PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Continuem amb la publicació de la nostra conversa amb el biòleg castelloner Jordi Martínez Guijosa expert en gestió de fauna salvatge.

Jordi Martínez Guijosa

Si en la primera entrega “Cabres al Castellet, que s’ establisquen depèn de nosaltres!” analitzàvem el fet i les conseqüències de l’establiment de la cabra salvatge a Castelló, la present se centra més en les característiques de l’animal i la possible continuació de l’expansió territorial, així com els problemes en els quals es pot veure per continuar amb la seua expansió.

Què ens pots explicar sobre les característiques de l’espècie?

En primer lloc, dir que a pesar de que el seu nom pot portar a confusió, la cabra muntesa ibèrica no es l’antecessora de la cabra domèstica. Les cabres domèstiques son resultat de la domesticació d’una cabra salvatge pròpia d’Orient Pròxim anomenada cabra betzoar, i els nostres avantpassats s’encarregaren de escampar-la per tot arreu del món, on ja existien altres especies de cabra.

Mascle amb dos femelles

Els exemplars adults de cabra salvatge ibèrica fan casi un metre d’alçada a la creu i poc més d’un metre de longitud (varia depenent del sexe, l’edat i l’època de l’any). Podríem dir que la variació de pes en els adults es similar a la de una persona, oscil·lant entre 30 i 70 kilograms en les femelles, i entre 50 i 120 en els mascles, aproximadament. En general, el més fàcil per a diferenciar mascles de femelles (a part de l’aparell reproductor, que no sempre es visible a llarga distància) es el tamany corporal, la barbeta que tenen els mascles, i la mida de les banyes, que en les femelles no sol sobrepassar els 30 cm i en els mascles vells pot arribar fins quasi un metre de llargària. Així i tot, en algunes ocasions es realment difícil diferenciar un mascle jove d’una femella.

Respecte a l’esperança de vida, les femelles poden viure fins a una vintena d’anys, mentre que els mascles no arriben a la quinzena. A més, es interessant observar com gràcies al tipus de creixement de les banyes, es relativament fàcil conèixer l’edat aproximada d’un individu comptant els segments que composen la banya, tenint en compte que son paulatinament mes petits a mesura que ens aproximem a la punta (creix des de la base, al contrari que passa amb els cèrvids). Òbviament, es més fàcil realitzar aquest càlcul en mascles que en femelles. Per als mascles, també es pot conèixer la seua edat aproximada per la seua coloració hivernal, fent-se més foscos a mesura que envellixen.

Els segments de les banyes son clarament visibles en el mascle de la part inferior de la imatge. En aquest cas, té aproximadament 4 anys.

La cabra muntesa es un animal adaptable i resistent, menja vegetals herbacis i arbustius de tot tipus, fruits, líquens, molses, arrels i inclús escorça d’arbres, depenent de la seua disponibilitat. Es fàcil trobar-la en zones d’elevada altitud i fortes pendents (la cabra tira a la muntanya, diuen), però com ja he dit, es molt versàtil, i pot adaptar-se a ambients molt diversos sempre que es donen les condicions adequades.

Femella menjant fulles de garrofer.

Continuarà la seua cursa cap al mar?

Curiosament, la informació actualitzada disponible sobre l’evolució de les poblacions d’aquesta espècie a València es escassa. Malgrat aquesta manca d’informació, l’aparició gradual de noves cites fora dels seus límits de distribució al llarg dels anys apunta a que, efectivament, la cabra salvatge s’està expandint cap a l’est (realment cap a totes les direccions des de el nucli original a la Mola de Cortes, però el que ens interessa son les que s’aproximen a nosaltres).

Actualment, les cabres del Castellet formarien part de la línea d’avanç cap al mar, i el més natural es que continuen en la seua dispersió pels terrenys que els resulten més favorables (anomenats corredors biològics), com espais naturals protegits, rius i espais deshabitats entre poblacions. Es complicat calcular el temps que tardaran en arribar, però estaríem parlant d’anys, probablement més d’una dècada.

Com a curiositat, el dia que les cabres arriben a la desembocadura del Xúquer, a Cullera, es trobaran amb algunes de les restes més antigues d’aquesta espècie a la península, datades del període interglacial Mindel-Riss, fa aproximadament 400.000 anys. Van ser trobades a la Coveta de la Bassa de Sant Llorenç junt a restes d’altres especies animals, entre elles, les restes més tardanes de guepard a Europa.

Quines son les seues amenaces?

Com ja he comentat, l’espècie està en franca expansió. Així i tot, hi ha diversos factors que poden perjudicar-la.

Respecte a depredadors, a les nostres terres només s’hauria de preocupar per algun atac ocasional de l’àguila real o la rabosa, principalment als individus més joves.

Per una altra banda, existeixen algunes malalties que poden amenaçar-la, la més rellevant es la sarna sarcòptica, per a la qual es prenen mesures de control actualment en diverses poblacions de cabres munteses que la sofreixen.

La presencia d’altres remugants (tant domèstics com salvatges), també pot condicionar la presencia de cabra muntesa en algunes zones, ja que solen desplaçar-la a àrees més altes i amb menys recursos alimentaris, a més de la possible transmissió de malalties que puguen compartir.

Per últim, com no, està el factor humà. La degradació de l’hàbitat, una mala gestió de les poblacions i la interrupció de corredors naturals que permeten el flux genètic, son factors clau. A més, la caça furtiva provoca mortalitats difícils de gestionar que de vegades causen gran impacte a les poblacions. Afortunadament per a les cabres que habiten actualment al Castellet, encara els queden anys per davant per a tindre algun valor cinegètic, ja que son molt joves i només els mascles més vells son veritables trofeus per als caçadors. A València, l’únic lloc on es pot caçar legalment la cabra muntesa es la Reserva Nacional de Caça de la Mola de Cortes, on hi ha una població gestionada i ben establerta. Es fa a l’acostament, es a dir, rastrejant, buscant i disparant a un únic animal, i només es ven una quantitat limitada de permisos a l’any per part dels ajuntaments dels pobles que composen la reserva.

Per cert, compte amb els gossos en zona de cabres. No solen tindre accidents, però si son perseguides solen enfilar per llocs molt empinats o completament verticals, i encara que elles podrien perdre peu, es més probable que el pitjor parat siga el propi gos. Així que, agafeu uns prismàtics, controleu al gos, i gaudiu tranquil·lament de les cabres i les seues cabrioles.

Redacció CN

Cabres del Castellet (i III): cautes i difícils de veure

Cabres al Castellet II

Cabres al Castellet, que s’ establisquen depèn de nosaltres!

Cabres Al Castellet

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank
Publicitat