Caputxins II

Un dels elements més característics de la vestimenta d’estos confrares, és el capirot, també anomenat capuç o caputxó segons a la regió on ens trobem, i que es remunten a l’època de la Inquisició, durant l’Edat Mitjana.

Els capirots recorden el complement denigrant obligatori que acompanyava els condemnats per la Inquisició com a penitència als delictes comesos per l’acusat.

Tot i que s’han pogut constatar processons amb capirots al voltant de l’any 1400, la veritat és que no va ser fins al segle XVII quan es van popularitzar, primer a Sevilla, per després progressivament anar estenent-se entre les diferents confraries i germandats de tot el país, passant així de ser elements d’humiliació a símbols vinculats a la penitència, que tenen la màxima expressió a la Setmana Santa, on es commemora la Passió de Crist per la remissió dels pecats dels homes, i la seua resurrecció posterior.

Pel que fa als colors de les seues vestimentes, estos no són elegits a l’atzar, al contrari, els actes litúrgics que celebren la Setmana Santa estan envoltats d’una simbologia meticulosament cuidada, per la qual cosa l’elecció de les tonalitats per acompanyar les confraries i els passos , també ho estan: roig, Passió i sang de Crist; negre, de dol per la mort de Crist; blanc, puresa; morat, penitència; verd, esperança… Cada confraria llueix el color que més s’adequa a la causa, fins i tot podent combinar-los.