- PUBLICITAT -
Temps de lectura 4 minuts

 

Cal saber que 1920 tingué 366 dies, perquè era any bixest o de traspàs.

El dia de Cap d’Any arriba amb la notícia que el govern havia concedit una ajuda de socors per les tronades del desembre anterior. Tots els pobles, llevat de Castelló, que demanava un repartiment a prorrata, destinaren les quantitats a obres públiques. Ací s’havien de repartir 70.000 pessetes entre els llauradors perjudicats. El mes de març, però, encara no s’havien repartit i la quantitat s’havia reduït a 69.000.

També és notícia que la parròquia va arreplegar 55 pessetes en una col·lecta a favor dels xiquets desvalguts de l’Europa Central.

PUBLICITAT

Bon començament d’any per a les famílies d’Asunción Ribes Soro i Manuel Selva Galbis, nascuts l’1 de gener.

Demografia, sanitat i epidèmies

Castelló tenia 5.012 habitants, 2.455 dels quals eren barons i 2.557 dones. A la Fàbrica vivien dèsset famílies i hi treballaven ja més de cent obrers, procedents de Senyera i de Castelló.

Casa dels Grimes

A la pila baptismal de l’església van rebre el baptisme 125 infants i al cementeri municipal es va donar cristiana sepultura a 113 persones, quasi un 45 per cent més que l’any anterior. Açò es deu especialment a la confluència de 14 casos de pigota i 11 de meningitis, malalties endèmiques a Castelló en aquella època. En el mes de gener s’havien practicat 346 inoculacions antivarioloses (contra la pigota) «entre los individuos que han accedido a someterse á dicho tratamiento». Amb tot, sembla que no va arribar a tots perquè el 3 de març el ple acorda «pedir nuevamente vacuna al Gobierno Civil, para propagarla entre los individuos pobres de esta localidad». Per fi durant els mesos de març i abril es van practicar 896 inoculacions més «a los pobres de la localidad».

En el mes de gener hi ha set o huit bronquitis o broncopneumònies que potser corresponen a l’últim rebrot de «cucaratxa» o grip espanyola.

I, per últim, hi ha uns deu casos de mort per infeccions intestinals que es devien al consum d’aigua i aliments contaminats amb femta. Cal tenir en compte que les febres tifoides també eren endèmiques en aquell temps. L’Ajuntament, en sessió del 22 de setembre, acorda adoptar mesures sanitàries, com la vacunació antitífica preventiva i l’anàlisi bacteriològica de l’aigua potable que subministraven els germans Gallego. Sobre la vacunació als pobres s’acorda consultar el Govern Civil i la Diputació. Una setmana després es fan bans per tal que els pobres s’inscriguen per a ser vacunats gratuïtament.

El 8 de novembre Juan Peset s’excusa per carta per no haver enviat l’anàlisi bacteriològica de l’aigua. El dia 16 de desembre encara no l’havia enviada. En tot cas, la causa de les febres tifoides no es trobava tant en l’aigua del pou dels Gallego sinó en la dels pous que hi havia en cases particulars.

Algunes defuncions

Gran consternació va causar la mort el 14 d’octubre del jove Eduardo Pastor Varó, que estudiava l’últim curs de Dret. Tenia 22 anys. Havia sigut tresorer de l’Academia Juridico-Escolar

El 7 de desembre va morir Emilio Ferrús Martínez, alguatzil municipal, «inteligente y probo empleado». La Corporació li pagà enterro i taüt i li cedí gratis i perpètuament la caseta del cementeri.

L’últim dia de l’any apareix en Las Provincias l’esquela que donava notícia de la defunció el dia anterior de l’advocat Ricardo Grima Peiró «que gozaba de grandes simpatías y era estimadísimo por sus innumerables amigos, donde hace años ejerció su profesión de abogado, demostrando para ello grandes aptitudes». Havia nascut a Alberic 53 anys abans, però havia viscut al Pedró, concretament a la casa dels Grimes, recentment rehabilitada. Era republicà. En 1903 havia sigut nomenat fiscal municipal d’Alberic, d’on també fou secretari de l’Ajuntament.

Fou soterrat a Castelló però el 20 de juny de 1934 Maria Grima Lloret va demanar el trasllat de sepultura al seu poble natal.

Nascuts en 1920

Aquell any van nàixer, entre altres, Eduardo Poveda Rodríguez, que fou bisbe de Zamora, Jenaro Llagària Varó, que fou president de la Reial Séquia d’Escalona, i Adelina Soro Soro, que fou religiosa dominica de clausura.

Altres veïns i veïnes de Castelló que van nàixer en 1920:

Sabina Alandes Caldés (numerària de l’Opus Dei)
Felisa Amorín Domingo
Concepción Asunción Armengol
Elisa Àlvarez Doménech (obrera de la Fàbrica)
Rafael Aviñó Llobell
Daniel Balaguer Tomàs (obrer de la Fàbrica)
José Badal Aràndiga
Matilde Barberà Sanchis
José Benet Ferri
Vicente Bernabeu Ferri
Salvador Bo Borja (obrer de la Fàbrica)
Silvino Cabanes Samblancat
José Caldés Aviñó
Rosa Company Fayos
Rafael Chulià Tudela
Rosario Chalver Conca
Isabel Cuenca Someño (que fou esposa de l’alcalde Salvador Climent Reig)
Consuelo Climent Amorós
Pepe Climent Amorós
Federico Climent Alborch
Vicente Doménech Gilabert
Consuelo Escalera Escuriet (obrera de la Fàbrica)
Vicenta Escuder Martí
Aureliano Espert Albert
José Estrella González
Eduardo Ferrando Fayos
Amparo Ferrús Lorente
Dolores Galbis Castells
Antonio Gandia Gisbert
Remedios Garcia Costa
José García Cuisinier (obrer de la Fàbrica)
Dolores Garrido Francés
Dolores Grimaltos Aviñó
Ana Hernández Faura
Encarnación Honrúbia Juan (visqué a Mallorca)
Gregorio Liñaña Morales
Antonio Liñana Olcina
Milagros Llinares Benavent
Vicente Luna Juan
Bernarda Mascarell Sauco
Fèlix Medina Izquierdo
Ana Martí Suárez
Dolores Martínez Benetó
Vicenta Martínez Sarrió
José Mascarós Santamaria
Encarnación Muñoz Poveda
Leonor Perales Martínez
Vicente Pla Castells
Carmen Puertos González
Isabel Raimúndez Silva
Lorenzo Riera Durà
Vicente Ribera Barrachina
Asunción Ribes Soro
Natividad Rivas Marín
Adrián Sabater Oltra
Amparo Sanz Alventosa
Eduardo Sanz Caldés
Dolores Sanz Sanchis
Manuel Selva Galbis
Enriqueta Serrano Ferrús
Gregorio de la Torre Candela
Pasqual Uberos Varó
Francisco Vila Juan

Castelló fa cent anys

F. Xavier Martí

- PUBLICITAT -