INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Aquest és el títol del llibre que, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha escrit l’amic Alfons Llorenç. Aquesta obra, que recomane pel seu interès, i que està estructurada en dotze capítols, té com cinc “pròlegs”, el primer dels quals és de l’escriptor Joan Francesc Mira., amb un text del seu llibre, “Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador”. El segon dels “pròlegs” o introduccions és del professor Manuel Sanchis Guarner, del llibre “Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma”. El tercer text és de l’assagista Joan Fuster, de la seua obra “Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina”. El quart dels “pròlegs” és del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, del seu, “A Sant Vicent Ferrer. Epístola amb segell d’urgència”. Finalment l’últim dels textos és de l’escriptor Carles Salvador, amb el seu “Himne a Sant Vicent Ferrer”.

Després d’aquestes presentacions, el llibre d’Alfons Llorenç comença amb el  capítol “D’un temps, d’un país. Regle i segle d’un valencià universal”, on l’autor d’aquesta gran obra repassa l’origen del País Valencià, des del 9 d’octubre de 1238, dia que “els valencians nasquérem com a poble i nasquérem a Europa”.

El segon capítol, “Un casal per a nàixer al camí de la Mar. Casa natal”, tracta sobre la llar familiar de sant Vicent, els seus pares i la descripció de la casa natal del nostre sant més universal.

El capítol tercer fa referència a l’església de sant Esteve, “la font fecunda del bateig”, temple on va ser batejat sant Vicent “el 23 de gener de 1350”, i que era “una de les deu primeres parròquies creades en temps de Jaume I”.

El quart capítol està centrat en “el convent de Predicadors, llar de sant Vicent” un edifici que és “una extraordinària joia del gòtic i un testimoni excel·lent del naixement del regne independent de València”. Va ser ací on fra Vicent es va iniciar en el carisma de la predicació.

Alfons Llorenç, a l’esquerra

El cinquè capítol ens presenta “una estàtua a la rambla de Predicadors”, situada, com diu Alfons Llorenç, en “una ubicació molt adequada, perquè el pla era utilitzat per a les grans predicacions i perquè el cadafal  des d’on ell mateix en més d’una ocasió es va dirigir als oients, ben bé pogué estar situat en aquest mateix punt”. Aquesta estàtua de Sant Vicent, “esculpida l’any 1835 per José Cloostermans”, va ser restaurada el 1960 “i instal·lada a la rambla de Predicadors”.

PUBLICITAT

En el sisè capítol, Alfons Llorenç ens presenta “la seu de sant Vicent, altar, trona i càtedra”, que com diu l’autor del llibre, l’edifici de la catedral de València és el “lloc vicentí per excel·lència, consagrat per l’arquebisbe primat de Tarragona, Pere d’Albalat, el 9 d’octubre de 1238”. En aquesta catedral, mare de totes les esglésies de la diòcesi, Alfons Llorenç ens descriu “la porta dels Lleidatans”, així com també la “capella major, la trona del mestre Ferrer, l’aula capitular, les relíquies de sant Vicent o el Micalet”.

El capítol setè ens mostra “un sant Vicent gloriós vespres d’Almansa als ferros de la Seu”, que com diu Alfons Llorenç “és la porta principal de la seu de València, anomenada “del Campanar de la Seu” i ara “dels Ferros””.

El capítol huitè tracta de les “minories, partits, bandositats i pau civil”, on veiem “un retaule a l’Almoina, la memòria de les bandositats”.

El capítol novè és el de el “Portal de Serrans, testimoni de la història”, que com diu Alfons Llorenç és “la porta per on entra Europa al cap i casal”.

Portada de ‘Camins i petjades’, el llibre d’Alfons Llorenç

El capítol desè tracta dels “Miracles mil cada dia”, amb la descripció del miracle del més conegut i popular, el del mocadoret, que com el qualifica Alfons Llorenç, és el miracle de “la solidaritat samaritana”. Aquest miracle també es reprodueix hui a través de Càritas i de tantes i tantes associacions que ajuden amb sol·licitud els més necessitats de la nostra societat, amb una crisi agreujada, encara més, per la Covid-19.

El capítol onzè ens mostra la “memòria de la canonització i enaltiment popular del sant” valencià més universal.

L’últim dels capítols d’aquest excel·lent llibre és el que tracta de “les imatges de l’exaltació d’un mite: retrats, retaules i frescos”.

Aquesta gran obra d’Alfons Llorenç, que recomane, va ser publicada el 2019, amb motiu del sisè centenari de la mort de sant Vicent Ferrer, un any “celebrat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”.

Aquest bon llibre és un text que ens ajuda a conèixer i a fer més nostre aquest sant tan popular i que ens és un exemple per a l’Església valenciana, una Església que, inexplicablement, continua menyspreant la llengua del nostre sant.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací