INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Ens tornaran a confinar, acabarem passant-ho tots, pagarem justs per pecadors, Fulanito ahir no duia la mascareta, que irresponsable és la gent… Són algunes de les frases comunes que pronunciem els castelloners en les nostres converses pandèmiques.

Aquestes opinions les compartim en el Mercat, quan anem a la fruiteria o a la carnisseria, en la tertúlia del bar degustant el tallaet, o inclús en casa quan dinem i escoltem les lacòniques lletanies de —l’injustament tractat— Fernando Simón en l’informatiu de A Punt. Però què hi ha de cert en tot açò?

Imatge d’arxiu – el Mercat abans de la pandèmia

El terme coronavirus probablement ha estat el mot més utilitzat en 2020 en tot el món i, com ja sabem, el panorama mundial que ha provocat la seua propagació per tot arreu sols té el precedent —guerres a part— de la Grip Espanyola de 1918-1920. Així i tot, com a ciutadans proactius, podem fer alguna cosa —més enllà de queixar-nos— per tal d’acabar amb aquesta pandèmia?

Cal ressenyar que en teoria hi ha una possible solució definitiva a l’amenaça permanent de l’ubic bitxo, però la seua aplicació és utòpica. Si l’estructura socioeconòmica mundial fora més justa i equitativa, i si la dimensió econòmica —el poder adquisitiu, la pela— no fora tan rellevant en qualsevol àmbit social, bastaria amb un confinament domèstic global durant, posem, tres setmanes. Si tot el món, menys els serveis essencials, fora capaç de romandre a casa, probablement extingiríem a SARS-CoV-2 i escriuríem el seu epitafi. Però la realitat és implacable, i la majoria de la població no podria suportar les conseqüències econòmiques derivades de parar en sec la roda de la sacrosanta economia de mercat.

Així doncs, segons les dades actuals de contagis, hauria de confinar-se Castelló? No. Gràcies a Déu, a la Fortuna o a l’univers —al criteri de cadascú— estem relativament bé en termes epidèmics. Com informa puntualment CN, hi ha 3 persones contagiades els darrers 14 dies, el que suposa una continguda incidència de 43/ 100 000 hab.

PUBLICITAT

Per fer-nos una idea aproximada, posem en context les xifres castelloneres amb algunes mitges de CC AA i després d’altres localitats més properes, les dades de les quals s’han de revisar sovint per valorar també el risc relatiu de la mobilitat social (les dades poden canviar dia a dia). Actualment, un dels criteris per aïllar una localitat de la resta és superar una incidència de 500 positius/ 100 000 hab. Seguim aquest ordre: Total de casos acumulats des que es comptabilitzen; positius en PCR els últims 14 dies; incidència de casos per cada 100 000 hab. (Font: RTVE. es, 14/10/2020):

-El món: 35,5 milions. No obstant això, alguns científics estimen que la xifra real podria multiplicar-se per 20 i, per tant, serien 700 milions, és a dir, el 10 % de la població mundial.

-Espanya: 908 056; 129 238; 275
-Com. Valenciana: 46842; 761; 102
-Com. Madrid: 270 745; 52 288; 463
-Catalunya: 163 274; 12 970; 263
-Navarra: 23 259; 4 418; 675.

Tot seguit, els voltants de Castelló (Font: Conselleria de Sanitat de la CV, 15/10/2020):

-Senyera, Càrcer i Cotes: no tenen cap cas els darrers 14 dies.

-Manuel té 2 positius els darrers 14 dies, i San Joanet en té 1. Benigànim té 2 positius els darrers 14 dies, tot i que va tindre una incidència de 996/100 000 hab. quan va ser confinat; ara, tot controlat després de fer un confinament estricte.

(Tornem a l’ordre precedent de paràmetres per valorar les xifres: Total de casos acumulats des que es comptabilitzen; positius en PCR els últims 14 dies; incidència de casos per cada 100 000 hab.):

-Xàtiva: 248; 59; 202
-Alzira: 319; 55; 124
-Carcaixent: 112; 12; 59
-Alberic: 96; 7; 61
-La Pobla Llarga: 41; 14; 314.

Així les coses, què podem fer els castelloners per fer desaparéixer el bitxo definitivament dels nostres carrers o, almenys, ficar-lo a ell en quarantena? En efecte, a banda del govern central, de la irresponsabilitat d’una part de l’oposició, o de la mobilitat social, malgrat els factors que no podem controlar personalment, encara està a la nostra mà el fet de poder apropar-nos a la fi d’aquest llarg túnel.

Les úniques receptes útils ja són un lloc comú per a tots: distància social, mascareta, i llavar-se les mans sovint. I cal agregar molta cura en tota mena d’espais interiors, on no hem de llevar-nos la mascareta. Per què, doncs, molts ja no ho fan? S’estan relaxant els hàbits? Estem farts —amb raó— i hem caigut en la desídia o en la indolència?

Un últim apunt adient. Amb la nova normalitat, la majoria hem normalitzat l’ús de la mascareta en el dia a dia, però utilitzem les mascaretes útils… o les de tela? Si volem protegir-nos adequadament, hem de fer servir almenys les quirúrgiques —i canviar-les, clar— o del tipus ffp2, ffp3 o N95, que són les més eficaces. Els dissenys atractius o les banderetes reivindicatives són tendència, però són poc recomanables.

No perdem els papers. Tots estem en el mateix vaixell, enmig d’una pandèmia que algun dia acabarà, com també va acabar la Grip Espanyola després de dos anys durs, quan el virus va evolucionar i va moderar la seua virulència. Potser abans inclús de tindre una vacuna fiable ens lliurem de la mascareta; però ningú ho sap. Respectem el potencial que té el coronavirus per a contagiar i propagar la Covid, però sempre amb cap; deixem el pànic i la histèria per a les pel·lícules de Hallowen. Amb seny i amb la protecció del castellet, tot anirà bé.

Toni Bataller

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací