Sols el temps ens dirà si dissabte va ser un dia històric per a la música a Castelló, ja que com a “Cor de la Societat Musical de la Lira Castellonera” es va presentar la nova agrupació coral que portarà el nom de “Joan Olivert i Aragó”, que de manera totalment legítima s’atorga la continuïtat de les anteriors agrupacions castelloneres com foren l'”Orfeó Castellonense” i el “Coro de la Sección Femenina”.
Tota una lliçó d’història i de valentia que ens convida a una reflexió, ja que si eres l’hereu de la glòria, també et correspon heretar els períodes sense presència, no es pot quedar sols amb el bo, va tot. Perquè és molt castelloner crear, iniciar projectes, per acabar no donant continuïtat a les agrupacions formades, siguen de l’índole que siguen, centrant-nos en aquesta i aprofitant el que ens ha llegat el passat, tot i sabent que la participació d’un grup o d’una persona, que lidere el projecte és imprescindible, però una vegada assolit i en marxa, si tot orbita al voltant d’ella, no aportarem la necessària condició per a deixar la continuïtat de la nova entitat, en mans diferents del qui tant ha fet movent, convencent i creant, per tant, no ens embarquem en el projecte de Sixto, com abans ho férem amb el de Joan, Eduardo o Carmen, que siga el projecte de la S.M. i que tinga llarga vida.
Formar, mantenir, donar suport, conservar, i jo afegís, i preparar relleus, que no es capitalitze tot en una persona, a la qual personalment aprecie, i musicalment admire pel seu grau de docència i estima pel que fa, però qui ha d’aportar totes les qualitats enumerades al començament d’aquest paràgraf, ha de ser la S.M. única i efectiva institució amb possibilitats i facultat per a mantenir en el seu si les formacions que a l’ombra de la banda intenten guanyar-se el seu lloc al sol. Cosa difícil però necessària, ja que cadascuna pot i deu complir el seu paper: Escola de Música, Banda Jove, Banda Sènior, Orquestra Filibert Estrela i ara El Cor.
Benvingut Sixto, gràcies pel concert de dissabte passat, molt bona i convenient l’explicació a fragments de l’obra, Bea en la seua línia, molt bé Ade i Amor, i les solistes Teresa i Marta em disculparan si m’oblide d’algú com les dues solistes forasteres i el trompeta per no saber els seus noms, la banda simfònica i el cor molt correctes, concert de Corpus fet.
En acabar gran part del públic va optar per esperar pacientment per saludar a l’entranyable amic Joan Olivert i Aragó, que fent un notable esforç recordava el nom de molts dels que li s’acostaren a fer-li un apretó de mans. Gran amic de Castelló i de la seua gent, ah! I gran detall “el bis”, qui el va triar sabia del gust de qui anava dirigit “… dime si te acuerdas como yo de ti…”
Aprofitem l’escrit per a mostrar l’àlbum de fotos del concert de Corpus.
| GALERIA | Concert de Corpus, SM Lira Castellonera amb el Cor i la Sinfònica
