L’Ajuntament de Castelló ha permés, conjuntament amb la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives de la Mancomunitat de la Ribera Alta (UPCCA), que disposem d’un servei que dona resposta i adopta les mesures adequades per a la prevenció de les addiccions promocionant una cultura saludable i una millora del benestar social en la família, en l’escola i en el poble en general.
Així doncs, i amb motiu del Dia Nacional sense Jocs d’Atzar que es commemora el 29 d’octubre, l’Ajuntament i la UPCCA de la Mancomunitat de la Ribera Alta llancen la campanya Els jocs d’atzar #TENENTRUC amb la qual es pretén donar visibilitat a un problema que ha despertat forta alarma social, el risc que suposa jugar i l’agressiva que pot ser aquesta pràctica per a la salut de la persona que juga i les conseqüències per a la seua família i entorn.
En la campanya, que es realitzarà principalment en xarxes socials, apareixen les cinc formes més comunes de joc que pot acabar en un procés de ludopatia o joc patològic; aquestes són els jocs d’apostes presencials i online, les apostes esportives, els abonaments de benvinguda, el pòquer online i les màquines escurabutxaques.
Tots sabem que l’adolescència és el període de major risc en l’inici de comportaments addictius -com ho demostren casos que podem tindre ben a prop- i que la prevenció és un factor essencial per a evitar-ho. Per això la UPCCA, al costat de l’Ajuntament, llancen la campanya Els jocs d’atzar #TENENTRUC amb la finalitat de sensibilitzar sobre els riscos dels jocs d’atzar.
Jocs als quals s’accedeix cada vegada a una edat més primerenca i que són d’alta disponibilitat perquè des de qualsevol telèfon intel·ligent poden realitzar apostes i jugar de manera online a qualsevol joc d’atzar, la qual cosa disminueix la seua percepció de risc sobre aquest tema perquè viuen les pèrdues i guanys com un joc de mòbil, però amb fortes conseqüències: primer conseqüències econòmiques per a passar després a conseqüències laborals, acadèmiques i familiars.
A mesura que els jocs d’atzar es converteixen en una part important de l’oci habitual dels joves, l’edat a la qual comencen a jugar és cada vegada menor. Segons la Direcció General d’Ordenació del Joc, l’edat d’inici en els jocs d’atzar és als 14 anys, i el volum més gran de jugadors es troba en la franja entre els 18 i els 35 anys.
Anticipant aquesta problemàtica des de la UPCCA dins dels diferents programes de prevenció que du a terme la UPCCA a Castelló ja estem treballant informant i sensibilitzant sobre aquesta problemàtica els darrers anys, cal destacar que de l’estudi després de l’aplicació del programa LUDENS a l’alumnat 4at de la ESO i 1er de Batxillerat que s’ha dut a terme en els diferents instituts de la Ribera Alta, on l’alumnat d’aquest municipi ha participat al seu institut; podem inferir que el 62,1% dels menors de 18 anys relata haver jugat a algun joc d’atzar durant els últims mesos, d’entre els quals, les apostes esportives i les quinieles són les més freqüents.
D’entre els que juguen, el 22,6% manifesten entre un i tres criteris de joc patològic del DSM-5, mentre que el 2,8% mostren quatre o més criteris, que és la xifra utilitzada per al diagnòstic de joc patològic. S’han trobat diferències significatives en gènere, tant en freqüència de joc com en incidència i vulnerabilitat al joc patològic sent els homes els més afectats. Els resultats obtinguts posen de rellevància que, a pesar que el joc és una activitat que està prohibida a menors d’edat, aquesta no és infreqüent en ells.
No obstant això, si preguntem a l’alumnat del municipi que cursa secundària si les escurabutxaques online, la ruleta o les apostes esportives són bones o dolentes tots respondran que, per descomptat, són dolentes.
Però llavors, per què juguen?
Hi ha dues grans raons per les quals la majoria dels i les adolescents (hi ha més xics que juguen que xiques) que proven els jocs d’atzar, repeteixen. Una és per a guanyar diners, l’altra per l’emoció.
Aquesta emoció és molt perillosa perquè quan algú juga, succeeix una cosa molt més complexa que el simple risc de perdre una certa quantitat de diners o la possibilitat de guanyar un altre punt: s’activa en el nostre cervell el circuit de recompensa, igual que s’activa quan consumim qualsevol tipus de droga.
El risc o la incertesa de guanyar o perdre són coses per les quals el nostre cervell genera molt de plaer, incitant-nos a repetir aqueixa mateixa acció en el futur. Això és, sens dubte, l’inici d’una addicció però, què passa quan repeteixes?, i si tornes a jugar?, què succeeix quan acostumes el teu cervell a aqueixes quantitats tan grans de reforç immediat? Doncs que les conductes, relacions, expectatives que ja no et proporcionen plaer deixen d’omplir-te, i s’ha de repetir la conducta de jugar i així successivament.
Les persones amb problemes amb el joc es poden mostrar apàtics, distants amb la seua família i amics, poden descurar les seues responsabilitats i deixar moltes activitats que abans els motivaven. Es mostraran callats sense donar mostres d’allò que els inquieta, o els causa problemes amb familiars o amics (conducta adolescent on n’hi haja, la qual cosa pot dificultar la detecció de qualsevol problema).
En cas que la família descobrisca el que li passa a la persona en qüestió li costarà acceptar ajuda. Per això és molt important que la família estiga alerta a qualsevol canvi que els resulte estrany, i sobretot que siga un model de comportament en aquest tema.
Davant de qualsevol dubte sobre el tema, o bé per necessitat d’informació i assessorament pot contactar amb els Serveis Socials de l’Ajuntament o posar-se en contacte amb la UPCCA de la Mancomunitat de la Ribera Alta en el 962414142.
Recorda: Si no jugues, sempre guanyes.
UPCCA MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA
