INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Quan començà l’any 1920 l’alcalde era Ricardo Martí Caldés, però la nova corporació constituïda l’1 d’abril la presidí Ricardo Vidal Climent. Els tinents d’alcalde eren Roberto Alandes Martorell i Lino Franco Martínez. Completaven el ple Juan Gallego MuñozRafael Grimaltos GarciaJosé Honrúbia VarelaRicardo Martí CaldésSalvador Martí GilLuis Molina EsparzaVicente Pons GarciaAmalio Sentandreu Prats i Luis Uberos Soro.

Ricardo Martí Caldés (Castelló 1873 – València 1937), l’alcalde ixent, casat l’any 1903 amb Encarnación Soro Gregori (†1919, a 46 anys), fou regidor, alcalde de Castelló i president de la Séquia d’Escalona en diversos anys del primer terç del segle XX. Salvador Gil el nomenà membre vitalici de la Junta de Patrons del Col·legi-Asil, i també el va fer hereu i marmessor. Com a nebot del fundador de l’Asil, va presidir el dol en els funerals. En1925 també era president del SometentNacional a Castelló. En 1929 fou elegit vocal de la Cámara de la Propiedad Rústica pel districte d’Alberic.Van tindre dos fills: Ricardo Martí Soro (Castelló ca. 1907 – 1939) i Dolores (* Castelló ca. 1913). Matrimoni i fill estan soterrats al panteó dels Alegre.

Ricardo Vidal Climent (Castelló ca. 1876 – 1949), casat en 1903 amb Teresa Reig Martí, ja havia sigut regidor en altres ocasions. Era del partit Liberal Demòcrata. En 1905 forma part de la Junta Censora de l’Obrera. Fou un dels promotors de les comunitats de regants de Serreta Utxera (1906) i d’Altos Riegos (1929), i també fou president d’Escalona. Tingué un germà prevere (Juan Bautista, que té un carrer dedicat a Castelló) i una germana dominica de l’Anunciata (Milagros).

Depòsit de Gallego

Del grup de regidors només em referiré a alguns. Rafael Grimaltos Garcia era «tablajero» o «cortante», és a dir, carnisser; uns anys després es va afiliar a la Derecha Regional Valenciana; el 14 d’agost de 1936 fou assassinat al port de l’Olleria, a 55 anys.

Juan Gallego Muñoz és un representant de l’oligarquia local diferent. Durant la Restauració el poder econòmic es basa en la terra. Els cacics locals o bé són grans propietaris, o bé arrendataris, o bé procuradors de terratinents forasters. Juan Gallego té terres, però a més és comerciant d’arròs i copropietari d’un molí que és conegut precisament com a molí de Gallego i que es trobava a l’actual carrer del Molí. També gestiona el molí Cremat (o de Santa Bàrbara). El seu caràcter emprenedor el portà fins i tot a patentar en 1916 «Un procedimiento para expender al comercio cereales, legumbres y harinas en saquitos de tela». En 1919, ell i el germà José Vicente es van quedar la concessió de l’abastiment d’aigua potable, llicència que va perdurar fins al 12 de juny de 1992. Era un dels pocs terratinents castellonencs que tenia assegurades les collites en La Edetana, Sociedad de Seguros contra granizo y piedra, de la qual va arribar a ser membre del consell de govern. Pel que fa a la política, havia sigut republicà en la seua joventut, però quan accedix a l’alcaldia en 1904 és considerat un «republicano resellado» (és a dir, que se n’havia passat a un altre partit) pel diari El Pueblo i és anomenat «insignificante alcaldillo». En 1920 encapçala un grup de veïns que sol·liciten constituir-se en Sindicat Agrícola. En 1923 va intentar ampliar el seu àmbit d’actuació i fou candidat del partit demòcrata en les eleccions provincials pel districte de Xàtiva-Albaida, però no va resultar elegit. Va morir el 28 de març de 1928.

Carrer Molí

En la presidència del govern municipal com en el de les principals associacions locals, s’alternaven els liberals i els conservadors. Però en la composició del nou ajuntament de 1920 observem un fet molt significatiu: per primera vegada dos representants del món obrer entren a la Casa de la Vila. Són José Honrúbia Varela i Luis Molina Esparza. Sembla que els cacics de Castelló van permetre que la «sociedad obrera» tinguera representació en l’Ajuntament. Ho deduïm a partir d’un comentari que envia u d’Alberic al diari El Pueblo: «me parece acertado el acuerdo de la sociedad obrera al enviar su representación al Ayuntamiento». No està clara la identitat d’eixa «sociedad obrera», però és molt probable que fora la Sociedad de Protección e Instrucción de Obreros, l’Obrera per antonomàsia.

PUBLICITAT

L’any 1921 José Honrúbia Varela, jornaler nascut a Castelló cap a 1893, apareix com a membre de la comissió de reforma del reglament de l’Obrera. El 23 d’octubre de 1917 es publica una carta seua al diari republicà El Pueblo on manifesta el seu suport a Fèlix Azzati. Fou afusellat a Paterna, el 29 de setembre de 1940.

L’Obrera

Luis Molina Esparza consta com a president de l’Obrera en 1921. Va morir en 1944 a 56 anys.

El secretari de l’Ajuntament era Federico Picornell Lorente, casat amb la castellonenca Matilde Rodríguez Roca, la Menescala, pares del doctor Federico Picornell Rodríguez. Federico Picornell pare, nascut a la Pobla Llarga en 1866, va entrar com a auxiliar de Secretaria de l’Ajuntament de Castelló l’1 de març de 1883; fou secretari de l’Ajuntament de Sollana entre el 9 d’abril de 1892 i el mes de juny de 1908, quan passà a ser-ho del de Castelló. El diari Las Provincias del 6 de gener de 1912 ens dona una notícia pertorbadora: Federico Picornell Lorente va intentar suïcidar-se a l’estació de la Pobla pegant-se un tir. A pesar de la gravetat de la ferida, va sobreviure i va seguir com a secretari ací fins al 4 de maig de 1921. Es traslladà a Sollana i allí va exercir fins que es va jubilar en 1928. Tingué un germà capellà i dos filles religioses.

Els metges eren Francisco Lacasa Pascual, José Pérez Valls i Manuel Ibáñez Algarra. Hui em referiré només al primer.

Francisco Lacasa Pascual, nascut a Alzira vora 1874, va acabar els estudis de Medicina en 1908 en la Universitat de Barcelona. En 1909 ja va exercir com a metge titular interí a Navalpino (Ciudad Real). Fou successivament metge titular a Hinojosa del Valle (Badajoz), inspector especial d’Higiene a Alzira i metge forense interí del Jutjat de Primera Instància de la mateixa ciutat. El 6 de juliol de 1912 és nomenat metge interí de Castelló per a substituir Manuel Ibáñez Algarra. L’1 de setembre de 1912 pren possessió com a metge titular de Castelló per un any. Cobrava 1.250 pessetes «a cambio de asistir gratuitamente 150 familias pobres». A partir del 22 d’agost de 1912 i complint un ofici del governador, serà nomenat metge titular de Castelló per temps il·limitat. Era solter i tenia casa i consulta al carrer de l’Almassereta núm. 18 (casa de Pepe Torregrosa). Va sol·licitar que el carrer de la Sang duguera el nom del metge valencià Gómez Ferrer i l’Ajuntament va acordar el 7 de juliol de 1931 que així fora. Va faltar uns dies després a Castelló, el 22 de juliol de 1931, i reposa al seu cementeri municipal.

Carrer Salvador Gil

Jaime Lozano Mateu, procedent d’Antella, va arribar a la vila per a exercir l’ofici de veterinari. Anys després va fer vindre amb ell els nebots Jaime i José Sanz Lozano (professor i alcalde de Castelló). Jaime Lozano, que havia estudiat a l’Escola de Veterinària de Madrid, fou veterinari ací fins a l’any 1950. Va substituir Francisco Plasència Aparicio, que havia faltat el 7 de gener.

Continua com a rector don Rafael Gallart. Els vicaris eren Jaime Portillo Torrent, organista, i el castellonenc Emilio Ferri Pastor. El mes d’abril Francisco Sanchis Mateu és nomenat nou vicari de Castelló. A Jaime Portillo em vaig referir en un article publicat en el llibre Els anells ingràvids. I el rector Gallart mereix un article només per a ell.

El notari era el madrileny Jacinto Alonso Pérez, i ho fou fins al dia del seu òbit el 17 de desembre de 1931 (62 anys). Estava casat amb Maria del Patrocinio Pérez de Camino y Gatell (* Madrid 1869). També fou notari de Collado Villalba.

El 20 de maig a Montcada va professar com a religiosa de les Terciàries Franciscanes de la Immaculada Elisa Franco Martorell (1895-1980) amb el nom de Maria del Pilar. Entre 1951 i 1957 fou superiora general de l’orde. Havia ingressat al noviciat en 1918. Feu els vots perpetus el 5 d’agost de 1924. La seua primera destinació fou el Col·legi de Sords de Saragossa. Després estigué a Xile durant uns 20 anys: «supo identificarse con el pueblo chileno, al que amó toda su vida con predilección». També estigué en l’Institut Valencià de Sordmuts i en la Casa General. Fou superiora de diverses comunitats, i en el Capítol General celebrat a Montcada entre el 8 i 10 de setembre de 1951 fou elegida Mare General per sis anys. «Mujer acogedora, humana, sencilla, disponible y alegre. Buscó siempre el bien de las personas. Asumió una vida pobre y austera y estuvo siempre dispuesta a prestar los más humildes servicios» (necrològica de la congregació).

I acabe amb una curiositat: el 17 d’abril de 1920 a les 3 de la matinada es van casar a Sant Joanet els meus avis José Martí Bas i Maria Garrigues Albelda. Atenció a l’hora!

Carrer Lira Castellonense

Guia comercial de 1920

A continuació teniu la guia comercial de 1920. Voreu que hi ha oficis desapareguts, com el d’albarder, ferrador i mestre de carros. De les persones de la llista hui podem destacar els següents:

L’albarder Francisco Ribes Bosch va militar en la Derecha Regional Valenciana. Fou assassinat a Almussafes el 27 de juliol de 1936, a 51 anys.

El barber i músic Filiberto Estrela Aznar († Castelló 1946, a 64 anys) fou el director i pare dels membres del Quintet Estrela, que en temps de la Segona República feia concerts pels pobles de la redor. Estava soterrat a la part més antiga del cementeri, en terra.

El botiguer Vicente Tomàs Garcia Ramírez (Castelló 1865-1932) va ser president de la Lira i de la Mutua de Incendios Castellonense.

El forner Pere Joan Tudela Serradell (Castelló 1870 – 1951) vivia i treballava al seu forn situat al núm. 4 del carrer del Llavador, oficialment de Salvador Gil (després forn de Benetó). Fou un dels tres promotors del teatre Ideal.

El mestre de carros Rafael Ferri Albert (Xàtiva 1878 – Castelló 1946) fou alcalde de Castelló durant la Segona República. La seua figura ha sigut estudiada per Ramon Vicent.

Carrer La Sang

Guia de Castelló en 1920

AlbarderFrancisco Ribes Bosch.

ApotecarisBraulio Moscardó i José Roig Mendoza (pare del practicant Pepe Roig).

BarbersFiliberto Estrela AznarFederico Murillo VertAbdon Puig AndrésVicente Puig Andrés i Silvino Sanz Montaner.

BotiguersJoaquín Agrasot LaraTomás Garcia Ramírez, Juan José Gómez, José María Perucho, Ramon Sala i Eduardo Sentandreu Prats.

CansaladeriaAlberto Gascó Serradell.

CarnissersEnrique Grimaltos GarciaJosé Grimaltos Garcia, viuda d’Alfredo Marzal (Genoveva Murillo Museries) i José Torregrosa Serra.

Col·legi per a xiquets: Aurelio López.

ComareAurèlia Borja Francés.

Comerç de teixitsFermín Machí Lorente.

Comerciant d’arròs: Juan Gallego Muñoz.

Comerciants de farinaSalvador Chinesta MartínezSalvador Franco [Liñana o el fill] i Leocricio Roca Congost.

Comissionista i representant: Isaac Hipólito.

Corredors d’arròsAntonio Aviñó Montaner, Salvador Franco [Liñana o el fill] i Vicente Vila [Ramírez?].

Espardenyer: Vicente Navarro.

Estancs: Marcelino Perales i Vicente Vila.

FerradorJosé Rodríguez Martí.

Fondes: Comercio (Tomàs Verdera), La Económica (Ramon Ramírez), La Moderna (Filiberto Borja Francés, Ravalet 4) i La Posada Nueva (l’Hostal de Miguel Badal Martí, a la plaça de l’Església).

FornsJosé Albert CampanalsSalvador Amat PaviaBalbina Aranda TorresLuis Perales CuencaPere Joan Tudela Serradell i Vicente Úbeda Albelda.

FustersRicardo CuisinierVíctor Garrido Franco i Ramon LlorensJosé Ortiz Millet farà les casetes de Fira.

Manyans:Eduardo i Vicente Doménech.

Mestre de carros: Rafael Ferri Albert.

Mestres obrersVicente Escuder Pérez i Rodrigo Ferrando Colomer.

Molins d’arròs Sant Vicent i Santa Bàrbara: Juan Gallego Muñoz.

Marca registrada de Juan Gallego Muñoz

Molí d’arròs Nou: José Mollà.

Molí de farina de Santa Bàrbara: Juan Gallego Muñoz.

Professors de MúsicaJaume i Pura Fayos Torres.

Propietaris principals: Juan Gallego Muñoz, Rafael Gallego Fons, Benito Martínez Ferrando i Pasqual Varó Marqués.

RamadersAbdon Ribes Peris i Salvador Talens.

SabatersEmilio Martorell ArbonaJosé Rodríguez Marzal i Tomàs Solano Reig.

SastresJosé Alba López i Francisco Belmonte Felipe.

Taüts:Joaquín Borja Francés i germans Perales.

(Elaboració pròpia a partir del Directorio valenciano Bailly – Bailliere, Barcelona 1920)

Castelló fa cent anys

F. Xavier Martí

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací