CN | Eugeni Gregori-Climent
(Supervisió psiquiàtrica a cura del psiquiatre, José Carlos González Piqueras)
Ana, en pla mitjà, de costat adreçant-se curiosa a Vicent:
ANA
-Una curiosidad.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se receptiu a Ana:
VICENT
-Les que vullgues.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
¿Y tú por qué fuiste a la tienda de Amparo?
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Ana:
VICENT
Van ser els meus peus que tenen una orientació pròpia.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-¿Y qué buscaban?
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Ana:
VICENT
-Anaven a la recerca del temps perdut.
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se amb una mirada còmplice a Vicent:
ANA
-Con lo de la historia como excusa, ¿no?
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se somriguent a Ana:
VICENT
Potser.
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-Es decir, que al final, Joan, sí que busca a María José.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se somriguent a Ana:
VICENT
-Pareix que sí.
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se amb un somriure còmplice a Vicent:
ANA
-¿Y has recuperado el tiempo perdido?
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se amb una mirada seductora a Ana:
VICENT
-Encara no ho sé.
Ana, en un primer pla, de costat, en silenci:
ANA
(Silenci)
Vicent, en primer pla, de costat, deslegant-se seductorament cap a Ana:
VICENT
-Per ara, només sé que el nostre encontre pareix una casualitat afortunada.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se amb un somriure còmplice a Vicent:
ANA
-Pero buscada.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Ana:
VICENT
-I tant!
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se seductora a Vicent:
ANA
-¿Y te alegraste de verme en la tienda de Amparo?
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se amb una mirada seductora a Ana:
VICENT
-Molt. I tu?
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se seductora a Vicent:
ANA
-Mucho, también. Pero enn mi caso sí que fue una casualidad afortunada de verdad.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se seductor a Ana:
VICENT
-Per cert, per què accepatares que et contara la història?
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se obertament seductora a Vicent:
ANA
-Por lo mismo que tú querías contármela.
Vicent, enn pla mitjà, de costat, adreçant-se expectant a Ana:
VICENT
-Per cert, t’ha agradat?
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se contenta a Vicent:
ANA
-Molt. I tu saps per què?
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se estranyat a Ana:
VICENT
-Però saps parlar en valencià?
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-Mon pare era de Villanueva de Castellón.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se en pla afirmatiu a Ana:
VICENT
-Castelló de la Ribera, al costat del meu poble.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-Sabia que em corregiries.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se curiós a Ana:
VICENT
-Una hipòtesi?
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-Totes les que vullgues.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se a Ana detectivescament:
VICENT
-Ta mare ja estava castellanitzada i ton pare es va acabar de castellanitzar en anar-se’n a viure a València i casar-se amb ta mare i a tu ja el transmitiren el castellà com a llengua materna.
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
Aixina va ser, crec. Ho has adivinat.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se detectivescament a Ana:
VICENT
-I tu el valencià el saps de sentir-lo a la gent de Castelló de la Ribera quan hi anaves de vacacions o senzillament a vore’ls encara que els teus avis el parlàvem en castellà.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se somriguent a Vicent:
ANA
-De nou, ho has adivinat.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se curiós a Ana:
VICENT
-Una pregunta?
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se obertament seductora a Vicent:
ANA
-Totes les que vullgues.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se cada vegada més curiós a Ana:
VICENT
-Però, ara, per què em parles en valencià?
Ana, en un primer pla, de costat, adreçant-se cada vegada més seductora a Vicent:
ANA
-Però encara no t’has donat compte que és per a unir-me a tu?
Vicent, en un primer pla, de costat, en silenci:
VICENT
(Silenci)
Ana, en un primer pla, de costat, adreçant-se cada vegada més seductora a Vicent:
ANA
-Per cert, encara no m’has dedicat el “Como ser un existencialista” de David Cox.
Vicent, en primer pla, de costat, adreçant-se seductorament a Ana:
VICENT
-De hui, no passa. Per cert, el diumenge fan “Johnny Guitar” de Nicholas Ray a la Filmoteca.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se molt contenta a Vicent:
ANA
-Sabia que m’ho diries.
Ana i Vicent es posen a mirar a l’espectador mentres se senten les seues veuen en off diguent aquest diàleg de “Johnny Guitar” de Nicholas Ray:
Ana/Vicent: – “Dime una mentira. Dime que me has esperado todos estos años.
Ana/Vicent:-Te he esperado todos estos años.
Ana/Vicent: -Dime que habrías muerto si yo no hubiese vuelto.
Ana/Vicent: -Dime que me quieres todavía como yo te quiero.
Ana/Vicent: -Te quiero todavía como tú me quieres.
Ana/Vicent: -Gracias. Muchas gracias. “
I, tot seguit, mentres se sent la cançó principal de “Johnny Guitar” de Nicholas Ray, van apareguent els títols de crèdit.
FI
Nota: La traducció de la poesia d’E.E.Cummings és de José Casas. Buffalo Bill ha muerto. Poesía Hiperion.
