El passat dissabte, 28 de gener de 2023 es va celebrar una cerimònia de reparació del castelloner Eduardo Mascarós Mut, jornaler, afusellat amb 42 anys el 9 de desembre de 1939, víctima de la repressió franquista.
A l’acte van assistir familiars d’Eduardo Mascarós Mut, així com el regidor de memòria històrica de Castelló, Bryan Richard.
La cerimònia va ser un homenatge als represaliats per les forces franquistes durant la dictadura franquista. El regidor de memòria històrica, Bryan Richard, va destacar la importància de commemorar aquestes víctimes i va recordar que és necessari continuar treballant per la recuperació de la memòria històrica i la reparació a les víctimes.
Vídeo: Bryan Richard
La família d’Eduardo Mascarós Mut de segur agraïx la commemoració i destaca la importància de no oblidar el passat per construir un futur millor.
La cerimònia va ser una oportunitat per recordar les víctimes de la repressió franquista i per fer una crida a la continuació del treball per la recuperació de la memòria històrica i la reparació a les víctimes.
El dimarts 31 de gener de 2023, a les 16.30 h al cementeri de Castelló se li farà un homenatge i a continuació serà soterrat i les seues restes descansaran en pau en el seu poble.
Més informació de la notícia.
La Generalitat lliura les restes de 17 víctimes del franquisme exhumades al cementeri de Paterna
La cerimònia de reparació a les víctimes de la repressió franquista s’ha celebrat a Sant Miquel dels Reis
La Generalitat, junt amb Fisabio i la Universitat de València (UV), ha dut a terme aquest dissabte passat el lliurament de les restes de 17 víctimes de la repressió franquista exhumades de les fosses 21, 22 i 112 del cementeri de Paterna (l’Horta Nord).
«Estem tancant ferides obertes des de fa molt de temps», ha afirmat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, qui ha presidit l’acte. Així mateix, ha expressat el «compromís» del Consell a continuar amb els treballs d’exhumació i identificació de les víctimes per a «rescatar-les de la foscor i l’anonimat a la qual havien sigut condemnades» i ha garantit que es mantindran aquestes tasques, perquè «l’obligació de la Generalitat és que les víctimes i els seus familiars puguen reconstruir una història familiar ocultada fins ara pel terror institucional».
També ha agraït el treball a les associacions de familiars i grups de cerca per a «mantindre la memòria de les víctimes i la demanda de justícia i reparació malgrat totes les dificultats, les crítiques, fins i tot durant els anys en què l’Administració donava l’esquena».
«Estem avançant en matèria d’identificació i hem aconseguit identificar un total de 45 víctimes de les fosses 21, 22 i 112», ha apuntat, al mateix temps que ha remarcat que «per fi es posa una mica de llum després de tants anys de foscor i es poden entregar les restes de 17 víctimes assassinades al juliol, novembre i desembre del 1939».
La cerimònia de reparació a les víctimes de la repressió franquista celebrada a Sant Miquel dels Reis ha comptat amb la intervenció de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna; la presidenta de la fossa 112, Carmen Gómez; de la fossa 21, Pilar Taberner, i la secretària de la fossa 22, Sonia Martínez. També hi ha assistit una nombrosa representació de familiars de les víctimes i d’entitats memorialistes.
En finalitzar la cerimònia de reconeixement públic a les víctimes, s’han lliurat les restes als familiars de les tres fosses i s’ha interpretat la peça musical Ària de la Suite no 3, de Johann Sebastian Bach.
Millora de les taxes d’identificació
La identificació de 13 de les víctimes de les fosses 22 i 112 de Paterna s’ha aconseguit gràcies un segon procés d’anàlisi de mostres dut a terme per Fisabio mitjançant tècniques més avançades de seqüenciació de l’AND, unes mostres que s’havien analitzat anteriorment sense resultats positius. Aquesta «nova» eina permet obtindre millors resultats en restes que no s’havien pogut identificar en una primera fase a través de les tècniques clàssiques.
D’aquesta manera, s’han identificat 16 víctimes de la Guerra Civil i del franquisme a Paterna: quatre en la fossa 22 i nou víctimes de la fossa 112, a més de les tres de la fossa 21 que no s’havien analitzat anteriorment.
La consellera ha ressaltat que, per primera vegada, el treball coordinat entre entitats públiques «ha permés obtindre el resultat que s’esperava des de fa tant de temps». Igualment, ha afegit que aquest projecte «preveu el cens de víctimes i el banc de dades d’ADN, eines que permetran efectuar noves identificacions si apareixen més familiars o es desenvolupen millores tècniques en un futur».
El projecte per a la investigació i millora de la taxa d’identificació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista s’emmarca en el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Fisabio i la Universitat de València.
Procés d’identificació
Per a dur a terme les identificacions, els investigadors de Fisabio han recollit 551 mostres biològiques dels familiars de les víctimes en diferents centres sanitaris del País Valencià. A més, en casos de familiars amb avançada edat, problemes de salut o mobilitat, es van programar recollides als domicilis corresponents.
La taxa d’èxit en la identificació en la fossa 21 ha sigut del 50%. A causa del mal estat de conservació de les restes òssies, els investigadors només van poder obtindre informació genètica suficient del 37% de les mostres òssies analitzades, corresponents a les restes de sis individus exhumats.
D’ells, s’han identificat tres víctimes a través de les mostres de familiars de segon i tercer grau. A més, la informació històrica, antropològica i genètica ha permés concloure la presència d’almenys dues dones en aquesta fossa.
El personal investigador del Servei de Seqüenciació de Fisabio va efectuar un segon procés d’identificació de les víctimes de la fossa 22 amb familiars de primer, segon i tercer grau. Els resultats han permés posar nom i cognoms a quatre individus.
Els investigadors han afrontat una sèrie de factors limitants com ara la baixa disponibilitat de mostres de referència amb les quals contrastar els perfils genètics, tenint mostres de familiars únicament per a onze de les 24 víctimes sense identificar. A més, de les 24 mostres òssies analitzades, només en el 54% dels casos s’ha obtingut informació genètica de la meitat dels marcadors analitzats.
En la fossa 112 s’ha fet també una segona identificació que ha permés identificar nou persones. El factor limitant ha sigut la disponibilitat de mostres de familiars només per a 30 de les 77 víctimes.
De les nou identificacions aconseguides, huit han sigut realitzades a través de familiars de segon i tercer grau, i només una a través de familiars de primer grau.
