CN | Francesc Xavier Martí i Juan
Va ser l’amic Ferran Pastor i Belda, gran bibliòfil, qui em va regalar el Catecismo de la Doctrina Cristiana en dialecto valenciano, que va ser editat en 1897 a València amb l’aprovació del beat cardenal Sancha; va precedit d’una carta de Serrano Morales a l’impressor Federico Doménech.[1] Es tracta d’una nova edició de la Cartilla y breu instructió de la doctrina christiana, ordenada per manament del il·lustríssim & reverendíssim senyor don Francisco de Navarra per la divina gràcia archebisbe que fonch de València, impressa per manament del il·lustríssim & reverendíssim senyor don Joan de Ribera, patriarcha de Antioquia & archebisbe de València (València 1571). És un «sumari breu del que ha de saber y obrar qualsevol christià» i un recull de «les oracions que té ordenades la Sancta Mare Església». En 1922 la Protectora de l’Ensenyança Valenciana la va reeditar a Castelló de la Plana amb el títol de Breu instrucció de la doctrina cristiana. Esta última la devem a Carles Salvador i al capellà benassalenc Eloi Ferrer Cadroy (1894-1936).[2]
Esta Cartilla o catecisme va tindre uns dignes precedents. En 1566 es va imprimir a València per Joan Mey Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València. És obra de l’arquebisbe de València Jordi d’Àustria i de l’inquisidor A. Ramírez de Haro. Es van reeditar en 1594 per Álvaro Franco i Gabriel Ribas. Segons monsenyor Vicente Cárcel Ortí, era «el primer programa de catequesis» per als moriscos.[3] En tot cas, no és pròpiament un catecisme.
El mateix any i pel mateix impressor es va publicar Doctrina Christiana, en lengua Araviga y Castellana […] para instructió de los nuevamente convertidos deste Reyno (Joan Mey, València), per mandat de l’arquebisbe Martí d’Ayala. La va reeditar en facsímil Roc Chabàs en 1911 i París-Valencia en 1980. Diu Cárcel que este arquebisbe va deixar un altre catecisme en esborrany que fou editat en 1599 per Joan de Ribera: Catechismo para instrucción de los nuevamente convertidos de moros (Patricio Mey, València).[4]
Gaspar Punter i Barreda (Morella 1540-Tortosa 1600), bisbe de Tortosa, es va comprometre a implementar les disposicions del concili de Trento, entre altres l’obligació que tenen els rectors d’ensenyar el catecisme «als chics y chiques, y als ignorants» cada diumenge i els dies de festa, que, a més, s’ha de fer «en llengua vulgar y materna». Per a facilitar-ho va publicar en 1595 Doctrina christiana y instrucció breu, fàcil y útil pera ensenyarla (Jaume Cendrat, Barcelona 1595).[5]
Francesc Selma i Roca (Catí 1687-1771), doctor en Teologia, va escriure per als catinenecs un catecisme en valencià que es titula així: «Preguntes de Doctrina Christiana que yo, el Dr. Francisco Celma, rector de Catí, he acostumat fer a mos feligresos desde el any 1712». El text es va trobar a l’arxiu parroquial de Catí. Segons l’editor contemporani, Lluís Gimeno Betí, el catecisme «es distingeix per la seua senzillesa, claredat, orde, fons teològic i unció ascètica».[6]
Del gran predicador dominicà Gabriel Ferrandis Barrachina (Paiporta 1701-València 1782) són dos obres catequètiques en valencià: Instrucció moral, breu y clara de lo que los pares y amos dehuen amostrar a la família (Josep Thomàs Lucas, València 1739) i Doctrina christiana: explicació de lo que necessàriament deu saber un christià pera salvarse (Viuda de Josep d’Orga, València 1770).[7] Uns llibrets que edita «per a que en més facilitat puguen tots complir en lo que no els va meñs que la salvació […]».
Durant els segles XVIII i XIX s’editen molts catecismes a València, però en castellà. Hem de referir-nos al Catecismo de la doctrina cristiana del franciscà Pere Vives Ivars (Murla 1688-Gilet 1743). Des de la primera edició a València en 1740, trobem una infinitud de reedicions en el segle XIX i el segle XX; l’última, de 2002. Es va imprimir a Alcoi, Castelló de la Plana, Elx, Murla, València, Xàtiva, Yecla i Madrid. El periodiste Rosendo Gumiel el va traduir i es va editar en 1907 amb el següent títol en la coberta: Catecisme de la Doctrina Cristiana compost per Mossén Fra Pere Vives seguit del apèndics sobre’l lliberalisme pel Pare Angel Maria de Arcos, S.I. i d’un curtet devocionari (Joseph Ortega, Valencia).[8] Es tractava d’una edició bilingüe.
A partir de 1947 la diòcesi de València va publicar el seu propi Catecismo de la doctrina cristiana, en tres volumets, corresponents al primer, segon i tercer grau. Es van fer diverses edicions, fins a l’any 1957, si més no.[9] Com a complement va publicar també un Compendio de Historia Sagrada en tres graus, en 1949.
En juny de 1950 es va celebrar a València el IV Congrés Nacional de Catecisme. Agustí Alaman i Rodrigo (Algemesí 1912-València 1994) en va compondre l’himne, al qual va posar lletra en valencià i en castellà Carles Salvador.
Per la seua peculiaritat, hem de ressenyar el Catecismo del niño luchentino, editat en 1954 pel mestre de Llutxent Prudenci Alcón i Mateu (València 1904-Benimaclet 1977). No es tracta d’un catecisme de doctrina sinó un compendi de la història d’este poble de la Vall d’Albaida, especialment de la història religiosa, amb referència destacada al miracle dels corporals. I l’autor l’exposa en forma de preguntes i respostes. En una de les primeres pàgines diu que és un «Breviario elemental del Aspirante a ingreso en la Hermandad del Santísimo Misterio y Nuestra Señora de Todos los Santos». El mestre Alcón, abans de la Guerra Civil, es va moure en cercles valencianistes i va participar en el moviment de renovació pedagògica.[10]
En 1955, cosa inaudita, la Delegació Diocesana de Catecismes de València publica el Catecisme de la doctrina cristiana (centenari de Sant Vicent Ferrer), a cura de Vicent Sorribes i Gramatge, rector de Rocafort, i amb pròleg de l’arquebisbe Olaechea.
Després del Concili Vaticà II les diòcesis valencianes no consideraren que el valencià fora una llengua apta per a la catequesi. A pesar d’això, Josep Martínez Rondan, rector de Faura, va gosar publicar un catecisme per als infants de la seua parròquia: Pau als hòmens: Catecisme (Parròquia dels Sants Joans, Faura 1981). Afig una síntesi històrica, artística i devocional de l’Església de Faura, a la Vall de Segó.
La parròquia de Sant Antoni Abat de Canals també va editar dos quadernets de catequesi de forma casolana: Anem amb Jesús i Convidats a la teua taula.
En 1992 editorial Saó i el Moviment Escolta de València van publicar La vela blanca o L’experiència de la fe en l’estol, traducció d’uns materials de Claire Cazin i Dominique Ribalet. Estan destinats a xiquets de huit a catorze anys.
Només la diòcesi de Sogorb-Castelló ha publicat uns catecismes d’iniciació en valencià, en tres llibrets: Procés continuat de catequesi. Això fou en temps del bisbe Cases Deordal, en 1995. Es va complementar amb un llibret d’Oracions i respostes, formularis i cants. Quan va arribar el bisbe Reig va ordenar retirar-los tots.
¿Quan tindrem uns catecismes en valencià? O millor: ¿quan podrem aprendre les veritats fonamentals de la nostra fe en la nostra llengua?[11]
[1] Ferran Pastor Belda: «Un país sense didàctica (VII)», en Allioli, 282 (2021), p. 39.
[2] Òscar Pérez Silvestre: La Breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i mossén Eloi Ferrer (1922), Onada, Benicarló 2022.
[3] Historia de la Iglesia en Valencia, I, p. 195.
[4] Francisco Pons Fuster: «El patriarca Juan de Ribera y el Catechismo para instrucción de los nuevamente convertidos de moros», Studia Philologica Valentina, 12 (2013), pp. 189-220.
[5] Vid. Cresol, 164 (2022), p. 59.
[6] Vid. Cresol, 151 (2019), p. 55.
[7] Rafael Fresquet Fayos: «Gabriel Ferrandis Barrachina», en Escriptors valencians de l’Edat Moderna, AVL. Valencia 2004, pp. 250-253; «Instrucció moral, breu i clara de Gabriel Ferrandis (1739)», en Emilio Callado Estela (ed.): La catedral ilustrada: Iglesia, sociedad y cultura en la Valencia del siglo XVIII, vol. 4, Institució Alfons el Magnànim, València 2017, pp. 201-222.
[8] Vid. Alfonso Vila Moreno i Alfonso Vila Francés: L’Església i la llengua valenciana (segle XX), Promoció de Cultura Valenciana, València 1998.
[9] De manera semblant va fer la diòcesi de Tortosa en 1949.
[10] Vid. Carmen Agulló Díaz: «El “Catecismo del niño luchentino” i els taulells de l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxebt: dos exemples pràctics de didàctica popular», Almaig, estudis i documents, 14 (1998), pp. 37-42.
[11] Em consta que en algunes parròquies valencianes s’estan emprant els següents materials catequètics per a xiquets i xiquetes en valencià: Manuel Martí et al.: Brisa 1. Quadern de xiquets i xiquetes, Madrid 2005 i 2011; Vicente i Tomàs Miguélez Miguélez: Iniciació dels xiquets i xiquetes a la vida cristiana, 2 vol., San Pablo, Madrid 2004; Júlia Muñoz i Ferrer: Llum 1. Quadern de xiquets i xiquetes, Madrid 2006 i 2008; de la mateixa autora: Vida 1. Quadern dels xiquets i xiquetes, Madrid 2010.
