Ens porta la política a fer diferents rols, que de no ser per ella, mai haurien d’eixir a passejar, ni mostrar-se públicament sense provocar vergonya. En l’assumpte del nom del poble, no havia de resultar una excepció, és lícit tindre una opinió, les forces polítiques s’han de diferenciar unes de les altres, però reconèixer que ens trobem davant una bona idea, això està prohibit en política, per molt que ens agrade, prou és que siga de l’altre per a no reconèixer-la.
Quan en el passat, el conflicte del topònim més greu estava, s’esborraven els adjectius Ribera o Villanueva, quedant respectat el nom, Castelló, demostrant que eixa podia ser la solució.
Al passat plenari es va corroborar, hi havia una bona proposta, ningú la va votar en contra, però… hi havia que fer política, EU, que ‘of de record’ li sembla bé, es va tancar en banda per la Ribera, molt bé, però que no obliden els nostres lligams amb Xàtiva… més pragmàtic va resultar PP, “Si es queda només Castelló, sense res darrere…” només li faltà dir:
“!Xe, no haver-ho proposat nosaltres quan ho consultàrem que sí que podia ser…”
I el PSOE?, amb un discurs, preparat, impecable, dur…. fins que es varen contradir, perquè tot era bo, sa, democràtic, amb això ningú es queda exclòs… Cooooom? doncs fàcilment i Horte es va clavar, ella sola, en el bassal: – si hi ha poca diferència, Què es fa amb els perdedors?.
No, no és una proposta de guanyadors i perdedors, ningú es pot atribuir la bona idea, ni el que l’ha duta al plenari, ja que és una oportunitat, única, immillorable on tots cedim, on tots guanyem, si algú se sent perdedor, és perquè vol, perquè el nom sempre ha sigut Castelló, de vegades sols, altres acompanyat per atributs, per davant , pel darrere, ara de nou sol, i si ens parem a pensar aconseguim recuperar el nom més antic, en valencià i amb el que més consens ens dóna, amb la peculiaritat que sols, el Castelló sol, ens representa a tots, perquè tots, tots som Castelló.
