PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

És així com el llibre de l’Eclesiàstic (Ecli 3:18) elogia la humilitat, que sempre és font d’entesa amb els altres i camí que afavoreix la convivència.

Cal dir que la humilitat no acostuma a ser un valor que agrade als polítics. Tampoc als hòmens d’Església, certament. La prova d’això és que portem més de quatre mesos sense que l’actual president del govern espanyol puga ser investit i d’eixa manera puga formar nou govern, que ara està en funcions degut en bona part a la falta d’humilitat dels representants del poble.

El candidat socialista a president del govern, amb 123 escons, no pot negociar la seua investidura menystenint els altres partits, demanant a uns l’abstenció i als altres el seu vot afirmatiu, ja que els seus diputats no representen sinó una miqueta més de la tercera part del total de diputats del congrés. Seria més comprensible l’actitud actual, poc humil, del candidat Pedro Sánchez, si haguera aconseguit 170 escons, ja que podria fer valdre el seu resultat per negociar la seua elecció, amb més força que la que ara té amb els seus 123 diputats. I és que com diu el llibre dels Proverbis, “l’orgull de l’home l’humilia, però el d’esperit humil obté la glòria” (Pr 29:23).

Sant Bernat té un sermó on posa una imatge molt gràfica per il·lustrar la importància de la humilitat en la vida de les persones. Aquest sant abat ens diu que si un home vol travessar una porta que és més xicoteta que la seua alçada, haurà d’ajupir el cap per tal de no donar-se un colp i poder així entrar per la porta. Encara que eixa la porta siga només un centímetre més menuda que l’estatura de qui vol travessar-la, aquest haurà de baixar el cap per poder-la passar. I en política (també a l’Església) desgraciadament ens obstinem a aconseguir alguna cosa sense ajupir-nos, sense saber negociar d’una manera humil i raonable. Per això ens bloquegem i no podem aconseguir allò que ens proposem, per més colps al cap que ens donem.

Aniria molt bé, com ens deia l’Evangeli del diumenge passat (Lc 14:1a.7-14) que els polítics (i encara més els hòmens d’Església) no anaren buscant els primers llocs. Per això el papa Francesc recorda als pastors de l’Església que si volen ascendir o escalar, que vagen a l’Everest, ja que els qui van al davant de les comunitats cristianes han de ser servidors de tots. No amos.

Sant Jaume en la seua carta també ens encoratja a buscar la humilitat: “Qui és savi? Que mostre per un bon comportament les seues obres amb una saviesa humil” (Jm 3:13). I és que no hi ha una saviesa orgullosa o superba. La saviesa, l’autèntica saviesa que permet arribar a pactes de govern, ha de ser sempre humil, per reconèixer la veritat de l’altre i comprendre les seues raons.

En l’homilia del 19 de desembre de 2013, el papa Francesc també ens convidava a la humilitat, sense la qual no podem arribar a res de bo: “La humilitat és necessària per a la fertilitat”. És a dir, per a poder a aconseguir pactes i acords. Per a poder entendre’ns.

Pel contrari, l’orgull i la vanaglòria, dues passions destructives, ens porten a l’arrogància i a la pretensió de saber-ho tot, a creure’ns en possessió de la veritat, a l’autocomplaença i al desig irracional de dominar els altres.

Diumenge passat, el papa Francesc en les paraules que adreçà a la gent reunida a la plaça de Sant Pere a l’hora de l’Àngelus, deia: “La carrera als primers llocs fa dany a la comunitat, tant civil com eclesial, perquè tira per terra la fraternitat”. El papa Francesc ens recordava que Jesús “ens mostra sempre la via de la humilitat, perquè és la més autèntica i la que permet mantindre relacions autèntiques”. I és que, com deia el papa, desgraciadament “busquem el primer lloc per afirmar una pretesa superioritat sobre els altres”.

També Sant Benet en la seua Regla, dedica tot el capítol set a exhortar els monjos a viure la humilitat, com un camí que humanitza les relacions fraternes.

I és que la humilitat ens fa servidors dels altres, cosa que haurien de recordar els polítics, que si han estat escollits és perquè arriben a acords i a pactes, per així servir els ciutadans.

Per això els polítics (i encara més els hòmens d’Església) haurien de seguir el consell del llibre de l’Eclesiàstic: “Com més important sigues, més humil t’has de fer”. Segur que així les relacions dels polítics entre ells i amb els qui els han votat, serien més cordials i més humanes i la formació d’un nou govern no necessitaria, com està passant ara, quatre mesos d’espera o noves eleccions.

Josep Miquel Bausset

Publicitat