CN | Eugeni Gregori-Climent
(Supervisió psiquiàtrica a cura del psiquiatre José Carlos González Piqueras)
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se trista a Vicent:
ANA
-¿Y qué título piensas ponerle a tu historia?
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se trist a Ana:
VICENT
-Un amor a destemps.
Ana, en pla mitjà, de costat, adreçant-se a Vicent:
ANA
-Un final abierto de los que me gustan a mí.
Vicent, en pla mitjà, de costat, adreçant-se trist a Ana:
VICENT
-I a mi. Que siga l’espectador, ja sia a soles o en companyia que l’acabe. En companyia millor. Com deia el filòsof, Arthur Schopenhauer, en companyia el dolor és menys dolor i el plaer,més plaer.
Ana, en primer pla, de costat, animant-se:
ANA
-¡Qué despiste, el mío! ¡No te he puesto música
Vicent, en primer pla, de costat, amb una mirada còmplice:
VICENT
-¿Tens encara de Robert Schuman In der Fremde a cura de Dietrich Fischer-Dieskau i Widmung a cura de Barbara Hendriks i Roland Pontinen?
Ana, en primer pla, de costat, somriguent a Vicent:
ANA
-¿Acaso quieres que tengamos un ciclo de depresión-euforia juntos?
Vicent, en primer pla, de costat, amb una mirada còmplice:
VICENT
-No estaria malament.
Ana, en primer pla, de costat, adreçant-se curiosa a Vicent:
ANA
-Mejor, continuemos con la historia. Según tú, ¿qué será de Joan?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se seriós a l’espectador:
VICENT
-Joan es farà una psicoteràpia heterodoxa amb Pere Llull. A més de la medicació, serà una mena de conversa entre amics: un psiquiatre molt viscut ajudant a unn psicòleg problematitzat.
Se sent la veu acaronadora d’Ana curiosa:
ANA (OFF)
-¿Y?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se un poc content a l’espectador:
VICENT
-Sintetitzant al màxim. Joan superarà la seua alienació i alcançarà a tiendre una millor relació amb sí mateixa: una millor autoimatge, una autoestimació més alta, més assertivitat i una certa dignitat que li permetran fer amb tothom relacions d’igualtat. I, per supost, aprendrà a resoldre amb autonomia els seus dilemes, problemes i frustracions en la vida. Al capdavall, millorarà la seua biografia. Tot sempre relativament, és clar.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana contenta:
ANA (OFF)
-¿Y qué habrá pasado con sus padres?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se un poc trist a l’espectador:
VICENT
-Els seus pares hauran mort i Vicent els haurà fet el dol, però abans s’haurà aconsegui identificar amb son pare i emancipar-se de sa mare. Tot relativament parlant, és clar.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana satisfeta:
ANA (OFF)
-Una buena despedida de sus padres.
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se més content a l’espectador:
VICENT
-Pos, sí.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana curiosa:
ANA (OFF)
-¿Y sus proyectos?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se content a l’espectador:
VICENT
Joan s’haurà convertit en el coordinador de la Plataforma per la Salut Mental, Dignitat ja, però no haurà trobat gent per a muntar el centre per a famílies de xiquets psicòtics de classes subalternes. La vida se la guanyarà dignament com a psicòleg en un hospital públic i pensarà publicar un llibre de costums sota el títol, “En un país catòlic”, que serà un recull dels seus articles que haurà publicat en un periòdic valencià.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana curiosa:
ANA (OFF)
-¿Y habrá pensado en volver con María José?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se seriós a l’espectador:
VICENT
-No, però sempre la tindrà en el seu pensament.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana un poc trista:
ANA (OFF)
-¿Y habrá habido otras mujeres en su vida?
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se seriós a l’espectador:
VICENT
-Algunes relacions esporàdiques i superficials, però amoroses, amoroses, cap.
Se sent de nou la veu acaronadora d’Ana un poc trista.
ANA (OFF)
– Pues, no ha habido un happy end para Joan
(CONTINUARÀ)
