Carta als Reis d’Orient, per Josep Miquel Bausset

Benvolguts Reis d’Orient: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort cada any comença amb la vostra vinguda en aquesta nit meravellosa, on els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. Aquesta és la nit dels somnis i de la il·lusió.

Ja sabeu que el 2020 ha estat un any molt difícil, amb una pandèmia provocada per la Covid-19 que s’ha emportat tants i tants éssers estimats, hòmens i dones, pares, iaios, germans o amics, que moltes vegades no ni tan sols hem pogut donar-los l’adéu que hauríem volgut. Un any que ens ha deixat milers de famílies que han perdut una persona estimada o que han hagut de tancar el seu negoci i milers de malalts de coronavirus, a més de tantes famílies enfonsades en la pobresa degut a la crisi social i laboral que ha provocat aquesta pandèmia.

Voldria que enguany, majestats, ens portàreu a tots unes caixes ben grosses de solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: les famílies que han perdut un ésser estimat amb aquesta pandèmia, els ancians que viuen sols, els malalts, els immigrants i els refugiats, els qui no poden arribar a finals de mes, les famílies que són expulsades de la llar on viuen per uns bancs sense ànima ni consciència.

Porteu als metges, als infermers, als farmacèutics, al personal de neteja d’hospitals i residències, unes caixes ben grans de força i de coratge. Ells han segut els qui, amb valentia, han estat en primera línia en la lluita contra aquesta pandèmia. Molts d’ells estan esgotats física i psicològicament. Porteu-los unes caixes ben grans de força i de coratge, perquè puguen continuar el treball sacrificat i abnegat que, des de fa mesos, porten per salvar vides.

Al costat dels personal sanitari tenim els irresponsables que, sense tindre en compte aquesta pandèmia, continuen amb festes il·legals, convertint-se en vectors del virus. Porteu a aquestes persones immadures i insolidàries unes grans caixes de trellat i de sentit comú, de responsabilitat i de solidaritat, perquè deixen de comportar-se d’una manera tan insolidària.

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció, perquè amb el seu treball facen possible una societat més humana, més amable i més lliure. Que els nostres polítics opten per la lluita contra la cursa armamentística i la despesa militar i que els diners que es gasten en armes, s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes. I que sempre actuen, no mirant els vots sinó el benestar dels ciutadans.

Porteu també a la nostra societat unes caixes ben grosses de sensibilitat ecològica, per protegir el medi ambient i per fer del nostre món un planeta sense tants fums ni tanta contaminació.

Als qui estan a la presó injustament, porteu-los esperança i coratge i als jutges i als magistrats, deixeu-los unes grans caixes de sentit de la justícia i d’imparcialitat i traieu d’ells la revenja i el càstig pel càstig.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i per a les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura, siga estimada i respectada, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià a les nostres esglésies.

Augmenteu als periodistes la passió per informar amb objectivitat i llibertat, per així ajudar a formar ciutadans lliures i crítics amb els poderosos.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent. Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida, sinó que allò que realment fa feliç és compartir el que som i el que tenim.

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor i a les llàgrimes del nostre món.

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball, la força per a no desanimar-se i per continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, la xenofòbia, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg, que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni actuen amb enganys ni mentides. Que sempre juguen net i que no s’entretinguen insultant-se o desqualificant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen vore TV3. Que s’acaben les prohibicions i les censures.

Renoveu en els mestres, que viuen amb passió la docència, la il·lusió per transmetre els valors que ens humanitzen i ens ajuden a créixer com a persones.

Porteu als llauradors unes caixes ben grans d’esperança i de fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que venen les taronges per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or.

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli, sense additius, conservants o colorants. Doneu als cristians la passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels germans i un paper més important de les dones al si de les comunitats cristianes.

Porteu al papa Francesc una caixa ben gran de coratge, perquè amb la valentia dels profetes i malgrat els entrebancs que li posen des de dins mateix del Vaticà, faça avançar l’Església pels camins de l’Evangeli.

Majestats, fa 2.000 anys vau trobar Déu, “amagat” en l’Infant del pessebre. Un Déu que (com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola) “no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa”. Porteu-nos als cristians una caixa ben grossa del desig de construir una Església més lliure, que treballe per mostrar la llum del Crist a aquells que busquen incansablement una esperança per a viure. Una Església més lliure i pobra.

I quan passeu pels nostres carrers i per les nostres places, enguany vestides de dol (per la mort de tantes persones estimades) i de cansament i de desencís (per les persones que s’han quedat sense treball) deixeu-nos unes caixes ben grosses d’audàcia, d’esperança i de força, per aprendre a estimar-nos és els uns als altres.

Josep Miquel Bausset