Societats i associacions
A Castelló hi havia un gran moviment associatiu. Segons el Directorio valenciano Bailly-Bailliere (Barcelona 1920) hi havia les següents societats obreres:
– L’Obrera, la més nombrosa, que tenia el seu casino al mateix lloc on es troba ara.
– La Federativa de Trabajadores del Campo, també amb casino.
– La Sociedad de Obreros la Unión (amb casino), que no sé si identificar amb la Unión Agrícola que apareix en notícies coetànies.
A banda d’estes, hi havia les següents societats recreatives:
– El Círculo Alianza de las Izquierdas, amb casino al carrer Major núm. 4, que precisament en 1920 és refundat per Juan Franco Talens (1870-1937) amb el nom de La Unión Progresiva.
– El Círculo Castellonense, situat al núm. 10 de la plaça de l’Om. Potser era la seu de la Unión Agrícola. Es convertí aquell any en Cámara Agrícola. En temps de la Segona República esdevingué la seu de la Derecha Regional Valenciana.
– El Círculo Club Castellonense, amb casino al número 10 de la plaça de l’Església, de tendència liberal.
– I encara hi havia un Gran Casino, que no sé on es trobava.
A estes cal afegir una societat d’assegurances contra incendis que s’anomenava La Unión Castellonense; es va fundar en 1904 i va perdurar fins a dates molt recents. Des del 31 de desembre de 1916 existia la Sociedad de Seguros Mutuos el Compañerismo amb l’objectiu d’assegurar la vida de les cavalleries. I des de l’any 1917 hi havia la Sociedad Colombófila (o Colombicultora) la Progresiva.
Moviment obrer
Hem descobert que l’any 1920 és crucial en l’evolució del moviment obrer a Castelló. Ja hem vist que hi ha diverses associacions obreres. L’Obrera es manté encara com una societat predominantment protectora i recreativa. La Federativa sí que s’havia caracteritzat des de la fundació per la reivindicació social i política, mentre que l’Alianza de las Izquierdas (des de 1920 Unión Progresiva) es caracteritza especialment per la professió de fe republicana.
També ens consta l’existència de l’Agrupación Socialista Obrera, que informa les autoritats vilatanes sobre la convocatòria de la manifestació de l’1 de Maig. I apareix també la primera associació obrera de dones. Com diu Laura Capsir, «les dones de Castelló no es queden al marge de tota l’activitat social i política i també s’organitzen en associacions». Ens consta que en 1920 ja existix la Sociedad de Obreras Manuales «La Unión», presidida per Dolores López i amb Amparo Vallés com a secretària.
El 14 de febrer en el diari El Pueblo un tal B. Vila, d’Alberic, comenta que els pobles d’Algemesí, Carcaixent i Castelló no s’han integrat en la Federación Regional Levantina. Sembla que els de Carcaixent i Castelló pertanyien abans a la Federació però se’n donaren de baixa. La Federación Regional Levantina de Agricultores y Similares va ser creada en 1919 a Alzira per Pedro Garcia. Era socialista però no estava adscrita ni a UGT ni al Partit Socialista ni a la CNT. Els obrers de Castelló s’havien adscrit a l’anarquista CNT i, per això, el d’Alberic denuncia la incoherència dels de Castelló:
« […] quiero hacer una observación al sindicalista Honrubia y á su compañero Puig, ambos de Villanueva de Castellón, los cuales declararon que su separación de la Federación obedecía á que la Confederación obraba más radicalmente.
Dichos obreros, además, detestaban la política y ahora veo con asombro que Honrubia ha sido elegido concejal en las últimas elecciones, cosa que no censuro».
Per acabar, considera que «si esa sociedad estudiara su conveniencia volvería á su puesto, ingresando en la Federación Regional Levantina (El Pueblo, 1920, febrer 14, p. 2)».
El moviment obrer catòlic
Una minoria de la classe mitjana rural d’ideologia carlista s’agruparà l’any 1911 al voltant del Círculo Legitimista, Círculo Jaimista o Club Centro Carlista, i a partir de 1920 en el Sindicato Agrícola Católico. El moviment obrer catòlic s’inspira en l’encíclica Rerum novarum del papa Lleó XIII, amb la qual naix l’anomenada Doctrina Social de l’Església. El gran promotor de l’obrerisme catòlic fou el jesuïta pare Vicent. Gràcies a la revista que publicava el Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes sabem com es va promoure la iniciativa a Castelló. El 29 de febrer van vindre Vicente Pellicer Aràndiga, fundador del Sindicato Agrícola y Caja Rural de Guadassuar, i altres membres de la secció de propaganda del susdit centre per tal d’exposar els avantatges de la creació d’un sindicat agrícola catòlic.
«El pueblo de Villanueva de Castellón recibió el domingo, día 29 de febrero, la visita de la sección de Propaganda del Centro Escolar y Mercantil. Acompañaba a nuestros compañeros el Sr. Pellicer, de la Federación de Sindicatos Agrícolas, y los Sres. D. Antonio Lázaro y don Enrique Vallbona.
Celebróse el acto en unos almacenes, y parlamentaron los oradores sobre unas cajas de naranjas, para mayor sabor y rasgo más característico. Fueron éstos los Sres. Hueso, Salmón y D. Vicente Pellicer, y en el acto pronunció una salutación al pueblo e hizo exposición de nuestros propósitos el Sr. Chinchilla, con notable desembarazo y muestras elocuentes de haber aprovechado en los ejercicios de improvisación.
La labor de propaganda se concretó en este viaje a exponer los beneficios y ventajas que se seguirían de fundar un Sindicato agrícola católico, y parece que será fecunda en resultados por la buena disposición de patronos y obreros del campo.
En el transcurso de la sesión hubo varias interrupciones por parte de algunos de los oyentes, que presentaban objeciones y pequeñas dificultades. Luego de resueltos, terminó el acto con la mayor armonía» (Oro de ley, núm. 140, València 1920, març 7, p. 156).
Assistent assidu al Círculo Escolar y Mercantil i col·laborador d’Oro de ley era el castellonenc Salvador Benetó Vert (1893-1936); per tant, crec que se li ha d’atribuir part de la responsabilitat en esta iniciativa.
La visita de propaganda va tindre èxit. El mes de març Federico Climent Martí i altres sol·liciten a Govern Civil l’establiment d’un sindicat agrícola. El mes d’abril Juan Gallego Muñoz i altres també sol·liciten el mateix. ¿Amb quina intenció volia fundar-lo, l’emprenedor Juan Gallego? No ho sabem. En tot cas, sembla que a cada poble només podia instituir-se un sindicat, i Govern Civil va aprovar la sol·licitud de Federico Climent, que era la dels catòlics, en juny de 1920.
Jo crec que el sindicat estava format principalment per petits propietaris, però també tenia patrons, que es consideraven socis protectors, i jornalers. Eren un grup de famílies que tenien en comú l’adhesió ferma a la doctrina catòlica i una acendrada devoció. D’estes famílies sorgiren vocacions sacerdotals i religioses. El problema és que no van poder desempallegar-se de la causa carlina. Per esta i altres raons que ara no podem analitzar, alguns membres van ser assassinats en els primers mesos de la guerra civil. És el cas, per exemple, del mateix Salvador Benetó Vert, del germà Ricardo, de Luis Martí Bas i de Bautista Chafes Bohigues, entre altres.
El catòlic Diario de Valencia dona notícia de la benedicció de la bandera del Sindicato Agrícola Católico, el dia de Sant Pere d’aquell any (29 de juny):
«Fiesta de acción católico-social.— Con la tradicional brillantez que imprime esta villa a los actos religiosos, se celebró el día de San Pedro la bendición de la bandera para el Sindicato Agrícola Católico.
En el primer tren llegó la comisión de la Federación de Sindicatos, formada por don Juan Senchermés y don Vicente Pellicer, que fué recibida por la Junta directiva en pleno, presidida por el virtuoso Coadjutor señor Sanchis.
Después de “tercia”, procedió el digno Párroco, doctor don Rafael Gallart, a la bendición de la bandera, actuando de padrinos don Benito Ferrando y doña Dolores Simarro, de Climent. A continuación tuvo lugar solemne Misa; predicó el doctor Senchermés, que estuvo oportunísimo. Terminada la Misa, fué llevada la bandera a la casa social, acompañada de la Directiva, autoridades y numeroso público.
La nueva bandera, que ha sido confeccionada y primorosamente pintada por doña María Martí Martí, se enarboló en los balcones del Sindicato a los acordes de la Marcha real y entre el estrépito de una larga traca.
Por la tarde, a las seis, tuvo lugar un acto de afirmación católico-social. Tomaron asiento en el estrado don Rafael Gallart, don Juan Senchermés, don Federico Climent, don Vicente Pellicer, alcalde don Ricardo Vidal, juez municipal don Alberto Martí, tesorero don José Vidal, señores Coadjutores y secretario don José Someño.
Hecha la presentación de los oradores por el señor presidente, hicieron uso de la palabra don Vicente Pellicer y don Juan Senchermés, que fueron muy aplaudidos por el numeroso público, que ansiaba oír a estos propagandistas de la acción católico-social.
El señor Cura dió las gracias a todos y con esto termino tan solemne fiesta» (Diario de Valencia, 1920, juliol 6, p. 5).
El Sindicat es va posar en marxa ben prompte. El 18 d’agost acull una reunió dels sindicats catòlics de la Ribera Alta al seu local, per a acordar la forma millor d’unificar el treball en la pròxima collita d’arròs. El seu casino es trobava a la plaça de l’Església núm. 11 i li deien popularment «la Patena».
