eugeni Gregori-Climent, Diari La Veu.
- Home significa en anglés lloc propi d’algú. Segons el sociòleg, Lluís Aracil, és el lloc on algú està còmode, em el seu medi, com a peix en l’aigua,…En termes abstractes, sera l’àmbit social en què algú té llibertat i seguredat. Metafòricament, el cel.
