Parlant de Contrabandistes
Els Contrabandistes de Castelló de la Ribera ens aventurem en les muntanyes, les sendes i els boscos riberencs… Som coneixedors i guardians de tots els seus secrets. Els seus habitants ens guien i ens resguarden de l’exèrcit musulmà.
I aquest és el tema de la nostra capitania 2019:
Mostrar-los a tots vostès, tot allò que ens protegeix: cada arbre, cada roca, cada animal que forma part del nostre entorn, ens ajuda a millorar i pensar en cadascuna de les persones que forma part de la nostra vida. El que desitgem és fer-los gaudir, oferint-los de cada component, de cadascuna de les filades, la força que les mou, la que ens dóna cada ésser viu.
Els Contrabandistes estaven rodejats de natura, a la que respectaven i i de la que tenien molta cura perquè era el lloc que els oferia la seua forma de vida i els permetia ocultar-se de tot aquell que els perseguia. Cada lloc a la muntanya tenia un valor per al seu dia a dia, cada habitant del seu entorn representava un valor essencial per a la seua supervivència… Al llarg d’aquesta desfilada, vostès aniran veient trossos d’aquesta… Gaudeixin del nostre treball…
Els Contrabandistes i les muntanyes.
Els Contrabandistes són els reis de les muntanyes i els guardians de tots els seus secrets.
Primera part
1.- Banderí a cavall
Adrià, nebot del rei i de la reina i membre de l’exèrcit de cavalleria, avança amb l’estendard a cavall del seu fidel Frisó, anunciant així l’arribada de les tropes cristianes.
2.- El ballet Alicia Montava de Cocentaina representa “Llops al bosc” amb la Colla Morralla de l’Olleria.
Ens aventurem en les muntanyes, les sendes i els boscos riberencs… Els Contrabandistes som coneixedors i guardians de tots els seus secrets. Els seus habitants ens guien i ens resguarden de l’exercit musulmà.
3.- Carruatge d’infants
La màgia del bosc protegeix el carruatge reial amb la descendència d’en Jaume I i na Violant.
Segona part
4.- Les tropes de Jaume I avancen amb les forces de combat a peu. En primer lloc, l’esquadra de les futures contrabandistes i a continuació, l’esquadra capitanejada per Lluís i finalment, la de Reme.
5.- Banda de Música Unió Musical El Xúquer de Sumacàrcer.
6.- Les llobes Reisa i Roma junt amb l’exèrcit de mussols reials són els fidels missatgers del rei i de la reina.
Tercera part
7.- Les tropes de cavalleria fan camí amb l’esquadra de Toni “el Roig” i els cavalls Caramel i Xulo. Els segueix l’esquadra capitanejada per Elisa.
8.- Banda de música Agrupació Musical El Dòlar de Riba-roja de Túria.
Quarta part
9.- La guàrdia reial, capitanejada per l’esquadra de Lorena i el seu cavall “Naranjito” i per l’esquadra de Jesús, anuncia l’arribada a Castelló del rei i de la reina. Els acompanya el ballet clàssic Alícia Montava i la banda de música Societat Musical La Vall de Càrcer. Esclaten l’alegria i el color que caracteritzen els Contrabandistes: les navalles, els trabucs, els ventalls en moviment, els nostres pasdobles…
10.- Des de dalt la muntanya rocosa i plena de vida ens saluden el rei en Jaume I i la reina na Violant, ben representats per Josué i Fàtima.
Pasdobles interpretats per les bandes:
Ecos españoles
Cristianas de Villena
El Tito
La història del bandolerisme ( el nom és donat per la paraula bàndol, com a part d’un grup enfrontat ) es remunta als segles I ac i II dc:
Els noms de Skiron i Procusto a Grècia i els del bandoler cantabre Corocota a l’època romana en són un exemple.
Després en època musulmana es reconeixen nombrosos grups de bandolers que junt amb els moriscos recorrien i assaltaven les muntanyes de diferents parts de l’estat espanyol i el País valencià, tenint una influència molt gran a les comarques de la Marina i la Safor.
El bandolerisme, però que ens interessa, comença en el segles XVI i XVII, va ser un fenomen que va causar una gran inestabilitat social arran de tot el País Valencià. Aquest fenomen va intentar ser contrarestat per tots els virreis valencians. Els virreis van protagonitzar grans esforços per acabar amb aquests bandolers.
Es pot definir l’esperit dels bandolers com generós i caritatiu del que ben sovint van fer gala amb els més necessitats. Roben sense pietat a uns per, a vegades, cedir generosament a altres el producte del que roben. Realitzen un acte vil i a continuació són capaços d’un insòlit tret de noblesa. Viuen enfrontats a la llei i a molts dels seus actes els anima un alt estil de justícia.
Cap a la meitat del segle XIX, arran de la traducció de Cristobal Ramírez de Arellano de l’obra “ Historia de los bandidos más célebres en Francia, Inglaterra… “ es distingeixen tres tipus de Bandolers:
Guapos o valentons: Que realitzaven accions temeràries i establien la seua pròpia llei.
Lladres famosos: El nom més representatiu dels quals fou José Maria “ el tempranillo” i…
Contrabandistes, els que a nosaltres ens interessen, que anaven en la línia de protegir els més dèbils aconseguint allò que necessitaven assaltant els carruatges dels més rics.
Representats per algunes de les filades que poden veure en aquesta imatge els Contrabandistes baixen fins al poble de Castelló per mostrar-los el millor de cadascun d’ells.
Orde de desfilada:
Bàndol Cristià: els Conqueridors, els Roders, el Castellet i els Contrabandistes (Capitania).
