Reflexions d’una mare sobre la joventut i la convivència al poble
Imaginem per un moment un Castelló sense festes, activitats esportives, cinema d’estiu, fira, concerts o reunions al parc. ¿Què ens quedaria? Probablement, un desert en el qual, paradoxalment, alguna cosa continuaria molestant a alguns.
La percepció generalitzada és que tot allò que fan els nostres joves molesta. No obstant això, sembla que molts oblidem com era ser jove. Abans de les eleccions, als nostres joves se’ls va privar d’espais comuns com els bancs, relegats primer a la multiús i després, per la calor, busquen refugi a l’ombra d’un parc. Però, com sempre, hi ha aquells a qui també això els incomoda.
És descoratjador veure que s’han arribat a tàctiques com embrutar bancs amb oli per evitar que els joves s’asseguen. Pitjor encara, alguns es dediquen a gravar als joves amb els seus mòbils.
En la nostra joventut, teníem sales de jocs i altres llocs d’oci. Ara, moltes d’aquestes alternatives han desaparegut. Abans de criticar, potser hauríem de preguntar als nostres fills i nets què desitgen. ¿No serà que alguns preferirien un poble sense activitats ni oci, forçant a la nostra joventut a cercar alternatives fora del poble amb els riscos que això comporta?
Reclame comprensió i paciència. Si un soroll d’adolescents jugant et molesta, potser és moment de reflexionar sobre les nostres prioritats com a comunitat.
Mare d’un adolescent de Castelló
