Comunicacions
L’11 de gener se celebra a l’Ajuntament l’assemblea general ordinària de la Sociedad Puente de Villanueva de Castellón. Esta companyia anònima es va constituir en 1900 amb un capital de 60.000 pessetes per a construir i explotar un pont sobre el riu d’Albaida d’acord amb una concessió de la Diputació per seixanta anys. L’estructura del pont combinava el ferro i la fusta i va ser inaugurat el 22 de maig de 1901. El fundador i primer president va ser Antonio Aparicio Llorca (València 1837-1917). Cap a l’any 1910 fou reformat el pont per La Maquinista Valenciana. Es van eliminar els trams mixtos i es van substituir per trams totalment metàl·lics en tota la seua longitud, que era de 140 metres. Per a travessar-lo calia pagar pontatge: les persones, cinc cèntims; les cavalleries, deu cèntims. El pont no va poder resistir la famosa riuada de 1923.
En 1920 la societat tenia un capital de 600.000 ptes i estava presidida per Francisco Carbonell Blanco, gendre d’Antonio Aparicio, a qui va substituir quan va morir. La Sociedad va renunciar a la concessió en 1928, per tal que la Diputació construïra el pont actual. L’últim president va ser Ricardo Vidal Climent.
Francisco Carbonell (Xàtiva 1856 – València 1931) també era membre del consell d’administració de la societat Tranvía de Villanueva de Castellón a la estación de Puebla Larga, que tenia un capital de 100.000 pessetes. A més a més era comptador de la Diputació de València. En l’exercici d’este ofici informa l’Ajuntament de Castelló en 1920 que la institució provincial havia aprovat destinar 156.000 pessetes a la reconstrucció de la carretera. En 1929 se li va dedicar la plaça de l’Om, on posseïa una casa, per haver contribuït a la construcció del pont nou inaugurat l’any 1930. El seu sogre ja tenia dedicat des de 1918 el carrer del Pla i gaudia de la consideració de Soci Honorari de l’Obrera.
El servici de tren es va interrompre el 28 de setembre de l’any anterior a causa d’una avinguda del riu Xúquer que va trencar el pont. Les visites a València i les cartes i telegrames a diverses autoritats i institucions de Madrid se succeïxen durant tot l’any sense èxit. La premsa valenciana denuncia que el fet afecta especialment els agricultors «que no cuentan con un servicio de comunicación directa con la capital para dar salida a las cosechas» i avisa que la indignació del veïnat pot alterar la pau pública:
«¡Seis meses para arreglar un tramo cuya extensión es insignificante! Los vecinos hállanse indignados con razón, y tal se van poniendo las cosas, que nada de particular tendría que ocurriese allí un conflicto de orden público».
Heus ací el telegrama que va enviar l’alcalde accidental Rogelio Martínez al ministre de Foment el mes de febrer:
«Alcalde Villanueva de Castellón a ministro de Fomento.— Temporal aguas septiembre último destruyó un tramo del puente de la línea férrea de Valencia a este pueblo, que quedó sin comunicación directa. Después de seis meses aún no está restablecida la comunicación. Ruego a V. E. haga justicia a este pueblo, y obligue a la compañía a restablecer el servicio.— Rogelio Martínez, alcalde». (La correspondencia de Valencia, 1920, febrer 23, p. 2).
Els diaris nacionals també informen al respecte. El servici no es va restablir fins al 1922.
De 1920 és el projecte frustrat d’enllaç de la línia de Silla a Cullera amb la de València a Castelló.
Urbanisme
Castelló tenia un arquitecte municipal excepcional: Carlos Carbonell Pañella (Barcelona 1873-València 1933). Fou nomenat el 17 de març de 1917. Va aconseguir que la corporació assumira la necessitat de vetlar per l’«ornato y salubridad públicas». Castelló era un poble de carrers estrets i torts, i encara hi havia alguns atzucacs. Les úniques places que es podien dir així amb propietat eren la plaça de l’Església i la plaça de l’Ermita. També va tractar d’aconseguir que les cases tingueren canalons per a arreplegar l’aigua de la pluja. Considerava important projectar més places i obrir passejos.
El 25 de setembre es parla d’adquirir un terreny on construir un passeig – albereda «en donde con el cultivo intenso del arbolado y otras plantas y la conveniente urbanización, se proveyera cumplidamente al solaz y esparcimiento del vecindario». I el 27 de setembre s’acorda comprar «un terreno en la parte oriental de la población, cercano a ésta y limitado al Norte, Oeste y Sur por las casa de la villa y al Este por el ferrocarril». L’anomenaren passeig de l’Estació i es tracta de l’actual carrer del Reverend Joan Vidal.
Uns mesos després s’acorda adquirir un solar al costat del teatre Ideal per a fer una plaça:
«Existiendo en las proximidades de la Ronda de Poniente, frente al teatro en construcción, terreno adecuado para construir una plaza pública debidamente urbanizada, se acordó en principio la adquisición de ese terreno, nombrándose peritos prácticos á Don Leopoldo Martínez Darás y Don Fermín Amorós Alberola, para que procedan al deslinde, medición y justiprecio del predio de referencia y consignen debidamente el resultado de dichas operaciones» (Sessió de 16 de desembre de 1920).
El poble l’anomenarà placeta del Cine; després també, placeta de l’Ordinari, perquè la núm. 5 visqué José Aznar Estruch, ordinari de professió, casat amb Leonor Puig Garrido, i el seu fill José Aznar Puig (†1987), amb el mateix ofici; ara es diu plaça del doctor Picornell.
En este any es donen les primeres passes per a construir un mercat municipal. Diversos veïns de Castelló van aportar 9.750 pts per a adquirir uns terrenys a la partida dels Horts de Llevant per a edificar-lo. No s’inaugurarà fins al 1928.
El 17 de maig s’acorda la reparació de la cúpula de la torre de l’església i la del mecanisme que alçava el martell de la campana del rellotge públic, “cuya vibración es muy apagada”.
Vicent Úbeda Albelda construïx un forn nou al carrer del Ravalet núm. 22. És el que hem conegut com a forn de Català, ara en desús.
