PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

A vegades alguns polítics ens tracten sense cap mena de respecte. Després de les eleccions del 28 d’abril, amb la possibilitat real de formar un govern a l’estat, alguns polítics van fer impossible allò que era factible (com hem vist ara) degut, sobretot, a la ineptitud d’alguns dirigents que no van voler llegir i entendre els resultats electorals. I és ara que el dos partits que a l’abril podrien haver format govern i no ho van fer (perquè no van voler fer-ho), ara, que han aconseguit menys diputats, sembla que faran realitat el que el 28 d’abril no ho va ser.

Tots els polítics, i d’una manera especial els dos dirigents del PSOE i d’Unides Podem, haurien de ser més sincers en les seues declaracions, per així mantindre la paraula que han donat. A vegades sembla que els polítics parlen sense pensar el què diuen. I com que després no recorden allò que han dit, queden en evidència davant la ciutadania. Joan Fuster, el 1984, a la cartellera “Qué y donde”, escriví un article titulat: “La paraula és l’home”, on destacava el valor de la paraula. Fuster deia: “Un home de paraula ha estat, tradicionalment, algú que manté els seus compromisos, pactats de viva veu. El fet”, deia Fuster, “pertany a la mitologia jurídica del món rural. No és una qüestió de notaris, que alcen acta i demanen honoraris. Ara: el món és dels espavilats, i els “tractes”, sovint, s’evaporen”. Fuster feia referència a una frase que mon pare li havia comentat alguna vegada i escrivia això: “El meu amic Bausset, de l’Alcúdia, fa mil anys, em deia que al seu poble, en un castellà aproximatiu, deien: “De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta, me’n torno… Jo ara voldria tenir espai i temps per parlar de Josep Lluís Bausset. ¿O no es diu Josep Lluís? És igual. Bausset és un personatge “subterrani” dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí”.

Fuster deia, amb raó, que mon pare “se’n fotia, amb un escepticisme suau, de “la paraula és l’home. Jo també”, deia Fuster, “Basta llegir el diari de cada dia per comprovar que el nostre mite rural de “la paraula és l’home”, avui més que mai, és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari”. I és per això que els polítics, sense cap mena de vergonya, diuen blanc i al cap d’un temps, a la mateixa cosa li diuen negre.

Així, el Sr. Pedro Sánchez deia, en referència a una coalició de govern del PSOE amb Unides Podem: “No només jo, sinó el 95% dels ciutadans, inclosos els votants d’Unides Podem, no dormirien tranquils”. El Sr. Sánchez ens repetia que amb un govern de coalició amb Unides Podem, ell no dormiria tranquil. Si doncs, Unides Podem li treia la son al Sr. Sánchez, ara ja no li la trau? O abans era mentida el que deia o és que ara el Sr. Sánchez ha trobat un somnífer potent que farà que puga dormir, malgrat el seu pacte amb el Sr. Pablo Iglesias.

I encara més: fa uns dies el Sr. Sanchez va dir als militants del PSOE que l’acord amb Unides Podem és imprescindible. I ¿per què no ho va ser d’imprescindible fa uns mesos?

Però també el dirigent d’Unides Podem hauria de ser més prudent en les seues declaracions. El Sr. Pablo Iglesias deia: “Una negociació de govern no es pot fer en hores. Jo no tornaré a acceptar que negociem en 5 hores o en 12. Una negociació de govern ha de durar, almenys, algunes setmanes”. Però sorprenentment, el Sr. Iglesias i el Sr. Sánchez han arribat a un acord, amb menys de dos dies després de les eleccions.

Per això quan el Sr. Sánchez va dir que “no hi haurà una gran coalició amb el PP”, ja no sé què pensar.

En el que sí que ha encertat el Sr. Sánchez, és quan va dir que “Ciudadanos és el Vox de la política i està a la dreta del PP”. I així ha estat, ja que els vots de Cs han passat a Vox i el bac de Ciudadanos, com uns vasos comunicants, ha fet pujar Vox.

Ara que el Sr. Sánchez necessita, com a mínim els vots d’ERC i de Junts per Catalunya, ¿continuarà sense respondre (com fins ara) les telefonades del president Torra? ¿O ara sí que tindrà temps per posar-se al telèfon quan li truque el president de Catalunya? A més, el Sr. Sánchez sap que la seua elecció depèn del Sr. Puigdemont, un polític que es troba a l’exili i del Sr. Junqueras, que es troba a la presó.

Per cert, és curiós que els reis Felip i Letizia, en la seua estada a l’Havana, hagen fet un homenatge a José Martí, un home amb arrels valencianes i que és l’heroi de la independència de Cuba. Per altra part, en el brindis del sopar, en presència del president de Cuba, el rei Felip va brindar per “la defensa de la democràcia, els drets humans, les llibertats i la dignitat”.

Finalment: ¿algú em sabria dir si el cap de llista de Vox a València, el Sr. Ignacio Gil Lázaro (diputat al Congrés o senador del PP de 1986 al 2015) és el mateix diputat (també del PP) que a les Corts Valencianes, i d’una manera prepotent i insolent, molestava la diputada Mónica Oltra trencant paperets mentre l’actual vicepresidenta del govern valencià parlava? A youtube, només posant: Diputat maleducat”, es pot vore el vídeo d’aquesta impertinència del diputat del PP. I és que si és el mateix diputat, tot queda més clar.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -